Quim Torra: “Muriel Casals és una veu trencadora i revolucionària”

2.09.2016

Sumar, aprendre, enraonar, normalitat i esperança són, segons Quim Torra, les paraules que més utilitzava Muriel Casals i que formen el llegat que ens ha deixat. “Casals era una persona que sumava ―i amb Carme Forcadell, multiplicava―, que perseguia la normalitat i que transmetia esperança”. Sota una aparença silenciosa i senzilla, s’amagava una veu trencadora i revolucionària, explica Quim Torra, autor de Muriel Casals i la revolució dels somriures (Pòrtic), que s’ha editat enguany i que es presentarà aquest dijous 15 de desembre a les 18.30h a la Sala d’Actes del Servei Territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona (Carrer Major, 14).

Quim Torra | Foto: Griselda Oliver

Quim Torra | Foto: Griselda Oliver

“És fàcil veure en Muriel una dona de cotó fluix. Fàcil, però completament equivocat. Les seves formes educades amagaven una furiosa passió per defensar les seves opinions”, escriu Quim Torra sobre ella. Filla de l’advocat sabadellenc Lluís Casals i de la mestra francesa Augusta Couturier, va néixer, juntament amb la seves germanes —Montserrat i Isabel Casals—, a Avinyó, lloc on va establir-se el seu pare després de l’exili durant la Guerra Civil. Poc després del seu naixement, la família es va instal·lar definitivament a Sabadell. El 1969 es va llicenciar a la UB i el 1981 es va doctorar amb la tesi La indústria llanera i la guerra 1914-18 a la UAB, on va exercir de professora titular. També va ser col·laboradora a l’Institut de Ciències de l’Educació i representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats (2002-09) i va ser professora visitant a universitats com la Universitat d’Edimburg, la London School of Economies and Political Science i la University of Wales. El 2010 va assumir la presidència d’Òmnium Cultural, entitat fundada per empresaris catalanistes, des d’on va acabar convertint-se en una de les impulsores i cares visibles del procés independentista català, juntament amb Carme Forcadell.

Durant la seva època d’estudiant, Casals va militar al PSUC, on va conèixer el futur pare de la seva filla, Emili Gasch, i va tenir una vida universitària molt compromesa ideològicament i políticament. “Molts la definien com una comunista dogmàtica”, assegura Torra, un posicionament polític que el mateix escriptor assegura que va anar canviant amb el temps fins a evolucionar cap a una ideologia més moderada. Però el que veritablement definia Casals eren els seus silencis: “Parlava poc, a les reunions. Posseïa un insòlit poder del silenci. Volia escoltar molt, té raó, l’Octavi [el seu cunyat]. No li importava variar la seva opinió, si veia un argument raonable en qui li objectava alguna cosa amb solidesa”.

Muriel Casals i la revolució dels somriures és una obra que reconstrueix moments històrics crucials de la història de Catalunya a través de la vida de Muriel Casals, que va prendre una importància política rellevant i es va convertir en una de les impulsores del procés independentista català. Dividit en 11 capítols, la narració comença el mateix dia en què mor Casals, i en què Quim Torra, in media res, recorda aquell 15 de juliol de 2015: “De tots els papers del món que la Muriel em podia haver donat al llarg del temps que vam treballar junts, havia de ser precisament aquest. Ho va fer a l’hotel Colón, millor dit en els «sofàs del Colon», on els últims dies havíem respirat l’angoixa, els nervis i el vertigen irresistible propis de qualsevol conspirador sentimental amateur que es troba de sobte atrapat en un moment crític de la història del seu país”.

Des del 14 de febrer fins al 14 de maig. A través d’aquest espai temporal, amb el record de Muriel Casals encara present, Quim Torra en ressegueix el passat —l’exili del pare—, la vida personal, la trajectòria pública i privada, els pensaments i en reconstrueix la figura a través de les impressions del seu entorn més proper —amics i familiars, com Carme Forcadell, Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Emili Gasch, així com els seus familiars més propers. “Per poder reconstruir la Muriel d’aquest últim any, he rellegit els seus tuits, les seves intervencions a Facebook, a la ràdio i a la televisió, i sobretot les seves agendes i diaris personals, als quals he accedit gràcies a la seva filla, Laia, i que han sigut una font molt important per a mi per poder reconstruir tot aquest últim any, perquè m’han aportat una gran quantitat de matisos”, explica l’autor.

Quim Torra | Foto: Griselda Oliver

Quim Torra | Foto: Griselda Oliver

La biografia, que està construïda amb un to neutre i a partir d’anècdotes amb l’objectiu de poder-ne fer una lectura amena i interessant, se centra sobretot en els últims sis anys de la vida de Casals i en els esdeveniments històrics del moment, però alhora recorda moments passats com l’exili, el catalanisme popular o la lluita recent entre la societat civil i els partits polítics i els jocs d’interessos. “L’objectiu és clar, es tracta de presentar Muriel Casals com el que ha estat, una de les grans enginyeres del carril central de l’independentisme, juntament amb Forcadell, a través d’un llibre que en reculli les vivències i anècdotes de manera fresca”.

Tant l’editor, Josep Lluch, com el president d’Òmnium Cultural, han coincidit a assenyalar que Quim Torra era una de les persones més indicades per escriure aquest llibre. “Aquest és un dels llibres que ens hauria agradat de no presentar mai”, afegeix Cuixart, que ha volgut deixar clar que Muriel Casals i la revolució dels somriures demostra “que no estem tan malament i que hem avançat molt”.