Ramon Llull i l’origen de l’univers

13.10.2016

A la Llum de les Idees és la proposta de l’Arts Santa Mònica per commemorar l’Any Llull. Per tal de dur el llegat lul·lià al terreny de la rabiosa contemporaneïtat i al tarannà experimental que s’esperen del centre, Mónica Bello i Andy Gracie, els curadors de l’exposició, han decidit centrar-se en un dels aspectes menys tractats del polímata mallorquí: la ciència. Des de la instal·lació que s’exposarà al museu fins al programa d’activitats que se celebraran des d’ara fins al 4 de desembre, A la Llum de les idees buscarà traces de l’esperit lul·lià en disciplines científiques com ara la cibernètica o la cosmologia.Llull Kurokawa

Parlem de la joia de la corona: Unfold, la instal·lació audiovisual de l’artista Ryoichi Kurokawa que ocuparà l’espai central de l’Arts Santa Mònica durant els mesos vinents. Cap adjectiu políticament correcte farà el fet, però una barreja entre majestuosa i fascinant s’acostaria a descriure l’experiència. L’estructura juga amb tres elements: tres pantalles posades una damunt de l’altre fins a superar els 5 metres d’alçada amb la darrera pantalla inclinada a manera de sostre obliquo, una superfície vibradora des de la qual el visitant contempla les imatges i un disseny de so envoltant i potent. Al llarg de 8 minuts, l’obra de Kurokawa tradueix les dades científiques que descriuen el procés de formació de les estrelles en una narrativa audiovisual. Una visió sobre els mateixos processos que van originar l’univers fonamentada en el coneixement més precís al qual la ciència ha pogut arribar ara com ara.

La primera pregunta que hom es fa davant de l’espectacle del cosmos segons Kurokawa és que té a veure això amb Ramon Llull. De fet, investigant els passadissos dels laterals de la sala tampoc trobarem gaire informació sobre el mallorquí: un breu text curatorial que explica el sentit de la iniciativa i uns quadres -imprescindibles- que mostren les dades i imatges recollides per diferents telescopis de les quals s’ha servit l’artista per crear la instal·lació. En paraules de la Mònica Bello, que a més de ser la responsable de l’exposició és la directora d’arts del CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), “A la llum de les idees explora el mode en què l’ambició de Llull es troba visible en la ciència experimental de segles posteriors que, com Francis Bacon profetitzà en el seu propi arbre de la ciència, ens ha donat cibernètica, que ha permès que els homes trepitgin la lluna i les computadores, germanes tardanes dels ambiciosos cercles de Llull”.

És important entendre, doncs, que visitar l’exposició no és acostar-se a l’obra de Llull, sinó a una interpretació contemporània de la vocació científica del filòsof. El visitant no trobarà paral·lelismes entre l’astronomia lul·liana i la que informa Kurokawa, ja que la diferència entre grau de comprensió actual respecte al que tenia Llull fal selge XIII fa que els dos paradigmes siguin absolutament incommensurables. El que uneix tots dos mons és la invitació a viure el mateix arravatament que sentia Llull davant de la creació i que el va dur a voler dedicar la seva vida a la recerca de la veritat. Si, tal com va dir Sòcrates, la filosofia comença amb el fet de meravellar-se, Llull va ser un il·lustrat avant la lettre que va continuar aquesta tradició d’astorament davant la realitat i que encara ara és a la base de la mirada científica.

Ryoichi Kurokawa, l'artista, i Vincent Minier, l'astrofísic que ha donat la base científica a l'obra

Ryoichi Kurokawa, l’artista, i Vincent Minier, l’astrofísic que ha donat la base científica a l’obra

Hi ha, però una diferència molt interessant i molt radical entre Llull i Kuroawa: la pèrdua de la mística. El cosmos que ens descobreix la ciència i que captura l’artista japonès és violent, sinistre i mecànic. La sublimitat de l’experiència estètica prové de la magnitud del fenomen natural i de la seva complexitat inabastable sense l’ajuda dels súper-ordinadors que interpreten les dades. On Llull hauria somiat un quadre que reflectís de la bellesa i la bondat d’un Déu creador, la ciència ens revela un caos primordial inhòspit que dóna llum a les estrelles després d’un procés descriptible en termes estrictament mecànics. No hi ha màgia ni perfecció, sinó assaig-error, culs de sac i galàxies que moren. En aquest marc, l’existència d’un planeta que permeti la vida apareix com una excepció fortuïta -i transitòria- i no com la nineta dels ulls d’un ser omnipotent.

Potser és en el so i les vibracions que acompanyen la instal·lació on la transformació espiritual que ha experimentat la humanitat al llarg de 700 anys es fa més palesa. Gràcies al mètode científic sabem que la Terra no és el centre de l’univers, que venim dels primats i que la llum del nostre sol s’apagarà algun dia. El cosmos que coneixia Llull era el resultat de l’obra divina i, com a tal, l’harmonia entre bé, bellesa i veritat era l’únic punt d’arribada imaginable per a l’empresa del coneixement. Al segle XXI, les ciències han trinxat qualsevol relat naïf que pugui fer-nos sentir com el melic del món. On Llull hauria esperat trobar una simfonia impecable, Kurokawa -informat per l’astrofísica- hi posa sons abruptes, arbitraris i inquietants. El mallorquí més universal de tots els temps va començar la seva recerca de la veritat mogut per una experiència religiosa plena de llum i optimisme, però sembla que la veritat de la ciència -tal com la presenta Kurokawa- no és tan reconfortant com la de les escriptures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Sr. Joan Burdeus:

    Sento decebre’l en la seva explicació del creacionisme, però algunes persones que donem suport a la idea de la Creació teista, tenim ben clar que no som el melic del món (com també tenim claríssim que no “venim” dels primats). I que estem actualment -i des de fa uns quants milers d’anys, no masses però)- immersos en una controversia entre el bé i el mal, i que fruit d’aquest conflicte vam estar “expulsats” del paradís.

    Li recomano, per foratigar una mica la negativitat pretesament científica que vostè exposa de la naturalesa com a producte de la Creació, aquest video: http://www.recursosbiblics.com/2015/03/la-creacio-la-terra-nes-testimoni/

    Atentament, i bon dissabte