Què vol dir falipèndula?

2.12.2013

La paraula REBORN del mes de desembre de 2013 és Falipèndula. Què us suggereix aquesta paraula antiga? Jugueu-hi!. Imagineu què volia dir, a què es referia, quin sentit tenia a la Ciutat del Born, en aquella Barcelona del 1700 que, després del setge que la ciutat i el país van patir el 1714, va quedar soterrada i de la qual el jaciment arqueològic del Born n’és un gran testimoni històric.

I avui, què us suggereix aquesta paraula? A quin objecte, ofici, indret, acció… l’aplicaríeu?

Feu-la reviure i expliqueu-nos-ho!

Podeu afegir les vostres hipòtesis semàntiques als comentaris

A primers del més que ve, en aquesta mateixa pàgina desvelarem quin sentit real es donava a la paraula FALIPÈNDULA a la Barcelona del 1700.

Cada primer de mes recuperem una paraula extingida que circulava a la ciutat del Born en el català de 1700 i us proposem que la definiu imaginativament, abans de revelar-ne el significat real. Amb les vostres millors definicions farem un diccionari paral·lel.

La paraula REBORN del novembre, PALENDENGA, era a la ciutat del Born una joia, una mena d’arracada de poc valor. La seva sonoritat us ha suggerit un munt de definicions ben imaginatives, Màrius Serra les ha llegit totes i les comenta en aquest article.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

15 Comentaris
  1. Falipèndula podria ser el fill bord de dos mots, en aparença, increuables. D’una banda, “Pèndola” (femení de pèndol) i germana del verb “pendolar” -“moure’s amb moviment oscil·latori”- i de l’adjectiu “pendoler/-a”: “inclinat”.
    D’altra banda, de “Falena”, amb la pèrdua de la darrere síl·laba (-na-) i d’un agosarat tancament vocàlic de la [è] a la [i]. Les Falenes” són unes petites papallones nocturnes que, en gran nombre, surten dels seus caus a la posta de sol per a menjar i procrear.
    Falipèndules serien, doncs, al 1700, els mariners que, a la posta de sol, iniciarien un oscil·lant pelegrinatge de taverna en taverna, a la recerca dels millors sucs de Bacus i amb el desig de poder libar i gaudir dels elixirs de les esplendoroses taverneres de l’època.
    Per extensió de gènere i de segle, tots els homanots i donotes inclinats, fins l’extenuació, als nèctars de la nit.
    Força el canut, Falipèndules!

  2. FALIPÈNDULA f.

    1 Moble destinat en els bordells a desar ginys per a la satisfacció sexual.

    2 Per extensió A mitjanes i grans impremtes, moble per a desar caixes tipogràfiques provinents d’altres impremtes.

    3 Fig. Persona que causa molèsties en un entorn social que no li és propi.

    Originàriament les falipèndules provindrien de ports del mediterrani oriental. Segons la tradició, elaborades ja a la Grècia clàssica per fusters d’Atenes per a bordells en el camí de la ciutat al port del Phaliron. S’especula un joc de paraules entre les arrels del topònim i del nom per al sexe masculí φαλλός. Prendrien el nom dels fal·lus fabricats per al plaer sexual o com a elements decoratius en fastos, o caricaturescos en les representacions teatrals. Esteses a la Magna Grècia i a Roma, prenen el sufixe del verb llatí ‘pendere’: ‘el què penja del Phaliron’. La primera resta física que ens ha pervingut es reconeix en un moble de les restes d’Herculà, amb la inscripció en grec φαλλός : es tracta d’una taula amb lleus restes de policromia i forats on hi hauria els mànecs on penjarien els objectes per a la satisfacció sexual. El nom s’estén arreu del mediterrani i en ports hanseàtics. A inicis del s. XX només resta viu en llengua frisona com a felicipen. Sembla que gràcies a Matahari passa al francès canviat a facilien, avui en desús; encara està documentat escrit i oralment els anys seixanta del segle passat en bordells tronats de petites ciutats franceses.

    En català està documentat en Bernat Metge i Pere Serafí, qui n’empra el doble sentit en un madrigal humorístic. La darrera mostra escrita es troba en el Calaix de sastre del Baró de Maldà.

  3. Mot provinent de les paraules “felicitat” i “pèndol” que llavors
    era el dit vulgarment d’una dona que li agradava anar de flor en flor i que no té parella estable.

  4. falipèndula: maneta de forma fàl·lica i amb un moviment pendular lateral. Molt usada com a pom de les portes a les cases de les meretrius per assenyalar aquest vell ofici als possibles clients.

  5. Falipèndula: Infusió artesanal i amb trets màgics que utilitzaven els ciutadans per combatre el mal de gola

  6. En primera accepció: Gentilici derivat del portuguès per designar els individus, i la llengua parlada per aquells, de l’illa Pendula (Banch Li Du en vietnamita) situada al golf de Tonkin (Contxinxina), a meitat de camí entre el Vietnam actual i l’illa de Hainan (Xina). Descoberts l’any 1562 en el decurs dels viatges comandats per Francisco Serrão i descrits amb cert detall per en Giovanni Peruccio, naturalista i botànic genovès de finals del segle XVII, qui també descobrí o, més aviat, intuí un ocell pràcticament desconegut l’Aura picuda que segons aquest erudit emprava una planta característica per construir el seu niu i que fou classificada més endavant com Filipendula vulgaris (Hill, 1794) o Filipendula ulmaria (Maximowicz, 1879), segurament per corrupció del ètim “falipendula” i coneguda en català com ulmària o herba del pobre home.

    En segona accepció: Es diu de aquelles persones de qui no s’enten res del que diuen (altrament anomenats politics) segurament derivat de la dificultat en comprendre la llengua dels falipendulencs i la dificultat en distingir-la dels sorolls de fons. Tal vegada relacionat amb la segona designació de la planta com l’herba del pobre home?

    Rosa G. Marill-Rubió

  7. Filipèndula: Paraula provinent de la unió d’altres dues FELIP (V) i pèndol.
    L’ús popular va donar aquesta construcció amb el canvi de la E de Felip per una A.
    Era una joguina casolana per entretenir els més petits de la casa. Podia fer-se amb una branqueta o una canyeta on hi penjava d’un fil o un cordill qualsevol cosa que fixés l’atenció de l’infant.
    El poc valor de l’objecte penjat i dels altres materials d’aquest estri feu ques s’associés a Felip V com escarni, tal com va succeir amb la comuna que fou anomenada “can Felip.
    Alguns estudiosos hi veuen una connexió amb l’expressió que ha arribat als nostres dies i que tothom coneix: “una merda amb un cordill”. On la paraula Felip(V) ha estat substituïda per una altra paraula que els catalans podríem considerar-la un sinònim.

  8. Falipendula : Paraula que prové del llati vulgar, al 1700 s’utilitzava per escarnir als covards. Significat : Titafluixa.

    a l’actualitat FALIPÈNDULA, s’utilitza per anomenar els llums de sostre modernillos/horteres, de marca i preu no inferior als 1300 eur.

  9. Persona de poca formalitat i amb un estat d’ànim molt variable. Podria ser originat a partir dels mots falinfaina i pèndol.