Ramon Llull es fa contemporani

Amador Vega comissaria 'La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»' al CCCB

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

El CCCB va inaugurar aquest dimecres l’exposició La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria», una mostra que pretén connectar la vida i l’obra de Llull amb les grans qüestions del segle XXI, explorant l’impacte d’aquest homo universalis català en el pensament, la literatura i la ciència actuals. L’exposició ha estat produïda conjuntament pel mateix CCCB i el Center for Art and Media de Karlsruhe i s’emmarca dins de l’Any Llull. La podreu visitar fins a l’11 de desembre.

adaptive-images.php

Per què Llull?

Una pregunta travessa l’exposició: què hi fa Ramon Llull a un centre que divulga la cultura contemporània? La resposta la trobem a la imatge del cartell que anuncia l’exhibició: un arbre de cap per avall. El símbol de l’arbre és un dels més importants en Llull i significa la unió de dos mons separats. Si Plató recorre a l’escala per descriure el camí que ha de fer l’intel·lecte des del concret sensible fins a l’universal diví, la imatge de l’arbre ens mostra la vitalitat d’aquestes mateixes connexions. En altres paraules, la realitat és una xarxa en continu moviment i quan la pensem ens adonem que tot està connectat. La mostra s’apropia d’aquesta metàfora lul·liana i li dóna la volta ―literalment― per emfatitzar que, si normalment el CCCB ens ensenya les branques i les fulles, ara vol posar el focus en les arrels.

Hi ha una gran desproporció entre la rellevància de Ramon Llull per a la tradició europea i el coneixement popular que se’n té. L’exposició pretén fer més petit aquest gap, i rescatar Llull de la distància que ens separa de la seva figura. Per fer-ho, Amador Vega, catedràtic d’Estètica al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i comissari de l’exposició, ha ideat un espai que ens obliga a tenir un peu al passat i l’altre al futur. I el que permet connectar l’obra polièdrica de Llull amb el present és la filosofia. Ara que l’assignatura deixarà de ser obligatòria al batxillerat, el CCCB és un bon lloc per reivindicar el pensament com la disciplina que uneix totes les altres i que explica la història d’Occident. No és cap exageració dir que el pas per la mostra pretén que el pròxim cop que mirem el nostre smartphone hi veiem l’ars combinatoria de Llull. Les arrels que fan possible les fulles.

10_Baecker

Llull és pur 2.0

Lars combinatoria és el fil conductor que ens porta de Llull fins a la ciència i la tecnologia contemporànies i per això dóna nom a l’exposició. Llull va inventar aquest complex mecanisme de figures geomètriques i símbols, que combinen lletres i conceptes, amb la pretensió de crear una nova forma de pensar d’aspiracions universals. El mallorquí creia que, utilitzant aquest mecanisme, es podrien resoldre totes les diferències entre sabers mitjançant la raó. La visió que va impulsar tota la producció del filòsof català és que les idees que tenim al cap es poden traduir en un llenguatge universal que ens permeti comunicar-nos millor. La fe en què el pensament i la realitat estan perfectament connectats i que només ens cal trobar la forma correcta d’expressar aquesta relació per tal d’arribar a la veritat. O sigui que Llull va inventar les ciències de la computació.

La mostra del CCCB trenca radicalment la concepció fosca que tenim dels pensadors medievals. En comptes de veure una religiositat acrítica, ens trobem amb un místic que és alhora un il·lustrat avant la lettre. Llull va influir directament Leibniz, que va crear una màquina de calcular inspirada en la filosofia lul·liana i que és considerat ―juntament amb Newton― com un dels pares del càlcul modern. Però el geni de Llull és tan gran que no només prefigura la modernitat, sinó que arriba a expressar conceptes que sonen rabiosament contemporanis ―fins i tot, postmoderns. Des de la definició de l’art com una combinació nova d’elements que ja existeixen a la defensa de la creativitat col·lectiva, que demana un lector actiu i disposat a utilitzar i transformar el coneixement que rep. Barthes i Lyotard ja no us tornaran a sonar tan nous després de llegir Llull.

Un Rockstar del segle XIII

Un dels aspectes que l’exposició vol subratllar és la dimensió trobadoresca de Ramon Llull. Tal com va dir al col·loqui inaugural Siegfried Zielinski, cap de la Universitat d’Arts i Disseny de Karlsruhe, Llull es dedicava a utilitzar el llenguatge per a persuadir, amb la intenció concreta de debilitar les resistències de les donzelles de la cort i “fer el que sigui que feien a aquella època”. I aquesta expertesa en l’art de trobar es tradueix en la comprensió lul·liana de la importància del llenguatge per tal de difondre el pensament i convèncer els interlocutors. Utilitzar la raó i la poesia com les dues cares d’una mateixa moneda.

Per fer un paral·lelisme completament anacrònic com els que l’exposició ens convida a fer, podem pensar en Llull com en el John Lenon d’Imagine: un personatge que va començar utilitzant la música per despertar passions lúbriques i que va acabar aprofitant aquest talent i aquesta fama per difondre un missatge de pau i harmonia. El fet és que, a partir de conversió al cristianisme, Ramon Llull es va dedicar a recórrer el món amb la voluntat de convertir els errats, però sempre des de la convicció que l’única via per fer-ho era la seducció del bé, la bellesa i la veritat. Encara faltaven 700 anys perquè s’inventessin les Ted Talks.

La llegenda de la lapidació de Ramon Llull a mans dels infidels. Un final fals.

Una exposició per sacsejar la mirada

La instal·lació Drawing in Space, de la coreana Jeongmoon Choi, saluda el visitant amb una obra que sintetitza l’esperit de l’exposició: la xarxa que uneix totes les coses, visibles i invisibles. Un cop immersos en l’estranyament característic de les exposicions contemporànies ―foscor, tecnologia, música electrònica―, els sentits se’ns obren per rebre l’obra de Llull des d’una perspectiva totalment diferent de la que esperaríem d’aquest autor. La màquina de pensar es divideix en quatre espais: Visions, que reivindica l’espiritualitat i la revelació de Crist com a detonant de la cerca del coneixement en Llull. Entremons, que destaca la seva faceta de viatger i ens mostra una impressionant animació del Breviculum, un text medieval que relata la vida del filòsof mallorquí en 12 miniatures. En tercer lloc, Ars Magna es dedica a explorar l’amplíssim catàleg de personatges als quals Llull va influenciar i, finalment, Microcosmos lul·lià tanca la visita amb La rel de l’arbre és una roda, una instal·lació de Perejaume creada especialment per a la mostra que hipnotitza l’espectador a través de la fusió entre cants corals i vídeo.

Com sempre fa el CCCB, l’exposició anirà acompanyada d’un calendari d’activitats complementàries que acabaran de perfilar la relació entre Llull i el pensament contemporani que l’exposició apunta. Des de “Què pensen les màquines” fins a “De l’ars combinatòria al wikidata”, trobarem nombrosos cursos, tallers, cinefòrums, xerrades etc. que permetran divulgar el pensament lul·lià en estricta relació amb el present. Veient com l’auditori es va quedar petit el dia de la inauguració, amb gent asseguda a terra per escoltar tres filòsofs parlant sobre Llull, no es pot negar que el dia que algú va dir que Llull encara tenia molt a dir-nos, va encertar-la.

Jeongmoon Choi. Drawing in Space - Connections, 2015.

Restaurar una unió perduda

De totes les aproximacions possibles a Ramon Llull, la triada pel CCCB és de les més provocatives que es podien imaginar. El seu encert més gran és que interpel·la el visitant contemporani mostrant-nos una cosa que per a nosaltres sembla impossible: que la visió científica del món i l’espiritualitat no només no estan enfrontades, sinó que no es pot entendre l’una sense l’alta. L’obra de Llull ens remet a una visió del món holística en què el coneixement i l’espiritualitat es complementen amb una naturalitat que nosaltres trobem a faltar.

La màquina de pensar us vol fer posar un peu al passat per trobar eines que responguin a les preguntes del present. Trobar a les arrels de l’arbre allò que enyorem des de les branques. Com va deixar escrit Llull, l’únic enemic de la ciència és l’ignorant. El que descobrim amb l’exposició és que l’abast d’allò que nosaltres anomenem ciència pot ser molt més gran del que solem pensar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació