No prorrogarem!

28.04.2014

Gemma Brió, Mürfila, Tàtels Pérez i Norbert Martínez han decidit no prorrogar les funcions de Llibert, que ha estat la revelació de la temporada i imminent premi Serra d’Or al millor muntatge teatral de l’any. I per què? Doncs ho expliquen sense embuts al seu mur de Facebook: han decidit que a partir d’ara no treballaran sense cobrar. 

Llibert s'ha estrenat a l'Almeria Teatre

 

I ara nosaltres diem: “No, no val a prorrogar”. I voldríem, i ho faríem i res ens faria més felices que seguir fent Llibert eternament, o si més no, una temporada llarga, i que el pogués veure molta gent. I plorem de tristesa de pensar que això s’acaba aquí, però no, no prorrogarem!

Després de dos anys, des que va començar el procés creatiu d’escriure el text, passant per el procés creatiu de posar en escena, per l’estrena a l’Almeria teatre, l’exhibició durant tres setmanes, la reestrena a la Biblioteca de Catalunya i, finalment, les tres setmanes de funcions, haurem cobrat en total, exactament, cada una de les actrius 1400 € bruts, això si acaben de sortir els comptes que teníem previstos per aquesta última tongada de funcions… El director i la resta de l’equip, escenògraf, disseny de vestuari, llums, so, fotografia, etc. n’hauran cobrat 248, bruts, i això gràcies a 117 micromecenes que van fer aportacions econòmiques a través de Verkami…Els dos teatres que ens han acollit esperem que no hagin tingut pèrdues, però beneficis segur que no.

Tenim més de 20 crítiques molt bones, som els primers en el rànking d’algunes pàgines especialitzades del sector en quant a la valoració de crítics i espectadors, el dia 30 d’abril ens donaran el Premi de la crítica de la Revista Serra D’or al millor muntatge de la temporada, la última setmana de cada una de les dues temporades hem penjat el cartell d’”exhaurides les localitats”… i s’ha quedat gent fora…
Qui subvenciona la cultura en aquest país?
Ens hem proposat que tornarem a fer Llibert si podem cobrar… cobrar per viure… quina decisió més agosarada, oi? Però així som nosaltres i així ho hem decidit…
¿Alguien da más?

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Realment és una llàstima, penso que la majoria de feines del nostre país estan molt mal pagades i això crea molt frustració. De totes maneres, el que no he acabat d’entendre mai és per què cal subvencionar la cultura? i abans caldria definir què és cultura, òbviament.

  2. El meu més sonor aplaudiment per a la decisió del grup artífex de Llibert. És una decisió exemplar plena de dignitat cap al treballador i l’artista. ¡Felicitats!

  3. Guanyar premis nets en aquest país no serveix de res, perquè la meritocràcia que amb lògica hauria de fer avançar, aquí és nul·la i només avancen els de la capelleta a través de premis bruts, entre altres maneres. Si guanyes un premi net reps dos copets a l’esquena, l’organització fa la seva festeta (d’això es tracta, de fer coses de cara a la galeria) i l’endemà tornes a l’ostracisme. Sempre, doncs, comences de zero, per més mèrits que facis guanyant un premi net rere l’altre. Els premis que serveixen per fer carrera (per continuar fent carrera) són els premis bruts, perquè són els que donen més calés i són els suposadament prestigiats. Per això, amb rares excepcions, sempre van a parar als de la capelleta. Suposen un tongo delictiu escandalós sobre el qual, país de xais com som, tothom calla. Se’ls atorguen entre ells i així alimenten amb l’autobombo el seu prestigi. Un fals prestigi però que els serveix per anar fent calaix, sortir als mitjans i anar treballant. Naturalment hi ha excepcions, quan algun autor o obra desconeguda triomfa comercialment pel boca orella.

  4. L’enhorabona, a veure si la vostra actitud qualla i condeix l’exemple. Els que subvencionem la cultura autoexplotant-nos som tots aquells que preferim sortir a l’escenari abans que quedar-nos a casa, i som molts, la major part de la professió. L’Administració només vol tenir aparadors i poder dir que som un país molt creatiu perquè hi ha molta producció. Se’ls enfoten les persones. I nosaltres anem produint una cosa darrere l’altra. Salut i força companys.

  5. Retroenllaç: El teatro como ejecutor de su desaparición | el balcón de la espera