Joan Margarit supera els 10.000 exemplars venuts

11.06.2015

Edicions Proa ha fet quatre edicions del poemari de Joan Margarit, titulat Des d’on tornar a estimar, i ja se n’han venut 10.000 exemplars. La setmana passada Margarit era portada del suplement Cultura|s de La Vanguardia i del suplement literari de l’ABCTambé ha explicat la seva visió de la poesia en una entevista gravada per Noemí Roset que podeu veure aquí. 

Joan Margarit | Foto de Noemí Roset

Joan Margarit | Foto de Noemí Roset

“Convisc amb la tristesa i la felicitat, / veïnes implacables. Ja s’acosta / la meva veritat, duríssima i senzilla”, diu al poema “Identitat”. És un avís, perquè Margarit diu les coses pel seu nom. Al poema Barcelona, passa comptes amb la seva ciutat sense embuts: “On és aquella burgesia culta? / I aquells obrers que, a més del seu ofici, / se sabien poemes de memòria?” Margarit remata el poema amb un vers implacabe, referint-se a Barcelona: “desolada ciutat que fas de puta”. Margarit explica molt bé al vídeo que us presentem aquí les renúncies d’una ciutat que s’ha prostituït.

En aquesta entrevista Margarit ens parla també de la seva relació amb Joan Vinyoli, al qual dedica un poema titulat ‘El callat’. És justament d’aquest poema que surt el vers que dóna títol al llibre: “M’he mirat al mirall de Joan Vinyoli / i sé com s’ho va fer / per trobar un lloc des d’on tornar a estimar”. Aquest lloc és, tant per l’un com per l’altre, la poesia, un àmbit que ens resguarda de la intempèrie moral. Margarit es confessa deutor de Joan Maragall (un pare llunyà) i de Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol.

Margarit reivindica una aproximació nua a la poesia. Cal llegir la poesia sense crosses acadèmiques: “La poesia és la forma d’expressió que menys pot recórrer a l’astúcia, a l’ornament, la que més lluny està de la persuasió o de la trampa de fer veure que dóna el que no dóna”, diu Margarit a l’epíleg del llibre, que podeu llegir íntegrament aquí. “El poema no es manifesta més que en relació amb la vida de qui l’està llegint, i el poeta no haurà estat més que el seu primer lector. Els coneixements, la cultura actuen a llarg termini, van impregnant, canviant la persona, deixant-la en un estat de recepció més poderós i afinat. Però els bons professors saben que el qui s’ha apropat al poema amb l’ajut, no de la pròpia vida (i, per tant, de la seva formació), sinó només de la informació, no ha començat encara a llegir-lo”.

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Les societats, unes més que altres, no crec que estigin preparades per les britats, com les britats dites per Joan Margarit i li poden molestar. Crec que volen ser engayades i jo em pregunto..som una societat infeliç..?

  2. A mi el que no m’agrada d’aquest senyor és la seva tendència a pontificar i a dictar sentències.

  3. 10.000 exemplars, quina barbaritat de vendes! Margarit ha venut 10.000 exemplars perquè som un poble molt llegit i perquè ell és l’únic poeta que existeix a Catalunya. No n’hi ha cap altre. Ni pitjor, i encara molt menys millor. Margarit és “el” poeta, i això se’ls hi fa saber als catalanets. Des de fa uns anys que toca Margarit. Els catalanets llegeixen Margarit però no entenen Margarit. Però tant se val. La qüestió és poder dir que llegeixen Margarit i que per tant són gent llegida, culta. Fins i tot s’emocionen amb Margarit sense entendre’l, i arriben a plorar i tot de l’emoció. Uns quants milers de catalans sentirien que no són ningú si no llegissin Margarit. Els catalans llegeixen Margarit perquè des de dalt els han dit que llegeixin Margarit, i després la gent mateixa fa la resta dient-s’ho entre ells. És el que té ser un poble papanates i analfabet. Vet aquí la paradoxa.