Quebec-Catalunya. Bitllet d’anada i tornada

6.04.2015

Del 9 al 12 d’aquest abril tindrà lloc a Barcelona la novena edició del programa Anada-Tornada (poetes catalans i quebequesos), un seminari de traducció de destacats poetes d’ambdós països que va inciar-se al 2006, d’una manera molt senzilla, de la mà de l’Alliance Française de Sabadell i de Cafè Central i de la Maison de la Poésie de Mont-real, i que ha tingut continuïtat fins ara mateix. L’objectiu és aprofundir les relacions d’ambdós països, incidint en l’àmbit de la poesia.

Odilé Arqué

Odilé Arqué

El programa consisteix en dues jornades sensceres de treball, en què dos poetes de cada país són traduïts per un estol de traductors competents (al català i/o al francès), en sessions que se celebren, alternativament, a Catalunya (abans, a Sabadell i, a partir d’aquesta edició, a Barcelona) i al Quebec (Mont-real). El resultat dels treballs es publica en la col·lecció Anada-Tornada —coedició entre Eumo editorial i Cafè Central— que ja ha arribat als quatre volums.

Fins ara, les parelles de poetes han estat: Diane Régimbald, Jean-Paul Daoust, Anna Montero i Josep M Sala-Valldaura; France Mongeau, Anthony Phelps, Margarita Ballester i Josep M Ripoll; Denise Desautels, Gilles Cyr, Teresa Pascual i Víctor Sunyol; Louise Dupré, Jose Acquelin, Anna Aguilar-Amat i Antoni Clapés; i enguany, Nicole Brossard, Élisse Turcotte, Odile Arqué i Marc Romera.

En total, doncs, hauran pres part en aquest projecte vint poetes i, aproximadament, una trentena de traductors (que inclouen professors de la Universitat, poetes i traductors professionals).

Les i els poetes que participen enguany són:

Nicole Brossard

Nicole Brossard

Nicole Brossard (Mont-real, 1943) és poeta, novel·lista i assagista. Ha publicat una trentena llarga de llibres. La seva obra ha estat traduïda a quinze llengües (entre elles el català: Instal·lacions i Museu de l’os i de l’aigua) i ha merescut el reconeixement dels més prestigiosos premis. És membre de l’Acadèmia de les Lletres del Quebec. La seva poesia és una reflexió sobr ela creació i la creativitat (especialment de les dones), alhora que un intent de dur el llenguatge poètic fins als seus límits, sempre explorant noves maneres de dir. En la seva poesia sura una atmosfera de sensualitat, subtil o explícita, que sovint entra en conflicte amb la duresa de la realitat a què fa referència el text.

Élise Turcotte (Sorel, Quebec, 1957) és poeta, novel·lista (en català ha publicat El soroll de les coses vives) i de llibres per a joves. La seva obra s’inscriu en la ruptura dels vells models heretats que, en general, ha significat l’escriptura quebequesa, i es mostra contrària a la necessitat que es vol que imperi de l’escriptura tova, autocomplaent i que ajuda a passar l’estona tot rient, i que vol restar sempre a la superfície ignorant el sofriment: Turcotte vol construir una casa pels mo(r)ts, i mostra una infinita confiança en l’escriptura: escriure és veure, construir imatges; els seus textos, són durs i trasbalsadors, profundament corprenedors. “Només compartir el dolor atansa de debò els éssers humans.”

Odile Arqué (Badalona, 1960) és poeta, traductora i cantant. Per bé que la seva obra poètica és breu, tota ella està impregnada d’una intensitat i vitalitat extremes. Una poesia d’extrema contenció, de vegades epigramàtica, que descriu moments de bellesa, de sorpresa o d’il·luminació per conjurar la buidor i desnuar la perplexitat del viure: experiències interiors o extretes de la quotidianitat, tant se val. En la seva escriptura és remarcable la riquesa lingüística, en la qual juga un paper important la sonoritat de les paraules, l’eufonia construïda amb precisió, el joc de ritmes.

Marc Romera | © Bii Oye / Núvol

Marc Romera | © Bii Oye / Núvol

Marc Romera (Barcelona, 1966) és poeta, novel·lista i editor. “Entenc la poesia com l’ofici de dir les coses mentint, encara que siguin veritat. Mentir, en aquest cas, significa dir les coses sense dir-les, amagant-les en altres significants que no fan més que de disfresses i que amb una lectura literal et deixen indiferent o buit o decebut. (…) La poesia ha de permetre una doble lectura, la de la superfície, evident, a la vista de tothom, i la de la profunditat, només accessible per a qui s’hi vol capbussar.”

El programa per aquestes jornades és obert al públic. El dijous 9 d’abril, a les 18 hores, s’inauguren les jornades a l’Institut Ramon Llull (Diagonal 373). S’hi impartiran conferències de Diane Régimbald i d’Antoni Clapés sobre la poesia catalana i la poesia quebequesa, vistes des del Quebec i des de Catalunya. Divendres 10 I dissabte 11 se celebren a portada tancada les Jornades de treball a l’Institut Francès, amb les poetes Nicole Brossard, Élise Turcotte, Odile Arqué, i Marc Romera, i l’equip de traductors. Els mateixos poetes llegiran en públic la traducció dels poemes que hauran fet durant les jornades de treball el dissabte 11 a les 19.30h a la Llibreria Jaimes (C/ València, 318). Tot seguit hi haurà un concert de jazz a càrrec del guitarrista Paolo Tomaselli. Finalment, diumenge al matí, a les 11.30h, la professora Maria Nunes oferirà un passeig literari per la Barcelona vella.