Quitança o robatori?

3.04.2013

Aquests dies, en relació amb la retenció (total o parcial) dels diners dipositats pels clients que es fa a Xipre i que ja va tenir un precedent a l’Argentina, els diaris catalans han fet córrer el mot “quitança” com a traducció de l’espanyol “quita”.

Miquel Adrover

La llista de correus Migjorn ha estat l’escenari d’una discussió interessant. Miquel Adrover incitava al debat tot afirmant que aquesta traducció és completament errada. “Quitança” és viu i té el sentit de “liquidació”. “Moltes vegades he sentit que en tal o en tal altre, a qui hom deu (especialment un organisme oficial), en retirar-se cobra la “quitança”, és a dir, la quantitat que liquida definitivament el que li és degut”, diu Miquel Adrover.

 

 

Adrover afegeix que és igualment viu el verb “quitar”, que no té res a veure amb l’espanyol “quitar”. “He vist, principalment a causa de la meva professió, que encara existien els “alous”, diners que cobraven els descendents dels antics propietaris d’un immoble cada vegada que aquest, per venda o per herència, mudava de propietari. Fa anys, un client em va dir que volia comprar una casa que tenia un alou que la gravava i que el volia “quitar” pagant-lo, és a dir que el volia extingir definitivament per tal que els seus hereus (o, eventualment,  els qui li compressin la propietat) es llevessin per sempre aquella càrrega” explica Adrover.

En definitiva, segons Adrover, la traducció de l’espanyol “quita” per “quitança” és una errada. “I com en podríem dir, de les “quitas”, sense servir-nos de la perífrasi “robatori impune”?

 

Josep Molés

A aquests arguments, Josep Molés, que treballa al servei de normalització lingüística de Benicàssim, respon argumentant que l’ús que fan els mitjans de la paraula ‘quita’ en el context de Xipre és també errònia: “Per tant, quitança no és una traducció errònia del castellà quita, sinó que ens trobem davant d’ús extensiu dels dos mots en castellà i en català. La definició d’eixa paraula castellana és equivalent a la catalana quitança, i doncs tampoc s’avé al que han patit els dipositaris dels bancs xipriotes”.

“Estaria bé que algun economista ens explicara per què apliquen eixe terme a eixa mesura”, continua Molés. “A mi només se m’acut que, com que tècnicament els dipositaris són creditors del banc, aquest els demane (o impose, vaja) una quitança de part del deute que té amb ells. Justament eixa és l’única diferència substancial que trobe entre les definicions dels dos idiomes, que la castellana inclou que puga ser una remissió de només part del deute, i la catalana no ho especifica”.

En tot cas segons el DIEC caldria parlar de quitament, no de quitança, ja que segons la seua definició aquest segon és només el document, l’escrit, on es reflecteix el quitament. El DCVB, el GDLC i el DSalt sí que consideren quitança sinònim de quitament.

 

Oriol Camps

Per al·lusions, ha intervingut també en la discussió un professional dels mitjans de comunicació,  Oriol Camps, lingüista que treballa a Catalunya Ràdio, com a cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic, i també com a Assessor lingüístic de la CCMA. Oriol Camps és un dels responsables que la ràdio i la televisió públiques vagin de bracet.

Oriol Camps diu el següent: “Quitar”, “fer quiti”, i “quitament”, tant en el DIEC com en el DCVB no està restringit a pagar “tot” el deute, sinó a pagar “prou” per compensar una despesa feta.  D’alguna manera, en una situació en què el mateix creditor veu que no podrà recuperar la totalitat del deute, perquè el deutor no és capaç de pagar-lo, el quitament seria l'”acord” a què arriben (sovint proposat pel mateix creditor) en què s’estableix quina quantitat del deute serà “prou” per considerar que el deute està saldat i el deutor queda quiti. Per nosaltres ja va ser important que els tertulians diguessin indistintament “quitança” o “quitament” en lloc de “quita”. Sobre aquesta metonímia entre “quitança” i “quitació” vam rebre aquesta nota del Termcat: “Sembla que el que es documenta al DIEC és el més acostat a l’ús dels especialistes, que tendeixen a reservar quitança per a la documentació, i quitament o quitació, de manera indistinta, per referir-se al fet d’haver quitat un deute”, explica Oriol Camps, que codirigeix amb Josep Cornudella l’ésAdir, on han fet aquesta definició de quitança.

“Aquest és l’ús estricte, i el que mostraran les entrades del Cercaterm en la pròxima actualització” prossegueix Camps. “De tota manera, en l’ús real, la documentació i els especialistes confirmen que el procés de metonímia és molt freqüent, i que del nom del document es passa a l’acció que s’hi reflecteix, o al revés: es fa servir el nom de l’acció per referir-se al document. És un recurs absolutament viu, natural i espontani, que té paral·lelismes amb casos com certificat i certificació.”

A tot això, Miquel Adrover ha tornat a la càrrega i ha insistit que “quitança o quitament vol dir pagar, eixugar un deute, extingir una càrrega o gravamen. La “quitança” dels diaris, mala traducció de la “quita” espanyola no té res a veure amb la “quitança” tradicional, la de sempre, la viva. Aquesta “quitança” de la premsa actual és, de fet, un robatori, cosa absolutament distinta de la “quitança”. Posats a fer, i volent calcar el castellà mot a mot, la “quita” espanyola podria esser “llevança”, “prenença” o “robança” en català (vaig de verbes). Perquè el “quitar” castellà és just el contrari del “quitar” català.

 

Miquel Boronat

Finalment, Miquel Boronat, autor del blog Eines de llengua i del Diari per a tècnics lingüístics ha intervingut en el debat amb una apreciació interessant: “Efectivament, el terme quita l’han fet circular en castellà ―interessadament… o no― per a amagar que es tracta d’una confiscació o d’un terme pròxim que ara no recorde, tal com vaig sentir que comentaven per ràdio o per la tele dos entesos en economia (crec que eren José Carlos Díez i Ramón Muñoz, si no ho recorde malament).

Pel vessant “còmic”, podria ser que no calguera anar a fer la reflexió que fas, sinó que algú diguera “les van/vamos a quitar” no sé quants diners i que després ho “vestiren” amb retòrica econòmica. En tot cas, ni mirant el castellà ni mirant el català allò era comprensible com a “quitament”, sinó que era una cosa molt més greu.

D’altra banda, tampoc mos ha d’estranyar tant que si en castellà en diuen «quita» ací en direm «quitança» o qualsevol terme de la família que li s’assemble, sense parar-mos massa a analitzar si realment el concepte és adequat en castellà, que és des d’on mirem el món quasi tots els catalanoparlants.

Per contra, en francés he vist que n’han dit “ponction” o “prélever” que no té a vore amb deutes sinó amb “sagnia”, “deduir”, “descomptar”… Seria un altre punt de vista. No sé si l’han fet servir en català a la Catalunya del Nord.”, remata Miquel Boronat.

Finalment, i deixant el debat obert, Miquel Adrover rebla: «D’aquest fet, en el meu català local, en diuen, en un bell llatinòrum, un “robatòrum”.

Definició de Quitança, quitament i quitar al DCVB:

a) QUITANÇA f. 
Quitament, i escrit en què consta el quitament. Diverses privilegis e proteccions e quitansas del fes del papa, doc. segle XIV (RLR, iii, 25). Lo qual s’obligà al dit duch fortment d’haver-li quitança del dit príncep, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 548). Les liurarà donant-li altra quitança simple, doc. a. 1418 (Puig Pedro de L. 595). Una duxesa… per ma quitança | e del botí | quant lo partí | per part donà, Spill 1820.

b) 1. QUITAMENT m. 
Acció de quitar. Haguessen càrrech de traure ço que poguessen del quitament, doc. a. 1403 (Revest Ens. 82). Elles encara | no obstant l’ampara | afranquiment | e quitament…, d’ell no reneguen, Spill 10544.

c) QUITAR v. tr. 
|| 1. Pagar (allò que és degut); cast. pagar, satisfacer, saldar. Jesu Christ era vengut en aquest món per quitar e pagar lo deute del peccat, Pere Pasqual, Obres, i, 69. Que’ls dega hom quitar de la civada al cap del dit mes, e de aquí auant… no lor dega hom res donar per ciuada, doc. a. 1309 (RLR, viii, 67). Li féu lliurar tanta de moneda que poguessen quitar los hòmens del castell e de la torra d’açò que’ls era degut, Muntaner Cròn., c. 250. Deuen encara los dits metges e’ls altres menestrals esser bé pagats e quitats per lo príncep, Eximenis Dotzè, c. 253 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Rescabalar; pagar prou per compensar una despesa feta (mall.); cast. pagar, compensar. Guanyà tant, que la messió que les galees havien feyta e ço que costaren d’armar se quità, Muntaner Cròn., c. 117. Se proporcionà un ase… Les ganàncies cresqueren tant que ab dues setmanes l’ase y el vestit romangueren quitats, Penya Mos. iii, 175. No quita: ho diuen els pescadors per indicar que el peix que han agafat no basta ni per a pagar el manteniment dels tripulants de la barca (Mall.).
|| 3. Recobrar una cosa empenyorada, pagant la quantitat estipulada per a redimir-la; cast. quitar, redimir. E’l meu que jo y metré no’s quitarà de penyora de cinch anys, Jaume I, Cròn. 146. Tot aquell argent o vexella nostra que és em penyora en poder d’En Jaume Oliver… trascats e quitets, Epist. Pere 79. Llà hon alscunes armes o arneses… sien confiscats…, que lo senyor de les dites armes o arneses puxa aquelles quitar o rembra de la cort dins XV dies, doc. a. 1420 (BSAL, xx, 338). Per pagar les quals dites pensions e quitar los dits censals, doc. a. 1476 (Arx. Gral. R. Val.). Aquest censal fou ja quitat e cancellat, Spill 10525. Tot s’ha de fer per les fires: quitar cobrances i deutes, Riber Miny. 108.
|| 4. Redimir, posar en llibertat algú pagant per ell; cast. rescatar. Entenats en manleuar los tres mília florins per quitar nostres companyes e les etzembles, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 114). Morts soterrar, | catius quitar, | malalts guarir, Spill 12606. Pregà’l que quitàs lo senyor d’Agramunt, Tirant, c. 306.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Crec que la qüestió està prou clara. Se n’hauria de dir UNA TRETA (mot d’arrel patrimonial) o UNA DETRACCIÓ (cultisme) de diners. Exemple: “El govern de Xipre farà una TRETA o una DETRACCIÓ del 40% dels diners als dipositants que tenen més de 100.000 €”.

  2. Les anteriors aportacions venen a confirmar que l’ús del terme “quitança” al cas present és desviat i constitueix un eufemisme d’una benignitat còmplice amb la gravetat del fet, o directament encobridora. Dir les coses pel seu nom, en en el cas de detracció que es comenta, passa pel verb CONFISCAR [DIEC: Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, d’una sentència, etc., béns que eren propietat d’algú. | FIG. Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres]. La detracció que es fa en els imports dels comptes corrents bancaris dels ciutadans per un acte “d’imperi” estatal o del govern és, tècnicament i en termes de dret públic, una confiscació.

  3. Atès que els mots que en català tenen l’arrel quit- estan associats a la idea o sentit d’acció de “rescabalar” o de “redimir econòmicament” (a la vista de les definicions conegudes dels diccionaris Alcover-Moll i DIEC-2), ¿no us sembla evident que el mot castellà “quita” s’hauria de traduir per un altre de català d’arrel diferent de “quit-“?

    El problema és saber quin! Esclar!

    Una proposta:
    Posats a innovar, si existeix un mot adjectiu “QUITI”, derivat postverbal de QUITAR, ¿no podríem construir un neologisme (nom substantiu) com ara “PRENGUI”, derivat postverbal de PRENDRE, que em sembla que és la idea o sentit verbal que hi ha al darrere dels mots castellans QUITA i QUITAR?

    Si això resulta massa forçat, sempre som a temps de dir-ne DETRACCIÓ, mot que també ha estat proposat en aquest sentit (tot i que aleshores, més que parlar de neologisme, hauríem de parlar d’una ampliació del significat d’aquest mot amb una nova accepció)

    Jaume Cass.
    Enginyer i lingüista

    PS: Adjunto la definició de QUITI:
    Segons el DIEC-2:
    adj. [DR] [LC] Enterament alliberat d’una obligació pecuniària, moral.

    Segons el Dicc. Alcover-Moll (*):
    || 1. Lliure d’un deute o obligació; cast. quito. Qui contre farà, perdrà so que prestat aurà, e retrà la peyora quítia a aquel de qui serà, doc. a. 1279 (RLR, iv, 359). Si ell vos appella quiti de la fe que li hauets promesa, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Tot mercader… sia quiti que no pac res de leuda, doc. a. 1309 (RLR, viii, 67). Trenta e sinch sols barchinonesos quitis de tots salaris y messions, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 327).Antigament era freqüent usar el mot quiti juntament amb el seu sinònim franc: Los donaria bones possessions franques e quíties, Muntaner Cròn., c. 108.
    || 2. ant. Lliure, no sotmès (a culpa, a càstig, a mal); cast. libre, horro. Del qual mal lo parent, l’amich, lo frare, lo marit o algú de lurs amadors no són quitis, Metge Somni iii. E serets quiti de la flama | que en infern crema, Metge Sermó 51. Crech que desam, e, quant ne pens ser quiti, | mon pensament un gran delit se causa, Ausiàs March, cxix. Lo pa sia de forment net e ben pastat e quiti de segó, Alcanyís Reg. 12. ¿I el deixarà quiti de tos?—Pots pujar-hi de peus, Ruyra Flames 99. Prou modest per a no creure’m quiti d’aquesta universal tara, Espriu Anys 12.

    (*) Fent honor a la voluntat que Pompeu Fabra transmeté a Francesc de B. Moll d’evitar l’equívoca denominació de CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR, faig servir l’altra denominació alternativa també coneguda: Diccionari Alcover-Moll

  4. En anglès n’han dit “lévy”, que és un mot manllevat del “Legal French”, i que té una ressonància semifeudal. Però penso que “treta” o “detracció” són mots més ben entenedors

  5. El Sr. Adrover no únicament mostra una gosadia fora de tota mesura opinant sobre tota mena de qüestions, sinó que a més es destapa com un ferotge neoliberal. “Robar” als qui tenen més de 100.000 euros en un banc, Sr. Adrover, no és “robar”. En tot cas, se’n pot dir “expropiar”. Esclar que aquí els beneficiaris són uns altres voltors, però això són figues d’un altre paner…