Quin cristo! 33 anys d’Edicions de 1984

Edicions de 1984 naixia l’octubre de 1983, just l’any abans de la distopia de George Orwell, 1984, de qui va manllevar el nom com a homenatge. Fundada per Àngels Agulló, Jordi Rojas, Carme Sans i Josep Cots —i dirigida actualment per ell mateix, Laura Baena i Miquel Adam—, l’editorial va fer els seus primers passos amb una línia editorial molt clara i crítica envers els totalitarismes, com ho demostren les seves primeres publicacions de la col·lecció “Temps maleïts”. Es van publicar obres com John Barleycorn de Jack London, amb una coberta i contracoberta que il·lustraven a la perfecció el contingut i l’esperit.

Això és el que ens revela l’exposició Edicions de 1984. La ciutat dels llibres, comissariada per Julià Guillamon, que repassa la trajectòria d’una de les editorials independents de referència de la literatura actual, com ja havia fet amb d’altres editorials com Quaderns Crema, Proa, Tusquets, Anagrama o Club Editor. L’exposició es pot veure des d’aquest mes d’octubre fins al 15 de gener del 2017, a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps (Barcelona), amb la col·laboració de la Fundació Carulla i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Edicions de 1984. La ciutat dels llibres aprofita per celebrar els 33 anys de l’editorial, precisament l’edat amb què Crist va ser crucificat, una simple oportunitat per celebrar la literatura, l’edició i els llibres. “L’objectiu d’aquesta exposició era ben senzill i clar: posar el focus en una editorial que fos viva i tingués pocs anys”, resumeix succintament Guillamon.

És la imatge de la col·lecció “Mirmanda” la que dóna la benvinguda a la mostra: i no podia ser d’una altra manera, perquè és la col·lecció més àmplia de l’editorial. “En realitat la imatge de Mirmanda està extreta d’un gravat de Benicarló del 1564”, afegeix l’editor Josep Cots, entre les seves inconfusibles rialles. Estructurada en dues parts, l’exposició en dedica una primera a l’època fundacional, il·lustrada amb obres que formen part de la seva primera col·lecció, “Temps maleïts”, molt característica pel disseny editorial tant de les cobertes com de les contracobertes, creades per Enric Satué.

En una paret pròxima als orígens de l’editorial hi trobem un apartat dedicat a Milan Kundera, de qui van publicar La broma. La il·lustració inicial de la portada, tres joves amb una bandera comunista, no va agradar gens a l’autor: “Kundera es va escandalitzar quan la va veure”, recorda Cots, que explica que la seva dona els va escriure per demanar que la canviessin. Van haver de retirar l’edició i reeditar-la amb una portada més neutra. “Després d’això, Kundera ens va oferir publicar tota la seva obra, però en aquells moments només ens interessava aquesta novel·la”, afegeix l’editor.

La segona part de l’exposició, en canvi, ressegueix de manera plàstica la història de l’editorial en l’actualitat a partir de diversos autors que formen part del seu catàleg editorial però que alhora representen punts de vista diferents. En primer lloc, ens trobem amb un “clàssic indiscutible”, Àngel Guimerà, del qual l’editorial va publicar la seva Poesia completa, editada per Blanca Llum Vidal. Es tracta d’una instal·lació pop, que juga amb elements que contrasten entre si, com una imatge brodada de l’escriptor, que pertany al fons de Ricard Salvat, una fotografia en la qual apareix Miquel de Palol al costat d’un bust del mateix Guimerà, i un gravat d’Àtila que il·lustra el poema “Els camps catalàunics”, compost per Guimerà i que forma part de la seva Poesia completa.

Al costat de Guimerà topem amb, santa bogeria!, Sergi Pons Codina i la seva novel·la Mars del Carib. A la instal·lació de l’exposició, la novel·la està acompanyada per objectes que pertanyen al mateix autor, com una samarreta del Sant Andreu, una porra, unes dosis de cocaïna —que en lloc de cocaïna duen sucre— i una llauna de cervesa Estrella. Però, a més a més, la instal·lació està complementada per uns tatuatges que ha dissenyat el mateix Codina i que representen episodis de la novel·la. Com a colofó, una imatge de l’autor juntament amb el seu grup d’amics al camp del Sant Andreu il·lustra l’essència de Mars del Carib: “Una cosa important del futbol en les divisions inferiors és que, a diferència del futbol professional, hi acostuma a haver un bar dins del mateix estadi on serveixen begudes alcohòliques. Un gran diferència que feia més suportable aquell espectacle soporífer. També era agradable veure que, en general, l’ambient dels camp de Tercera està impregnat d’un gran friquisme i un folklore exòtic”, retrata Pons a la novel·la. Pons Codina, juntament amb Jordi Lara, del qual acaben de publicar Mística conilla, són alguns dels autors pels quals l’editorial ha apostat des del principi.

I d’aquesta cultura urbana esbossada a Mars del Carib arribem als grans relats del segle XX, amb la novel·la Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, que evoca la vida d’una colònia tèxtil catalana durant la dècada dels cinquanta. La instal·lació està composta per dues files de fotografies, una primera amb imatges familiars de l’autora, i una segona amb fotografies de la Colònia Vidal, que lliguen amb passatges de la novel·la. Una llançadora d’un teler completa aquesta instal·lació.

Al costat de clàssics recuperats com Àngel Guimerà i Juli Vallmitjana, considerat l’escriptor dels gitanos i al qual també se li ha dedicat una vitrina a l’exposició, hi trobem tres obres d’Eduard Girbal Jaume, Oratjol de la Serra, La tragèdia de cal Pere Llarg i L’estrella amb cua, les quals formen el cicle narratiu L’agre de la terra. Guillamon ha culminat aquesta instal·lació amb dues imatges del Papitu (any 10) i una sobre el cometa Halley, que des del món rural se’n temien les conseqüències. Girbal Jaume és un autor que s’inscriu en el corrent dels escriptors ruralistes i a la instal·lació Guillamon hi ha volgut destacar les pedres de llamp, que no són altra cosa que les destrals prehistòriques que els pagesos consideraven que eren llamps que havien caigut i les col·locaven a les llars de foc perquè pensaven que així estarien protegits.

Finalment, l’exposició culmina amb unes instal·lacions dedicades a les literatures del món, entre les quals destaca l’obra La gran marxa d’E.L. Doctorow. Però també amb Sol a Berlín, de Hans Fallada, la Poesia completa d’Anna Akhmàtova o els Poemes escollits de Joseph Brodsky.

Sota el títol Quin Cristo! 33 anys d’Edicions de 1984, ens fixem, finalment, en una instal·lació audiovisual. Es tracta d’una conversa desenfadada entre Julià Guillamon i Josep Cots a l’Esquirol. Mentre dinen, repassen la història de l’editorial: s’aturen a parlar dels orígens, de l’afer Kundera i repassen el catàleg editorial. Després de llegir un passatge de Txevengur, d’Andrei Platonov, assegura entre grans rialles: “És genial, és collonut”.