Quim Monzó explica per què fa tant temps que no publica cap nou llibre

24.01.2015

Quim Monzó denunciava divendres a La Vanguardia la plataforma ePUBcat, un web que permet la descàrrega d’obres seves piratejades. I Monzó no és l’únic… La llista de víctimes és llarga: Marta Rojals, Jordi Puntí, Jaume Cabré, Josep M. Espinàs… L’article de Monzó ha originat converses picades a Twitter (vegeu aquest enfilall de piulades) i a les pàgines de Núvol entre els defensors dels drets d’autor (Josep Sala Cullell) i els pirates que justifiquen la lliure circulació de continguts (Darío Castañé). 

Quim Monzó  |  Foto cedida per Quaderns Crema

Quim Monzó | Foto cedida per Quaderns Crema

 

Quim Monzó ha descobert amb estupor que hi té gairebé una dotzena de llibres piratejats. Se n’ha assabentat gràcies a una alerta del periodista Albert Cuesta, que li va enviar un missatge dient: “Als pirates els agraden els teus llibres”.

L’autor denuncia que la plataforma ePUBcat ha piratejat més de mil títols, entre els quals hi ha alguns autors clàssics lliures de drets com Fernando Pessoa, però molts d’altres que són contemporanis i tenen drets vigents, com ara Simenon, Fages de Climent, Josep M. Espinàs, Ray Bradbury, Marta Rojals, Boris Vian, Milan Kundera, Jean Echenoz, Jaume Cabré… o el mateix Monzó, que hi ha trobat obres seves publicades a Quaderns Crema en versió pirata, tant de narrativa com reculls d’articles.

Segons explica Monzó els pirates “es presenten com un bloc d’epubs en català que ‘va néixer en un fil amagat dins un fòrum d’una pàgina d’epubs en castellà’. Expliquen que ‘aquella pàgina era el punt de trobada d’una comunitat de persones que compartien coneixements i dedicació per tal de facilitar la lectura dels llibres en qualsevol dels suports més populars’.

Per tal de descarregar-se els continguts del web, els administradors demanen als usuaris que es descarreguin el programa utorrent i que s’hi registrin amb un àlies, de manera que la seva identitat estigui protegida davant de possibles denúncies dels autors o dels editors dels llibres piratejats que encara tenen drets vigents. Per tant, el modus operandi d’ePUBcat ja és un reconeixement tàcit del funcionament clandestí de la comunitat ePUBCat. Amb tot, la pàgina de facebook de ePUBcat és plena de comentaris de seguidors que es lamenten davant la impossibilitat real de descarregar-se res. Diuen que han completat el registre correctament, però que no poden accedir als enllaços de descàrrega.

El web d’ePUBCat conté tutorials per aprendre a piratejar llibres. Un dels membres més actius, Raticulina, hi ha publicat una recepta per fer-se un escàner de llibres casolà pas a pas. També hi ha un apartat d’instruccions que t’ensenya a espollar llibres, és a dir a desprecintar el DRM (Digital Rights Management) que porten els ePubs perquè no es puguin compartir.

Segons els administradors del web, ePUBcat “no conté cap tipus de material que estigui sotmès a drets de propietat intel·lectual, ja que tots els recursos emprats s’han obtingut de pàgines públiques d’internet, de forma que el material es considera de lliure distribució. En cap article legal es menciona la prohibició de compartir material lliure, per la qual cosa aquest lloc no infringeix la llei”.

Monzó respon amb indignació: “¿Que no conté ‘material sotmès a drets de propietat intel·lectual’? ¿Des de quan els llibres no en tenen? ¿Que ‘s’han obtingut de pàgines públiques d’internet’? ¿De quines pàgines públiques d’internet -legals- n’han tret els meus, si no n’he autoritzat mai cap? ¿Que ‘el material es considera de lliure distribució’? ¿Qui ho considera? ¿Ells? Perquè jo, que sóc autor d’onze dels seus llibres piratejats, no ho considero així”, es lamenta Monzó.

Les al·legacions preventives dels pirates són totalment incongruents amb la Llei de Propietat Intel·lectual i contradictòries amb el descàrrec que ells mateixos presenten en el seu redactat, quan diuen: “El web es reserva el dret de retirar qualsevol material en cas de reclamació per part dels usuaris o els propietaris dels drets”. És curiós que el subjecte que es postula darrere aquesta plataforma pirata no és cap editor, ni cap capçalera ni segell editorial, ni tampoc cap empresa, sinó que es presenta de la manera més impersonal possible, com el ‘Web’.

I Monzó es lamenta amb raó: “Però ¿no havíem quedat que el material que pengen no està “sotmès a drets”? I encara hi ha gent que de vegades em pregunta: “¿Com és que fa temps que no publiques cap nou llibre?”. Doncs mira, precisament per això”.

 

Júlia Reda, eurodiputada pirata

Júlia Reda, eurodiputada pirata

Una discussió picada a Twitter: la resposta pirata

La queixa de Monzó ha generat una discussió picada a Twitter entre els partidaris de la pirateria i els defensors de la propietat intel·lectual. La conversa, si és que se’n pot dir així, ha evidenciat que estem davant d’un debat impossible, perquè uns i altres parteixen de premisses irreconciliables.

“El que em fot més dels pirates no és que ho siguin; és que pretenguin convèncer-te de que no fan res mal fet”, deia @albertcuesta, periodista especialitzat en tecnologia de l’Ara.

@CharlieCabLlu responia amb el hashtag #Jesuispirata i una frase lapidària: “La indústria cultural no s’ha adaptat al segle XXI, i la culpa és dels consumidors? #jesuispirata I afegeix: “Pagaríem si el preu fos just i se l’endugués l’autor. Exemple: el hip hop espanyol”

@marta_rojals responia amb una pregunta: Ok, per la mateixa regla, si un escriptor no cobra, a qui ha de robar? I Josep @SalaCullell hi afegia: “Si m’aneu passant les adreces, vinc a casa vostra a endur-me’n els mobles”.

Daniel Burgos (@TouringTest) proposava un nou model de negoci per als esciptors: “Idea: lectura del libro por parte del autor en plan concierto, con luces y eso”. I @marta_rojals responia: “Ideaca!! Ja he amortitzat Tuiter, hahhaha!”.

Mentrestant @quimmonzo anava despatxant el personal amb una salutació recurrent: “Un altre encefalograma pla. Adéu, preciositat!”

Avui Núvol publica Per al·lusions, un article de Darío Castañé, cap de llista del partit pirata, que es desmarca de la comunitat epub.cat, però comparteix el principi que mou la comunitat de gent que comparteix arxius de manera lliure a la xarxa. I també recollim la resposta de Josep Sala Cullell, un article titulat Robar cultura és robar, que rebat punt per punt les tesis habituals dels pirates quan diuen que el mercat cultural s’ha d’adaptar als nous temps o que donar el producte gratuïtament n’incrementa les vendes. Sala Cullell també desmunta els tòpics que tancar les pàgines de descàrrega significa censurar a la xarxa, o que la cultura és un dret i el seu accés ha de ser lliure.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

44 Comentaris
  1. El món virtual i el món analògic no poden comparar-se, no és el mateix un epub que un llibre, volem aplicar el mateix raser en ambdós mons i no ens en sortirem. El que hem de fer és trobar solucions imaginatives per difondre la cultura a través de l’espai digital sense perjudici per ningú, ni lectors, ni autors, ni editors, ni distribuidors.

  2. per això jo regalo el meu: http://www.additaments.cat “CONCEPTE GENERAL de la CIÈNCIA UNIVERSAL, explicat a la catalana per un llunàtik en bona companyia (o com dir-ne una de més grossa en cada capítol” qui vulgui pot descarregar-lo salut i alegria!!!

    • Si no vols cobrar pel teu treball tu mateix, estás en el teu dret. El que no pots pretendre és passar a tothom pel teu raser. Qué passa? Qué un no pot lucrar-se del teu treball honest?

    • Pobres lectors, volen lluitar contra la llibertat cultural i l’únic que s’els hi acudeix es denigrar els drets dels autors…

  3. A aquests pirates se’ls hauria de recordar que hi ha biblioteques on poden gaudir dels llibres sense fer trampes. O potser és que valoren tan poc la literatura que ni tan sols volen fer l’esforç de buscar la biblioteca més propera?

    • – M’expliques quina diferència hi ha entre anar a buscar el llibre a la biblioteca del barri per llegir-lo o baixar-lo per internet? En cap dels dos cassos l’autor no veu ni cinc.

      • Evidentment d’un sol exemplar piratejat poden gerenar-se’n milers i milers de còpies, cada lector que se’l descarrega el pot passar a molts més lectors i aquests a la seva vegada a molts més, com un arbre amb moltes ramificacions, en canvi un exemplar de biblioteca és adquirit legalment i es presta, no deixa una còpia a cada lector.

      • Doncs t’ho explico encantada: les biblioteques compren legalment els llibres a l’editor, de manera que si més no per aquesta vía a l’autor li arriba el seu percentatge, al temps que contribueix voluntàriament a la difusió de la seva obra. La piratería no paga a ningú ni participa de la voluntat de l’autor.

        • Cercant a la xarxa he trobat açò.

          http://www.ara.cat/premium/prestec-bibliotecari-exemple-Llinars-Valles_0_1187881239.html

          Personalment no tenia ni idea d’aquesta nova llei i em desmunta la teoria del perquè aquest senyor ha deixat d’escriure, perquè una pàgina pirata sobre literatura catalana com aquesta que denuncia, diria que és més una excepció que una norma. Bé, tampoc seré jo qui trobe a faltar les novetats d’aquest senyor. Si em sap greu és per la immensa legió de lectors fidels que l’han seguit des de sempre, comprant els seus llibres, i ara reben aquest premi.

      • Em sembla que els comentaris dels altres lectors ja posen de relleu la diferència entre les biblioteques i la pirateria: les primeres paguen drets d’autor, són una eina essencial per a la democratització de la cultura i el coneixement, i ho fan amb honestedat i sense estirabots grandiloqüents; a banda totes les activitats de foment de la lectura, animació i sensibilització, clubs de lectura, etc. En canvi les planes com la de l’article em sembla que només posen a disposició de qui ho vulgui la possibilitat d’apropiar-se d’un llibre sense pagar drets d’autor ni d’edició i em temo que intentar vendre això com una forma de democratització de la cultura és força contradictori.

      • L’autor cobra per cada préstec a la biblioteca, figura. De fa poc i gràcies a la UE, perquè l’Estat (ben inclosa la Generalitat i els Ajuntaments) també eren uns pirates.

      • La diferència és que el llibre de la biblioteca és en préstec i el tornes. El queet descarregues te’l quedes per sempre, en format digital, però te’l quedes tu. That’s the difference.

  4. La única manera de llegir en Quim Monzó en digital és gràcies a la pirateria. Alguns compraríem els seus llibres en versió digital, però no estan a la venda.

  5. El problema és que en aquest article veig dos parts. Una de principal que conté una denúncia Lícita i Irreprotxable cap a una pàgina completament il·legal. Però la segon part de l’article -l’últim paràgraf- sobra i es mereixia un altre article solament per a ell i per a la notícia que conté. D’aquesta manera, la denúncia a la plataforma il·legal es converteix, al unir-la amb aquesta declaració final del perquè no escriu, en una excusa de la seua falta d’activitat literària.

    Altrament, u mateix és pregunta: així que Monzó fa tant de temps que no escriu per culpa d’aquesta plataforma de la qual acaba de conéixer l’existència ara mateix? Obviant les paradoxes temporals, puc treure en clar que la raó per la qual no ha publicat en tot aquest temps és perquè, des de fa temps, hi ha gent que pot llegir els seus llibres sense que a ell li arribe la seua talladeta de bròquil i això vulnera els seus drets d’autor. Si és així, em declare culpable i còmplice d’aquest crim, doncs l’únic llibre seu que m’he vist obligat a llegir l’he agafat d’una biblioteca, l’he llegit i l’he tornat immediatament.

    Puc estar equivocat, però pense que pocs dels que escriuen en català ho fan per fer-se rics i que arribar a les biblioteques i a més públic és un reconeixement que, alhora, et fa arribar a nous potencials compradors. Però cal entendre el cas de Monzó: a ell ja el coneix tothom. Així que després de llegir aquest article, supose que per a ell tindre llibres a les biblioteques serà com un atemptat contra els seus drets d’autor, una sangria de vendes potencials. Sincerament, sols trobe dues opcions per explicar-me aquesta desfeta final de l’article: o Monzó no s’ha pensat bé l’excusa -podria haver dit que actualment està més interessat en la seua feina d’escriure articles, o que no té inspiració o motivació per escriure- o, si ha dit la veritat, dir-la bé: “No escric perquè ja no guanye tants diners”.

    Així i tot, malgrat que -com a confés ratolí de biblioteca que sóc- estic en desacord amb la idea que planteja Monzó, entenc que l’autor vol -com tothom- que se li retribuïsca el treball i se li respecten, doncs, els seus drets d’autor. El “problema” és que quan un autor reconegut crea cultura entren en conflicte dues forces igual de poderoses, alhora que contràries: el dret de cobrar per la feina efectuada de tots els treballadors i el dret a l’accés a la cultura de tots els ciutadans.

  6. per això “fa tant temps que no publica cap nou llibre”? perdona, quim, però sona a excuses de mal pagador (parla un lector -legal- de gairebé tots els teus llibres).

    • Ja fa anys i anys que en Jordi Basté diu que un conegut escriptor que ell coneix no publica cap més llibre precisament per això… Unit a les enganxades que en Quim té sovint amb la Montse del Versió RAC1, si ets oient habitual d’aquesta emissora no cal ser molt intel·ligent per sumar 2+2… Ja fa anys que els oients vam interpretar que l’autor a qui en Basté es refereix sempre és en Quim… Res d’excuses…

  7. Algú escaneja un dels teus llibres i el penja a Internet fent possible que algú altre se’l descarregui probablement sense premeditació, tan sols perquè està allí i pensi que el carregarà a l’ebook i tindrà una lectura per la nit. Se’l llegirà i si li agrada molt probablement el vulgui tenir en paper i qui sap si el proper Sant Jordi te’n compra un altre. Ets un carca, Monzó.

    • Seguint el seu argumentari, Miquel Molas, jo també puc dir amb la cara ben alta que prenc prestat amb anticipació (eufemisme per obviar el mot carca “robar”) el cotxe del meu veï (un Renault Space), el qual dóna la casualitat que ell pren part en la seva fabricació. Així, a més de permetre’m donar un volt allà on vulgui amb un cotxe “compartit”, dono la oportunitat a que els meus amics i amigues el provin i se n’assabentin de les seves immillorables prestacions, fent possible que -si ho dessitjen- el proper cotxe que comprin sigui un Renault Space, millorant per tant les vendes i la productivitat de la fabrica Renault, augmentant la tasa d’ocupació al nostre pais… I baixant el preu del cotxe (així, el meu veï se’n podrà comprar-ne un altre, ja que el què era seu ara és de tots [meu]).

      Atentament

  8. Potser no és estrictament necessari associar llegir en digital i pirateria. Jo llegeixo en un llibre electrònic i compro tots els llibres.

    Molts llibres en català no existeixen en aquest format. Però l’oferta és gran i, simplement, moltes vegades el fet que un llibre es publique en un format o en un altre em fa decidir. Com quan els compro en paper i m’espero a que isca la versió barata (tapa blana). Potser alguns autors també estan perdent lectors per no publicar en digital.

  9. Estic en contra de qualsevol forma de pirateria, més quan a la xarxa hi han prou recursos amb llicències Creative Commons. (Al món analògic passa exactament el mateix)

    Em pregunto si Quim Monzó i Albert Cuesta són els propietaris de tot el contingut multimèdia allotgen als seus twitters.

  10. els administradors demanen als usuaris que es descarreguin el programa utorrent i que s’hi registrin amb un àlies

    No sabia que per utilitzar el uTorrent s’hagués de registrar un usuari. Suposo que la vostra precipitació a parlar sobre el que no coneixeu ha quedat de nou demostrada.

  11. Doncs efectivament, els “disclaimers” de epubcat són correctes. El que es penja a epubcat només és un “hash” (una suma criptogràfica del tipus md5sum) que permet identificar l’obra, però qui comparteix els continguts són els usuaris de la xarxa P2P Torrent, no la pròpia web. Per tant, el material penjat a la pròpia web si que és legal.

  12. El Sr. Monzó té tota la raó de queixar-se. Cal ser molt imbècil per defensar el robatori de l’esforç de l’escriptor en aquest cas que suposa la pirateria. Quan no té raó és quan diu que no publica per aquesta raó, tot i que comprenc que ho digui perquè esta emprenyat. Si no publica és perquè com a artista no té res més a dir, si més no des de fa un temps, i en això res a objectar. De fet, i això és només la meva opinió i a risc que se’m llancin tomàquets per qüestionar l’intocable, crec que el Sr. Monzó, més enllà de la modernització de la llengua als anys vuitanta, cosa que li hem d’agrair enormement, mai no ha tingut gran cosa a dir, malgrat el papanatisme dels mitjans, que han confós el filó de la seva singular imatge personal i pública que ells mateixos han inflat, amb el talent, i del públic no menys babau català. En els seus obsessivament treballats i freds contes el seu escàs pes especific literari queda dissimulat i les gracietes passen per genialitats, i és en les seves poques i mediocres novel·les on Monzó s’esgota a la pàgina vint, i a partir d’aleshores estira l’obra esforçadament i innecessària, com un xiclet.

  13. És un tema controvertit, aquest de la cultura… La única cosa que tinc clara és que s’ha de trobar una manera nova de que tots surtin guanyant.
    – Els lectors que puguem comprar un llibre que ens interessi sense deixar-hi tants diners com ara pretenen (un llibre a 30€… ha de ser molt i molt bò! I la veritat, n’hi ha ben pocs d’aquests!)

    – Els autors que cobrin alguna cosa decent pel seu treball (però no és just que visquin de rendes pels segles dels segles! Com tothom, han de treballar, no aconseguir parir un llibre i a viure)

    – Amb la música estan sortint alternatives. Els llibres i revistes han de trobar el seu camí. Potser amb subscripcions mensuals? Ja n’hi ha que ho fan així.

    – Certesa: Que hi hagin els llibres penjats no vol dir que es descarreguin. I encara que es descarreguin no vol dir que es llegeixin. Síndrome de diògenes digital.

    – Som molts els que durant anys hem dedicat molts esforços a publicar blocs, articles d’opinió, científics… a internet de manera totalment altruista. No tots els autors volem ni necessitem cobrar pel nostre treball, i el posem a disposició de tothom de manera lliure i gratuïta.

    • 1. Vols dir? I tu t’en dius lector i no saps lo que és una biblioteca pública? 30 euros per un llibre? I tu on collons et compres els llibres? Jo per trenta euros tinc tres llibres com a mínim (llibres de butxaca i rústica).
      2. Per qué no es just que un autor cobri de les rentes? Si un autor aconsegueix vendre bastant el seu llibre es perque ha tingut éxit entre el públic, lo que vol dir que ha realitzat un treball estimulant, o no? No té un dret a cobrar si ha fet un treball que el val?
      3. I si el projecte és inviable qué?
      4. És clar home, es pugen els continguts gratuïts a Internet i ningú els veu. Com que l’Internet només el fan servir milers de milions de persones, no creus que ningú el vegi…

  14. A veure, i perque no anem una mica mes enlla? perque no revisem la durada dels drets d’autor i la limitem, posem a 10 anys? i despres que les obres passin al domini public (tal i com era inicialment, abans de que els grans lobbies de l’entreteniment s’hi fiquessin per guanyar molts mes diners que els propis autors).

    Amb 10 anys qualsevol autor ha d’haver mes que amortitzat economicament la seva obra, i no te perque seguir vivint de glories passades, que treballi com qualsevol altre, i no digui vajanades de que no escriu perque el piratejen. Si el que motiva a un escriptor a escriure son els diners no mereix ser llegit. Jo dels articles cientifics que tinc publicats no rebo ni un duro en concepte de drets d’autor, hi ha altres models possibles…

    • Moisès,

      Tu per publicar un article científic estàs cobrant un sou públic directe, i el projecte està finançat públicament. Tens l’obligació a donar gratis l’article a qualsevol ciutadà que, amb els seus impostos, ha finançat la teva recerca i el teu sou. I la majoria de científics no ho fan pequè per obtenir un millor índex d’impacte es publica en revistes tancades.

      Això no es equiparable, en cap cas, amb l’autor d’una obra literària. Que en qualsevol cas, està en tot el seu dret decidir si la seva obra és seva i de ningú més. I el consumidor té tot el seu dret de no comprar i no llegir a l’autor en qüestió. No és obligatori comprar ni llegir a cap autor. N’hi ha milions.

      Un debat no es pot basar en realitats inventades.

  15. Crec que s’està errant el focus. La qüestió és perquè els Mossos d’Esquadra no han tancat un web que fa ANYS que funciona i perfectament coneguda.

    Per què paguem amb diners públics un sistema judicial i una polícia, que després no actuen en casos flagrants? Què fan el Director de Cultura i el Conseller de Cultura? Pensen donar explicacions?

    No es pot demanar responsabilitat als pirates. S’ha de demanar responsabilitat als funcionaris i treballadors públics que cobren per fer una feina que no estan fent.

  16. A rengló seguit de la definició del dret a la propietat privada, van sorgir teories i corrents de pensament que la negaven de moltes i variades formes, amb justificacions de vegades serioses i de vegades pintoresques, els qui justifiquen ara la pirateria a través d’internet, pertanyen evidentment, a la segona categoria.

  17. Veig que encara hi ha moltíssima gent (i amb estudis i tot!!) que no és gens conscient del entorn socioeconòmic en el que vivim. Som a l’era en la que les grans multinacionals manipulen els governs mundials per enriquir-se cada dia més i per transformar els ciutadans en simples usuaris dels seus productes (això els que tenen la sort d’entrar dins el grup d’usuaris). Els espanyols (encara ens hem de considerar així, ves que hi farem…) ja formem part d’aquest segon grup exclòs del grup d’usuaris. Ara mateix i si ningú hi posa remei, som en una criminal transició que ens porta a ser un país de producció a baix cost on els principals afectats som la gent del carrer. Hem perdut quasi tota la capacitat de consum que teníem fa no més de 5 o 6 anys i encara hi ha gent (Monzons varis) que pretén que actuem com ho fèiem llavors.

    Senyor Monzó, els darrers anys prou feina tinc en mantenir la meva família i pagar la meva casa com per preocupar-me de si haig de pagar els 15 o 20€ que val un miserable llibre, 15 o 20€ de mitjana!!, no li sembla una aberració?.

    A mi, que el tenia a vostè per una persona “guai” -si em permet la vulgaritat de l’expressió- m’han entrat arcades al llegir que ha decidit deixar de escriure llibres degut a la pirateria existent. Això em fa pensar que l’única motivació que ha tingut vostè en tota la seva carrera literària ha estat la d’obtenir beneficis econòmics per les seves obres. Que no em malinterpreti, és una motivació tant bona com qualsevol altre, però llavors, no se’m pengi el cartell de “cultureta” allà on vagi ja que a vostè la cultura li és igual, el que vol son diners.

    Vostè, que tant d’esquerres es vol considerar, actua com un lliberal sense escrúpols quan de les seves paraules es pot extreure que els pobres no tenim dret a allò que no podem pagar, i que se’ns ha de criminalitzar si intentem accedir-hi pels nostres mitjans (troba algun tipus de paral•lelisme amb els immigrants que intenten saltar la tanca de Melilla? …a ells també els hi diuen que és il•legal que intentin tenir una vida millor). De les seves paraules s’extreu que per a vostè, la vida idíl•lica és aquella que reflectia en Mario Camus a Los Santos Inocentes, on tothom estava al seu lloc i aquell que intentava saltar-se les normes era tancat en una institució psiquiàtrica, ja que era obvi que era el més tonto i boig de tots –un criminal-), aquesta és la societat en la que vostè vol escriure llibres, la societat on els rics el compraran i els pobres ni tant sols coneixeran la seva existència.

    Que baix ha caigut senyor Monzó, que baix…

    • Escolta pallasso, saps que estem al segle XXI i n’hi ha un invent molt revolucionari que s’en diu biblioteca pública on pots aconseguir un gran catáleg de llibres gratis?
      No intentis justificar-te sota l’excusa de que has de mantenir una familia. Si la tens es perque vols, o es que tampoco sabies que una dona i uns fills també mengen i tenen necessitats? Això ho havíes de preveure.
      A més a sobre dius mentides: Anagrama ha publicat ‘Ochenta y seis cuentos’ de Monzó a menys d’once euros, i la mitja dels seus llibres costa entre dotze i nou euros. A sobre de pallasso ets embustero.
      Tant que se t’omple la boca parlant de justícia i llibertat hauríes de saber que vivim en una democràcia, i això implica que vius acceptant una llei comú, i una de les seves bases és que robar es considera delicte.
      Si no pots permetre’t algo no ho compris. Tret del menjar i la vivenda, ets tu qui decideix les seves prioritats.

  18. Perdona, Bernat, però la teva frase final “Sala Cullell també desmunta els tòpics que tancar les pàgines de descàrrega significa censurar a la xarxa” és per mi una absoluta mentida de la que, per tant, tu prens part…

  19. 9,99 Spotify Música il·limitada, 9,99 Netflix Pel·lícules il·limitades (2015), 9,99 € Amazon Kindle Unlimited… 0,00 € Biblioteques públiques! No sé, algú s’hauria de posar les piles i els editors haurien de deixar de voler fer-se rics venent llibres…

  20. Com a persona que viu de la cultura: em nego rotundament a comparar el que faig amb un cotxe, una barra de pa o un xampú. Va més enllà i és molt més complexe que tot això. Lluitaré per viure de la meva feina amb la mateixa força amb la que lluitaré perquè tothom que vulgui hi tingui accés. I penso que si no fem això, els creadors ens posarem en contra la gent, el nostre públic potencial. Aquí haurem begut oli. Cultura gratuïta, no, però cultura només per rics? Encara menys.

  21. Dir-li «això és perquè no t‘adaptes als nous temps» al paio que t’acaba d’enganxar robant-lo, és la cosa més rematadament imbècil que he sentit en molt de temps, creieu-me.

  22. Pot ser que aquestes denuncies tinguin un efecte contrari al volgut. Jo per exemple no sabia que existia aquesta web de descarregues i ara… ja ho sé.

  23. Amb tant pocs lectors en català, i a sobre en pirategen els llibres! Que no ho saben que sense escriptors professionalitzats la nostra literatura quedarà lluny de les altres? I encara tenen la barra de dir que el món editorial no s’adapta al món digital. Com volen que s’adapti, si el món digital se’ns menja el cervell?

  24. Jo m’he assabentat de l’existència d’aquesta web llegint l’article d’en Monzó, fins i tot desconeixia el que era un arxiu .epub i ara…ara també ho sé.

  25. Jo crec que el problema més gran és que, la majoria de llibres piratejats, després no es llegeixen.