Quinze pensaments de Mossèn Ballarín

18.03.2016

Mossèn Ballarín ha mort aquesta matinada a l’edat de 96 anys. Fa poques setmanes, Pòrtic publicava un recull de pensaments, transcrits i endreçats per l’editor Jaume Huch. Reproduïm aquí quinze frases espigolades d’aquest llibre, titulat Mossèn Ballarín per ell mateix, que esdevé involuntàriament una mena de testament.

Mossèn Ballarín | Foto: Vilaweb/ACN

Mossèn Ballarín | Foto: Vilaweb/ACN

 

1. He d’agrair dues coses als escolapis. La primera que essent una cabra no em van treure i, després, que els tres últims anys que a casa anàvem malament de quartos, vaig anar a col·legi sense pagar i no ho sabia ningú.

2. A ple bombardeig, el meu pare va fer l’única declaració polí- tica que li he sentit: «Vindrà el Franco i podrem anar a missa, però pobra Catalunya». Jo sóc dels qui, guanyés qui guanyés, havia de perdre la guerra.

3. Sense adonar-me’n jo sempre he estat creient. No et fas capellà, te’n fan. Te’n fa el de dalt i llestos. El món clerical sempre l’he viscut a repèl.
 Però com que Déu m’hi ficava, em fa l’efecte que encara que hagués sabut com eren els capellans, també me n’hauria fet.

4. Des dels onze anys amb la proclamació de la República Catalana sóc del Macià. Sóc un home que sempre ha tingut per drecera aquella Catalunya que somiava el Macià.

5. Dec ser un carallot, però em fa creure més en Déu la desesperació freda d’un amic que no pas les pràctiques missaires. He tingut la sort, però, de trobar una bogeria més grossa que fumar herba: ser capellà.

6. Les paraules van a la seva. És impossible de forçar-les. Déu s’estima el blanc del paper i el blanc de l’ànima més que els escrits i les pregàries. En el blanc, hi pot escriure Ell.

7. No he aconseguit arribar a surrealista, m’agrada massa la coca de Sant Joan.

8. La vida no és com te la donen sinó com te la prens. La vida no és una raó directa, sinó inversa: qui guanya perd i qui perd guanya.

9. Cadascú és ell i el seu llapis. O la seva nina o el seu didal. Els objectes de debò són d’una sola persona. Quan la persona se’n va, el llapis, la nina i el didal ja no són un objecte, són un buit.

10. La solitud és perillosa: comença amb la pau i la contemplació, acaba amb l’oci, la dormida i la tristesa.

11. La bellesa no demana la vida dels seus. Però és freda. Així que s’escalfa una mica es torna amor. I l’amor ja demana la vida i la mort.

12. Avui dia tenim angoixa vital, i si no en tenim ens la cultivem, i si no estem boigs anem al psiquiatre per tornar-nos-hi.

13. Et trobes amb molta gent que es confessa agnòstica, que vol dir que no sap res, o atea, que vol dir que sap que Déu no hi és. Mai no he trobat ningú sense una espurna cristiana.

14. Cada home, malgrat les misèries del Peret i les meves, té alguna cosa de pur, alguna cosa de ple. Per més que fem, la tendre- sa ens sortirà per alguna esquerda.

15. Hem passat segles ficats a casa, veient passar captaires per la porta. El xiprer prop de la masia és el signe d’acollida al pobre que vingui. Ells, sense dir-ho, ens tornaven l’enyorament dels camins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris