Quim Monzó guanya una partida als pirates

26.04.2015

El mes de gener Quim Monzó denunciava en una columna publicada a La Vanguardia la plataforma ePUBcat, un web que permetia la descàrrega d’obres seves piratejades. I Monzó no era l’únic… La llista de víctimes era llarga i incloïa un munt d’autors amb drets vigents, com ara Marta Rojals, Jordi Puntí, Jaume Cabré o Josep M. Espinàs…

Quim Monzó  |  Foto cedida per Quaderns Crema

Quim Monzó | Foto cedida per Quaderns Crema

Va ser Albert Cuesta, periodista especialitzat en noves tecnologies, qui va alertar Monzó que hi tenia gairebé una dotzena de llibres piratejats. Albert Cuesta li va enviar un missatge que deia: “Als pirates els agraden els teus llibres”. I ara, tres mesos més tard, ha estat el mateix Cuesta qui li ha comunicat via Twitter que havien tancat la pàgina pirata.

Al seu article de gener Monzó denunciava que la plataforma ePUBcat havia piratejat més de mil títols, entre els quals hi havia alguns autors clàssics lliures de drets com Fernando Pessoa, però molts d’altres contemporanis, com ara Simenon, Fages de Climent, Josep M. Espinàs, Ray Bradbury, Marta Rojals, Boris Vian, Milan Kundera, Jean Echenoz, Jaume Cabré… o el mateix Monzó, que hi va trobar obres seves publicades a Quaderns Crema en versió pirata, tant de narrativa com reculls d’articles.

El web d’ePUBCat contenia tutorials per aprendre a piratejar llibres. Un dels membres més actius, Raticulina, hi havia publicat una recepta per fer-se un escàner de llibres casolà pas a pas. També hi havia un apartat d’instruccions que t’ensenya a espollar llibres, és a dir a desprecintar el DRM (Digital Rights Management) que porten els ePubs perquè no es puguin compartir.

L’article de Monzó va originar en el seu moment converses picades a Twitter (vegeu aquest enfilall de piulades) i a les pàgines de Núvol entre els defensors dels drets d’autor (Josep Sala Cullell) i els pirates que justifiquen la lliure circulació de continguts (Darío Castañé).

El web s’ha clausurat fa poc per ordre judicial, però no havia transcendit fins que Albert Cuesta se n’ha adonat i ho ha anunciat per Twitter. La darrera comunicació que hem pogut rastrejar de la plataforma ePubCat és la piulada que van enviar el dia 14 d’abril des del seu compte, @epubCatala, anunciant que ja estava disponible la descàrrega de L’home del llac, títol de l’autor islandès Arnaldur Indriðason, publicat a RBA-La Magrana. Si cliques a l’enllaç et porta a una pàgina clausurada, com podeu veure en la imatge que reproduïm aquí sota. Al centre de la pantalla, un enunciat que diu: This account has been suspended. 

Captura de pantalla 2015-04-26 a les 21.15.18

Els usuaris d’EpubCat han comentat la situació a la seva pàgina de facebook. Núria Nurieta donava l’alarma el dia 25 d’abril: “Han suspès la pàgina!!!! Q ha passat?”. Per la seva banda, Sara Lopes deia: “No funciona… És temporal o han tancat la pàgina definitivament?”. I Ricard Godia sentenciava: “Ja hi som un altre vegada, suposo que es recuperarà…”. Per altra banda, un lector de Núvol que ha signat un comentari amb el nom Marc ha deixat aquest comentari: “EpubCat no ha desaparegut ni molt menys. Acabeu de perdre l’oportunitat de conèixer públicament què se’n fa dels vostres llibres en format electrònic”. Així doncs, el cas queda obert.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

48 Comentaris
  1. Em sembla perfecte, ja que no estic gens d’acord amb piratejar gratis els llibres – però, per a la gent que vol comprar llibres electronics, de manera legal, a traves de mitjans com el Kindle per exemple, com és que els editorials catalans no ens ofereixen gaire possibilitats? Si no es posen els mitjans per a fer les coses facils i legals, al final sempre hi haurà gent que es buscarà la vida…

  2. EpubCat no ha desaparegut ni molt menys. Acabeu de perdre l’oportunitat de conèixer públicament què se’n fa dels vostres llibres en format electrònic.

    • Benvolgut Marc,
      El teu comentari és inquietant. Si creus que estem en la inòpia i hauríem de saber alguna cosa més, si us plau explica-ho una mica més detalladament.

      • No hi busquis tant de misteri, simplement et diu que el que fins ara feien públicament en una web oberta, a partir d’ara continuarà de manera més discreta en altres mitjans (probablement portals de descàrregues o xarxes privades P2P) més discrets. No se si és millor o pitjor pels autors, simplement us informa que tancar una web pública no soluciona el problema, per molt que les editorials els hi agradi utilitzar la noticia com a propaganda.

    • Ningú té dret a agafar l’obra d’un autor i posar-la al públic sense el seu consentiment. L’obra és propietat de l’autor, que per alguna cosa l’ha parida. És respectar la voluntat de la gent, simplement.

  3. Es absurd que clausurin espais web on es comparteix cultura… Imaginem d’aqui uns 200 o 300 anys, gent parlant del passat on per poder llegir s’havia de pagar, se’n faran creus. Jo no seré partícep d’aquesta injustícia, i a vostè, senyor Monzó, no en te prous de calers que ha d’anar denunciant espais web, que, com apuntaven altres persones, només posava a l’abast de tothom continguts inexistents en les plataformes de venta de llibres-e. I estarà content, quan realment, mes que perdre ventes, el que perden son seguidors i possibles “clients”. Es patètic.

  4. Estaria bé que potser algú s’adonés que potser aquesta pàgina existia per a cobrir una necessitat com és que existeixi una oferta decent de llibres en format digital en llengua catalana que no cobreixen les editorials tradicionals. El que està clar és que no es poden posar portes al camp, aquests llibres tornaran a circular d’una manera o una altra, però està comprovat que si les editorials ofereixen els continguts de forma digital en comptes de queixar-se, els consumidors prefereixen pagar un preu raonable per una millor experiència.

    • Les editorials que venen en digital, i que em oerdonin, són “idiotes”.

      Considerant els pocs lectors que hi ha, i la feinada o inversió que implica escanejar llibres, almenys posem-los hi difícil. Que no sigui rendible. Que pirategin una altra cosa: bitllets de banc, per exemple. A veure si també se’n sortiran indemnes. Si alegaran altruisme..

  5. La defensa de la pirateria és la pera llimonera. Com que no existeix un bon servei de llibre digital, piratejo. Com que el Senyor Parellada es massa car per a mi, entraré i els robaré aquells macarrons de l’advocat Solé tan bons que fan.

    Lladres, que sou uns lladres.

    • M’adono que, amb les presses, no he firmat el comentari. Com que detesto els comentaris anònims o sota un pseudònim, perquè em semblen un senyal de covardia llefiscosa, vull deixar clar que el meu nom és Enric Gomà i Ribas.

      • Gràcies per no utilitzar un pseudònim i donar el teu nom real…. perquè és el teu nom real, oi? o potser no? com ho podem saber….?

        Com que detesto els comentaris sota noms “reals”, perquè em semblen un senyal d’hipocresia i falsa valentia, vull deixar clar que el meu nom és Vicent Partal i Montesinos.

        • Senyor Partal i Montesinos,

          Això és com quan algú se’t presenta, cara a cara, i et diu el seu nom i el seu cognom. Et pot enganyar o no. Però en el 99’99 % dels casos ens el creiem. Perquè és improbable que s’amagui sota un nom fals.

          A la xarxa, es veu que un gruix considerable menteix sobre el seu nom. O no el diu i es manté en l’anonimat. Als que els agradin els balls de màscares i les pel·lícules de El Zorro, potser els és atractiu. No és el meu cas.

          Els redactors d’anònims són individus miserables. No donar la cara i escudar-se en l’anonimat, és un signe que es tracta d’un mitjamerda.

          Em pot creure, senyor Partal, que el meu nom és autèntic. Entre altres raons, perquè l’he saludat moltes vegades a la peixera de Catalunya Ràdio, en els temps en què en Joan Barril presentava “El Cafè de la República”.

          Un cop aclarit aquest punt, torno a repetir que els pirates informàtics són uns lladres. Si cal, l’hi lletrejo.

  6. És increïble com de retrògrads arriben a ser aquests quatre aspirants a intel·lectualoïdes. I la més penosa, la “tan radical” i “revolucionària” Rojals. Ells mateixos es revelen no pas com a representats de la “cultura” sinó del mercantilisme més tronat, cosa que ja diu molt de la qualitat dels seus escrits… Ara figureu-vos la de llurs llegidors.

    Per mi, es continuaran confitant les seves elucubracions, amb com sense “pàgines pirates”.

    • Has donat en el clau.

      Parlaré clar, estic en contra de la pirateria, perquè la pirateria tindrà conseqüències a mig i llarg termini: el que els autors no es puguin guanyar la vida i, per tant, que la qualitat de les obres vagi baixant. Em sabrà greu quan en el mon de la meva filla els llibres els produeixin “escribes” a nòmina de les editorials (com els guions de les pel·licules) en comptes de escriptors apassionats amb la seva feina.

      Però també estic totalment en contra de la demagògia de les editorials que es protegeixen darrera dels “drets dels autors” quan s’enduen el 80% del preu de venta. Qui roba més als autors: els pirates amb un 10% de quota de mercat o les editorials amb el 80% de marge?

      I, finalment, els autors de best sellers no es queden enrere: defensant a les editorials, ja que com ells ja han arribat a l’èxit i a la fama, els importa molt poc la poca traça que han tingut per comercialitzar llibres digitals i les traves que posen als autors novells.

      En resum, com sempre la manca d’intel·ligència per entendre les conseqüències dels nostres capricis egoistes és present per parts iguals entre els pirates, les editorials i els autors, tots ells humans curtplacistes.

  7. Crec que amb retirar els llibres d’en Monzó n’hi havia prou. Els altres autors no s’havien pas queixat. Molts llibres eren clàssics del segle passat i de l’anterior, i per tant no hi havia cap llei de protecció que impedís llegir-los, doncs els drets dels clàssics són públics. Em sembla massa extrem haver tancat tota la pàgina, la cultura va molt cara, i més amb l’iva tant pujat que ens imposen. Si no es pot llegir cap llibre sense pagar-lo, perquè hi ha biblioteques? Tanqueu-les també, doncs!!!

  8. Quantes hores de treball intens hi ha darrere un bon manual o una bona novel·la? Quantes hores de treball nocturn, quants mals de lumbars i cervicals, quantes pestanyes cremades, darrere una bona traducció o una bona edició crítica d’un text clàssic? Quantes hores de correcció escrupolosa perquè el lector pugui gaudir d’un text acurat i elegant? Quin és el “preu raonable” d’aquest producte en un mercat petit com el català, en què la majoria de les vendes es compten només per milers, tot i que l’esforç de creació és el mateix que el d’un llibre en anglès, en francès o en espanyol? Estem disposats, com a lectors, a contribuir un mínim al sosteniment de la infraestructura mínima perquè la inversió es recuperi o, fins i tot, generi un mínim benefici? O és que creiem que els nostres autors, traductors, correctors i estudiosos han de continuar, com sempre, sacrificant les seves nits i els seus caps de setmana “per amor a l’art”? La cultura en general, i la literatura en particular, és el fruit d’un gran esforç; si és bona, ens col·loca davant del bo i millor de la realitat humana. Només per ignorància es pot arribar a dir que un llibre, gairebé qualsevol llibre dels que trobem a les llibreries, és “car”.

  9. Només vull compartir la meva experiència com a usuari de la pàgina en qüestió. Sí, ho reconec explícitament: sóc (o he sigut) un vil i immoral descarregador de llibres pirates. I de pel·lícules, i de sèries, i de tot allò que se sol qualificar com a “productes culturals”. I pitjor encara: el meu disc dur conté diversos llibres digitals-pirates del sr. Monzó descarregats de la pàgina tancada per la força, alguns dels quals posseeixo també i simultàniament en status físic, ja sigui perquè els he adquirit en els circuits tradicionals i per la via monetària-mercantil (llibreries) , fruit d’intercanvis, dons i contra-dons o cadenes de reciprocitat rompudes (el típic llibre que t’han deixat i que mai tornes), o fins i tot comprats en mercats d’ocasió i de segona mà. Fa poc vaig rellegir amb digital-pirata “Benzina”. No em va semblar tan brutal com anys enrere, potser perquè – és cert – l’edició en digital deixa molt que desitjar, potser perquè els meus gustos han anat canviant (enriquint-se?) amb el pas del temps…però estant com estic (molt) lluny de casa, l’experiència va ser agradable, i em va fer recordar la meva precària (i llunyana) biblioteca erigida a partir de llibres aconseguits de mil maneres. Entre ells “Benzina”, adquirit de segona mà.

    Què vull dir amb tot això? Ben bé no ho sé. Ni tampoc sé si el meu cas és representatiu, ni important. En tot cas, la pàgina em servia com a substitut temporal davant la impossibilitat física (per distància però també per economia) d’adquirir llibres en català. Per anar-me construint una biblioteca imaginària i hipotètica que algun dia construiré amb llibres reals, tangibles i corporis. En fi. Merda sentimental. No crec, però, que aquesta biblioteca potencial contingui molts llibres d’en Quim Monzó…

    • Si els llibres digitals no fossin piratejats, si els lectors digitals paguessin un tant, si existís la possibilitat d’obtenir algun ingrés de la venda de llibres digitals…, les editorials catalanes ja fa temps que haurien posat a disposició del públic un ric catàleg de llibres digitals. Les que ho han provat ho han deixat córrer. És una llàstima.

      • Les editorials catalanes no saben ni per on pixen. Treballo en el sector de la producció de llibres digitals i t’asseguro que la incompetència i covardia de les editorials catalanes és l’origen del problema: van endarrerir anys la posada en marxa dels departaments digitals (obligant a la demanda existent a buscar alternatives), quan ho van fer van posar preus molt similars als de paper però amb una qualitat pèssima (dificultant que els lectors digitals percebessin una relació qualitat/preu raonable) i finalment, quan els preus han començat a ser raonables ho fan amb mil proteccions i dificultats.

        La seva por ha estat la seva mort, a altres països han tingut més vista i els llibres digitals donaran una segona vida al mercat editorial. Només cal veure a amazon i el seu kindle per entendre el que no han sabut fer les editorials catalanes, ara que no plorin gaire, que d’aqui a 10 i 20 anys seran una ombra del que han estat.

    • Sospito que moltes descàrregues són per tenir-les, que de vegades es pot tenir el llibre físic, … Vull dir que el nombre de descàrregues no és igual a llibres deixats de vendre. Potser en algun cas fins i tot impliqui que es compri el llibre en paper. Però, en qualsevol cas, estic en contra del pirateig.

  10. Els pirates, treballeu de franc? No cobreu per la vostra feina? Sou fills de papà o aristòcrates als quals no els importen els diners? Sí, sí, tots els pirates que heu comentat ací hauríeu de dir en què treballeu i què cobreu. Llavors sabríem qui té legitimitat per a donar lliçons d’ètica. Per exemple, sé del cert que hi ha pirates que són professionals de l’educació )professors, mestres…): doncs què?! Que no cobreu a fi de mes?!

    • No, els pirates no cobren per treballar. Escanegen les 200 pàgines dels llibres per amor a l’art, pengen les sèries a les xarxes P2P per amor a l’art, creen subtítols (i els tradueixen) de pel·lícules per amor a l’art,… Les coses no són blanques ni negres. Baixar una peli o un llibre gratis d’internet no és robar. Aquell que cregui que sí que ho és, que es llegeixi el codi penal i que em denunciï. Jo baixo llibres igual que agafo llibres de la biblioteca i no sóc cap lladre. Pretendre cobrar el mateix per un llibre digital i un de paper s’acosta més al concepte que jo tinc de robar.
      En Monzó pot rondinar tot el que vulgui, que si aquest és l’argument que dóna per no publicar llibres, bon vent i barca nova!

  11. Que us interessa més, fer diners o que es llegeixin els vostres llibres?
    Jo i molts altres no tenim diners per comprar llibres i a les biblioteques no hi són. Esteu fent el joc als que posen la cultura només a l’abast dels rics.

    • Cada cop que surt aquest tema es torna a discutir de cap i de nou. Escoltin, tots tenim drets, també els escriptors i els editors. Hi ha un legislació internacional que ens protegeix. A més a més hi ha biblioteques que ofereixen els llibres de franc. Què més voleu? No em crec que no tingueu diners per comprar llibres. I si no en teniu, aneu a les biblioteques.
      D’altra banda és increïble que poc que us situeu. Em podeu dir quin al•licient pot tenir per un editor a publicar un e-book si immediatament serà piratejat? Si no pot ni cobrir les despeses de fer-lo! Què voleu? Acabar d’arruïnar les quatre editorials que van fent la viu-viu i quedar-us els quatre xavos que cobren els autors per les seves obres? De veritat que costa de creure que hi hagi gent tan egoista, tan ignorant i que vagi tan a la seva. Com si escriure o publicar en català fos un gran negoci.

      • Sobre les biblioteque que vosté diu cal dir que, si no vaig errat, sí que es paga d’acord amb les directrius neoliberals i capitalistes dels lladregots europeus, el que passa és que, “de moment”, ho paga l’Estat. Fins i tot en el EEUU, 75 anys de copyright, volen ampliar-ho a un segle. Senzsillament es tracta de considerar la cultura un producte més, com la pomada per les almorranes, i de lucra-se amb el tema. Se’n recorde vosté de Teddy Bautista?

        Li puc presntar a desenes de famñilies que conec que no poden comprar els llebres de text del misnistre Wert, que paguen un 21 %, que so fossin articles de luxes. Els de Monzó solament paguen un 4% d’IVA, per què ningú no reclama igualdat de càrrega fiscal i que paguen tambés el 21 que paga un llibre de Mates de Primària, que por costar sobre 30 E, mésque els d’aquest senyor i en aquest camp no hiha ni llibre de butxaca ni res semblant i els has de comprar per nassos.

        A l’estat espanyol solament són llibre no de text el 20 % del total. Aquí no es llig. Una pàgina de descàrregues gratuïta fa conéixer als autors i llibre que els lectors acabaran comprant. Tancar aquesta web és contraproduent per als mateixos autors que, el que haurien de fer es denuncuar a les editorials, ja que la pluvàlua que obtenen de l’autor és enorme. Però ningú no mossega la mà de l’amo.

  12. Per a mi és indiscutible que en la nostra societat és inacceptable que es pirategin llibres. Perjudica la indústria cultural (un munt de llocs de feina) i deixa en pilotes els autors. Quants escriptors catalans poden viure dels drets d’autor? Dos? (Suposem un sou dos vegades el smi)

    Si es vol llegir gratis hi ha una cosa que es diu biblioteques i tenen llibres electrònics. El bookcrossing. Gairebé gratis, els llibres de segona mà. I després estan els amics. Una altra cosa és que no te’ls vulguin deixar perquè saben que no els tornaràs.

    El suposat altruisme i bondat dels pirates és un acte de cinisme. Si fan el que fan és perquè hi guanyen diners, o creuen que en guanyaran. Ningú no treballa gratis fins el que jo sé. A les pàgines pirates hi ha anuncis (molts dels quals greument perillosos pels usuaris atès que son virus, serveis telèfonics de subscripció, etc…) i a més, si tenen èxit poden vendre metadates. Pero de filantropisme res. Com els pirates de tota la vida, destruir per feotre’s una farra en una illa tipus Eivissa. Això és tot al que aspiren. Ni un llibre han llegit en sa vida.

  13. Piratejaer es, senzillament, robar. Hi ha molta gent, començant per l’autro, que ha esmerçat treball, enginy i diners peque el llbre arriubi a les teves mans. Si ka pirateria s’estén, el llibre desapareix. I crec que no n’hi ha prou en tancar la pàgina web, sinò que els responsables mereixen un càstig proporcionat.

  14. Bon dia i bona hora,

    hi ha qui, mesquí, pretén traslladar el capitalisme a tots els àmbits, fins i tot el del pensament i l’art; hi ha qui, liberal, pretén convertir els seus actes artístics en una avinentesa de felicitat compartida entre qui fa la cosa i qui la llegeix.

    Cadascú és com és. Hem de respectar qui vulgui cobrar pels seus actes artístics i no copiar-los de franc. No cal, hi ha tant i tant per llegir ja publicat (http://www.tdx.cat/), que no cal esverar-se.

    Ben fet, Montsó, enhorabona. Me n’alegro força de l’estat de felicitat que heu assolit amb la defensa que la justícia espanyola ha determinat dels vostres drets; heu, però, d’anar per feina, perquè quan ens arribi la defunció tot haurà acabat. D’aquesta vida i els múltiples problemes que teniu, com se sap, només se surt mort. Cal recollir els doblers abans no ens tanatoritzin.

    D’altra banda, això d’anar a una biblioteca, un espai real, físic, agafar un llibre, llegir-lo a temps fix i tornar d’anar a tornar-lo és massa complicat, un altre avorri- més, massa mandra, a hores d’ara. Aviat tot es podrà llegir per internet:
    1
    https://archive.org/details/texts
    2
    http://books.google.com/books?hl=ca

    i tants i tants llocs més. Ara, això sí, si algú no vol ser llegit de franc té tot el dret del món, que s’ho guardi a casa seva o a les llibreries de pagament. També pot repartir-ho en fotocòpies a qui li ho pagui.

    L’argument que diu <> és d’un avorri- total, massa gastat ja, semblen mots d’un sindicat de classe del segle XIX o d’un resident en un Centre d’Internament de Refugiats Econòmics dels USA. Llegeixes la Comèdia de Dant Alighieri (https://archive.org/stream/ladivinacomedia03aliggoog#page/n16/mode/2up),
    bats un rècord de paciència i deixes tranquil·la la gent que vol viure d’escriure, que puguin dur endavant la seva obsessió heretada dels segles passats, quan les autores i els autors pretenient viure de la seva art. Això ja està passat i, aviat, a més, oblidat.

    Cobrar per escriure? Això és fer riure!
    És més comunista obrir les obres a tothom i ja veurem què.
    Ben mirat, però, si escrius i no tens el benefici mentre vius, després tothom t’oblida i ja veus que ha restat d’en Josep Carner, ara només és un petit capítol de l’examen de selectivitat. Potser té raó en Montsó.

    Mercès per l’atenció.

    • El teu missatge és un bon exemple de la gran confusió que provoca Internet. Sí, gràcies a Internet podem gaudir a tot arreu d’una immensa biblioteca virtual. És fantàstic, és molt còmode no haver de desplaçar-se, i poder fer cerques lèxiques és un ajut inestimable. Ho dic de debò. Però a la biblioteca virtual no hi és tot, i molt del que hi ha fa de mal pair. Hi ha textos poc fiables, censurats, potinejats. Hi ha textos que no puc llegir sense l’ajut d’una traducció, d’una introducció, d’una anotació. Hi ha traduccions tronades, introduccions obsoletes, anotacions superades. Si et satisfà llegir Dante en la traducció de Bulbena, no ho critico, però opino que, amb la traducció de Joan Francesc Mira i els comentaris de Sapegno o Chiavacci Leonardi t’ho passaries molt més bé. Els pots trobar impresos en moltes biblioteques sense haver de pagar, i també els pots comprar.

      • Bon dia i bona hora,

        entesos, teniu massa raó i tot.

        Tot això que ens passa és, com va dir en Verdaguer,

        …………………..l’aspre gemec d’un petit món que es mor…………………..

        el món que hem viscut fins ara i que encara durarà uns quants anys, moribund, però.

        Recordem com, no fa gaire, els qui feien música i cançons encara venien discos i tal; ara ja no va igual, es guanyen els doblers fent actuacions en públic i venent samarretes. Tot canvia, oi?

        Bulbena tenia un gran esperit de combat i era capaç de tot, no tenia cap complex, només volia llençar-se a la posteritat i que els ciutadans del seu present i del futur hi pensesin.

        Jo, cada dos o tres anys, faig donació de llibres, que he anat acumulant per diverses causes i orígens, a la biblioteca de la vila i ja ho he fet tres o quatre vegades: no em dóna cap mal de cap deixar-los anar. Segur que si algú els llegeix, fan bon profit.

        Mercès per l’atenció.

  15. Tinc centenars i centenars de llibres a casa, sóc un lector assidu. El meu gènere preferit és la ciència ficció; en tinc centenars de títols. És un génere molt complicat de trobar en català, la major part del que hi ha són edicions antigues que no es troben ni en paper ni en format digital. Això feia que 9 de cada 10 llibres que llegia fóssin en castellà, amb epubcat vaig poder trobar edicions antigues de títols de ciència ficció, al principi se’m va fer estrany i tot això de tornar a llegir en el nostre idioma però ara ja m’hi havia acostumat; ara ho trobava normal. Fins hi tot havia arribat al punt d’anar a la llibreria (hi vaig molt sovint) i no comprar una novela en castellà que feia bona pinta, esperant que més endavant sòrtis en català. I això no vol dir que sortís de buit de la llibreria, buscava algo interessant en català i llestos. El que intento dir es que el fet que ePub.cat hem permetés descarregar llibres no ha fet que en comprés menys, ans al contrari, m’ha convertit en un lector normalitzat en català…. I ara que farè????, El pròxim dia que vagi a l’Abacus (es la que tinc aprop) segurament buscaré algo d’Asimov i, el mes probable es que trobi algo mes interessant en castellà que no pas en català… Tu mateix Monzó, i que consti que he comprat gairebé tot el que has publicat, i dic comprat i no llegit perquè ja veig quina paraula prefereixes. Apa Salut

  16. Em sembla alarmant que es criminalitzi sense cap mena de qüestionament una pràctica que el que a grans trets posa de manifest i reivindica és la inapropiabilitat de la cultura (que no vol dir “cultura gratuïta”). I que, per contra, en cap moment es qüestioni la mercantilització i privatització de la cultura per part del sector editorial i el petit grapat d’escriptores i escriptors que poden viure (no del que publiquen sinó de les campanyes de màrqueting). M’agradaria pensar quin dels dos agents (“pirates” vs. mercat editorial) causen un mal major a la cultura…
    Si el sector editorial està en crisi no és per culpa de la “pirateria”, sinó per no haver-se sapigut adaptar al nou ecosistema digital. Justament aquest recel cap als “pirates” ha produït mesures tan absurdes com voler vendre un llibre digital al mateix preu que el llibre imprès i a sobre amb restriccions. De veritat algú es pensa que les editorials, en aquesta lluita, estan defensant alguna cosa més que els seus propis interessos econòmics?
    Penso que la qüestió no és tant trivial, que la problemàtica és més complexa. I que apostar per la “versió oficial” és massa fàcil.
    La cultura existeix més enllà del mercat. La cultura és un bé comú. La cultura es pot pagar, però no privatitzar. La cultura no és només el senyor Monzó. La cultura som totes nosaltres.

    Evidentment, només és la meva opinió.

    • No es tracta que en puguin viure o no. Encara que no en puguin viure, els autors tenen tot el dret a obtenir els guanys que els pertoquen. Però no parlem només dels escriptors: la pirateria informàtica s’ha carregat el món musical. Compositors i intèrprets catalans malviuen com poden. No es ven un sol disc -vinils, compactes, etc., tot són discos, no veig perquè he de fer servir una altra paraula-. Això sembla que no amoïna ningú, només els músics. El mateix està a punt de passar amb els escriptors.

      Mai en la història la cultura havia estat tan a l’abast del conjunt de la població. Sobre aquest punt, queixar-se està fora de lloc.

      Sembla que sàpiga greu que la indústria cultural faci diners. Al revés, només amb una indústria cultural forta que fa diners la cultura adquirirà fortalesa. Si la indústria cultural no fa diners, ens condemna a l’amateurisme. Això és el que volen els pirates. Perquè s’omplen la boca de cultura i, en canvi, són uns analfabets.

      L’argument que perquè els llibres digitals són cars, és raonable robar-los, és senzillament vergonyós. Per què no ho aplica a tota mena de productes?

      La cultura també és mercat. És un bé comú i alhora privat, dels autors i de la indústria que la fa possible. Quan una productora aixeca una pel·lícula -que pot costar 3, 5, 7, 10 M-, la pel·lícula és el seu bé privat. Pretendre el contrari comporta impedir que es facin pel·lícules. La cultura sí que és privada. Els autors poden decidir posar-la a l’abast de la població o no.

      L’Agnès té tota la raó quan diu que la cultura no és només el senyor Monzó. Però, gràcies als pirates, el senyor Monzó ha decidit no publicar res més. Ens hem quedat sense els seus llibres futurs.

      “La cultura som totes nosaltres”. M’agradaria saber a quina entitat, associació, colla, partit, facció o grupuscle es refereix quan escriu això. Totes nosaltres? Hi entra Sòcrates, en aquest ‘totes’?

  17. Vaja amb en Pedrolo. Jo era lector seu des que vaig llegir el “mecanoscrit”. A partir d’ara no tornaré a llegir un llibre seu ni a la bibliteca pública on, per cert, hi pot anar – de moment – gratis. Ha fet molt malament aquest senyor. No sap que la cosa és contraproduent. Jo, com tants altres, consulte per Internet llibre o música i, si m’agrada, compre. La malament anomenasa “pirateria” és realment una manera de promoció igual que el Youtube. Molts cantant s’han donat a conèixer gr`qacies a aquest mitjà. I és gratuïti.

    Per altra banda, em repugna que s’apliquen criteris capitalistes en cultura o sanitat. Quan compres un llibre, és l¡editorial qui guanya. El que cobra l’autor és una misèria. IVA. Els llibres de Pedrolo, com tots, estan protegits per Wer, que solament els grava amb el mínim 4 %. En canvi els llibres de text estan castigat amb el màxim, el dels articles de luxe, o sigui, un 21 %. El 80% del negoci editorial consisteix a furtar a les famílies per comprar aquest llibre obligatporis, que haurien de ser gratis. Conc famílies que no poden pagar aqiests llibre, que estan sobre 300 E per nano. En canvi si un mercenari de la “cultura” escriu i publica un llibre porno, solament pada el 4%. Si jo fora Pedrolo em queixaria d’això, que sí que és un crim. Ja sabem què va fer un senyor de la SGAE anomenat Teddi Bautista i on va ficar la mà.

    Per cert, senyor Pedrolo, qui cobra els drets d’autor de la Bíblia: Déu, l’Esperit Sant, l’evangelista, el traductor…”

    El que volen – i ja es fa en els països més neocons – és que paguem per entyrar en una biblioteca i que tornem a l’Edat MItjana on sols els capellans tenien accés als llibres.

    La Sagrada Propietat Intel.lectual. Maleït sistema capitalista que deixa morir a les persones per defensar el copyright de la medecina que podria curar-los. És immoral.

    Pe, ex-lector de Pedrolo i que conste que tot el que he llegit de Pedrolo ha seguit comprat i pagar en metàl·lic.

  18. Però perquè es preocupa Quim Monzó? Segur que estava cabrejat perquè ningú descarregava els seus llibres piratejats.

  19. Ja sap en Quim Monzó, que també hi ha llibres seus piratejats en web’s de llibres pirates en castellà ??? Hauria de fer un bon repàs del perquè de tot plegat i comprendre així la magnitut de la tragedia del català que no està en el millor dels mons, assetjat per mil cretins. Gràcies

  20. lamentable que qui es soposa que hi son gent dedicada al mon de la cultura es dediquin a coartar la llibertat d’expressio posant per davant els seus intereresos economics , coartant l’abast de la cultura per tothom.