Questo fine settimana: teatro in italiano!

2.02.2017

Des d’aquest dijous fins a diumenge podrem veure al Teatre Lliure de Montjuïc dos espectacles de la companyia italiana Ricci/Forte. Dijous i divendres es representarà Macadamia nut brittle, i dissabte i diumenge arribarà el torn de Still life. Un cap de setmana ple de violència, micròfons i sang. Però amb l’amorositat de la llengua de Dante i Raffaella Carrà.

‘Macadamia nut brittle’. © Daniele i Virginia Antonelli

Lluís Pasqual va iniciar la roda de premsa reconeixent que no sabia massa què explicar. “No voldria dir la banalitat que els Ricci/Forte” tenen un llenguatge propi”, va seguir, “ja que, com el valor als soldats, se’ls hi suposa”. Pasqual coneix la feina de la companyia des de fa temps, i finalment els ha portat al Lliure amb dos espectacles, un que ja té uns anys de recorregut (Macadamia nut brittle) i un de més recent (Still life). Els Ricci/Forte fan espectacles a partir del nostre imaginari “de fa un minut”, segueix Pasqual, “l’imaginari del segle XXI”.

Stefano Ricci, fundador i director de la companyia, va ser, com el tòpic del bon italià indica, un bon orador que ens va posar al corrent de la trajectòria i estat actual d’una de les companyies amb més projecció internacional d’Itàlia. Tot i haver rebut una formació clàssica, a l’Accademia Nazional d’Arte Dramatica de Roma, i d’haver tingut mestres com Luca Ronconi, les creacions de Ricci/Forte han estat definides amb l’epítet “teatro nuovo”. Ricci no veu diferència entre un teatre antic o nou, tot és teatre, i el que li interessa més és la connexió i el diàleg amb el públic. Teatre performatiu, violent, amb nuesa… tot això és Ricci/Forte, també, però també vol ser una companyia que presenti relats sobre la contemporaneïtat, utilitzant el material humà que els intèrprets aporten a cada espectacle. Ronconi va definir la seva feina com “teatro necessario” per explicar el present.

Una escena de ‘Still life’, que es podrà veure al Teatre Lliure. © Corrado Murlo

Macadamia nut brittle es va estrenar ara ja fa deu anys, i neix a partir de la pèrdua d’un dels pares dels dos directors de la companyia. Ricci no sap si va ser d’una forma egoista o bé per sublimar un fet dramàtic com aquest, que van crear un espectacle sobre aquest tema, sobre la pèrdua en els temps del gelat Haagen Dasz. I sobre els encontres sexuals i de tot tipus d’una societat que ho vol tot però sense oferir res a canvi.

Still life, estrenat el 2013, parteix del suïcidi d’un jove romà, de qui els seus companys d’institut es burlaven per ser homosexual i portar pantalons de color rosa, per esdevenir un espectacle contra l’homofòbia de la societat italiana. Avui en dia la diferència i, sobretot, la fantasia es considera un defecte, i no un valor, i la reacció davant de la mort és una explosió de vida, així com ens succeeix davant de la mort d’un ésser estimat.

Als muntatges de Ricci/Forte els intèrprets fan d’ells mateixos, no representen cap personatge, i el text i el moviment es combinen per crear ficció amb tints poètics. Evitant en tot moment el psicodrama, els performers parteixen de la seva pròpia experiència en un treball de nuesa emotiva.

 

 

Per a més informació i comprar les entrades podeu consultar el web del Teatre Lliure.