El passat 11 de març el Teatre Lliure va presentar els intèrprets de la renovada Kompanyia Lliure. Quatre actors i quatre actrius que, després de superar un intens període de proves, tenen assegurats tres anys de feina. Preparats, talentosos, joves i guapos. Aquí us expliquem qui són.
Després de rebre gairebé 400 sol·licituds de joves actors, el Teatre Lliure va seleccionar trenta candidats, que del 8 al 27 de febrer van treballar diverses disciplines: treball corporal amb Joan Font, dansa amb Montse Colomé, cant amb Xavier Mestres, interpretació amb Josep Maria Mestres, Xicu Masó i Txiki Berraondo, i lectura amb Míriam Iscla, Pau Carrió i David Selvas. Durant la primera setmana de març els candidats van poder tornar a interpretar el monòleg amb el qual s’havien presentat a la convocatòria, així com les escenes que van treballar durant el mes de febrer. Finalment, Lluís Pasqual i Aurora Rosales (adjunta a la direcció artística del teatre), juntament amb els nou professionals i pedagogs del jurat, han acabat triant els intèrprets que formaran la companyia jove del Lliure durant els propers tres anys.
Joan Amargós (Barcelona, 1990): Format a l’Institut del Teatre i a l’School of Cinema and Performing Arts (Nova York). En teatre ha interpretat el personatge de Christopher Wren a La ratonera, dirigida per Victor Conde al Teatre Apolo (actualment en gira). També ha treballat a la pel·lícula per televisió El cafè de la Marina, dirigida per Sílvia Munt, i al documental L’endemà, d’Isona Passola. És professor d’interpretació a l’Estudi Laura Jou, on dóna classes a joves actors.
Quim Àvila (Barcelona, 1994): S’ha format al Col·legi del Teatre i a l’Estudi Laura Jou, i ha fet cursos amb John Strasberg, Juan Codina i Raquel Pérez, entre d’altres. En teatre l’hem pogut veure a Ricard de tercer, de Gerard Guix i dirigit per Montse Rodríguez (Sala Beckett, Villarroel i Sala Flyhard) i a la més recent Fusells, dirigit per Daniel J. Meyer (Almeria Teatre).
Clàudia Benito (Calella, 1989): S’ha format a l’Institut del Teatre. En teatre l’hem pogut veure a Com dir-ho?, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Xavier Albertí (Almeria Teatre), Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, de Roberto Bolaño i A.G. Porta amb direcció de Fèlix Pons (Tantarantana), Cleòpatra, d’Ivan Morales (Teatre Lliure) o El somni d’una nit d’estiu, dirigida per Joan Ollé (TNC).
Raquel Ferri (València, 1990): S’ha format a l’Institut del Teatre i és graduada en Educació Social. En teatre l’hem pogut veure a Joana 2015 batalla campal de Pablo Ley i Ester Villamor (Teatre Plataforma I+D), un dels seus primers treballs professionals. Toca el saxo i la guitarra.
Eduardo Lloveras (Barcelona, 1990): Format a l’Estudi Nancy Tuñón & Jordi Oliver, i llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses. En teatre l’hem pogut veure a El rei Lear, dirigit per Lluís Pasqual (Teatre Lliure) i a televisió a El padre de Caín, Amar es para siempre o La Riera. És exnedador i waterpolista federat.
Andrea Ros (Terrassa, 1993): Formada a l’Estudi Nancy Tuñón & Jordi Oliver i a l’escola Rapsody de Madrid. Al cinema l’hem pogut veure a Salvador, de Manuel Huerga, REC 2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza o Al final todos mueren, pel·lícula apadrinada per Javier Fesser. En teatre l’hem vist a L’onada, dirigida per Marc Montserrat, Un enemic del poble, dirigida per Miguel del Arco i en el paper de Cordèlia a El rei Lear, totes al Teatre Lliure.
Joan Solé (Sabadell, 1988): Format en Interpretació a l’Institut del Teatre i en Tècniques de So a l’ESTAE. En teatre l’hem pogut veure a Un refugi indie, de Pau Miró (Sala Beckett), Aquellos días azules, de Marc Artigau o El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder (dirigit per Alberto Díaz), ambdues al Círcol Maldà. És músic i compositor, fa disseny de so i bandes sonores per espectacles i toca el piano i la guitarra.
Júlia Truyol (Palma de Mallorca, 1987): Formada a l’Institut del Teatre, és membre fundadora de la companyia La Calòrica, amb la qual ha participat en tots els seus espectacles (excepte L’editto bulgaro): Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre), Ekstraordinarnyy (Aixopluc del Teatre Lliure), La nau dels bojos (Premi Adrià Gual 2012), BLUF (Premi Quim Masó 2014) i Sobre el fenomen de les feines de merda, totes de Joan Yago i dirigides per Israel Solà, així com a la lectura teatralitzada de El triomf de la fonètica, de Martí de Riquer (TNC).