Què vol dir blanquena?

2.03.2014

La paraula REBORN del mes de març de 2014 és Blanquena. Què us suggereix aquesta paraula extingida? Jugueu-hi! Imagineu què volia dir, a què es referia, quin sentit tenia a la Ciutat del Born, en aquella Barcelona del 1700 que, després del setge que la ciutat i el país van patir el 1714, va quedar soterrada i de la qual el jaciment arqueològic del Born n’és un gran testimoni històric.

I avui, què us suggereix aquesta paraula? A quin objecte, ofici, indret, acció… l’aplicaríeu?

Feu-la reviure i expliqueu-nos-ho!
Podeu afegir les vostres hipòtesis semàntiques als comentaris

A primers del més que ve, en aquesta mateixa pàgina desvelarem quin sentit real es donava a la paraula BLANQUENA a la Barcelona del 1700.
Cada primer de mes recuperem una paraula extingida que circulava a la ciutat del Born en el català de 1700 i us proposem que la definiu imaginativament, abans de revelar-ne el significat real. Amb les vostres millors definicions farem un diccionari paral·lel.

La paraula REBORN del febrer, encairellat, designava a la ciutat del Born un acabat al pont de la sabata. Val a dir que aquest mes moltes les hipòtesis ludoetimològiques han anat a petar als oficis que practicaven els artesans de l’època però, com sempre, hi ha definicions força imaginatives, una de les quals esperonada pel documental ful de Jordi Évole sobre el 23F. Ho podreu comprovar si les llegiu als comentaris o en la valoració que en fa Màrius Serra en un article titulat De com Jordi Évole definiria encairellat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Perfomance consistent en pintar de blanc totes les parets i objectes d’un habitatge.

  2. Blanquena: Gran quantitat de coses blanques. “Al balcó de ca la Maria hi ha molta blanquena, són tots els llençols que ha hagut de rentar”. Etim.: de blanc (germ. blank), amb el sufix -ena ja trobat a “mullena”.

  3. Crec que la paraula blanquerna ve del botiguer. Es podia comprar a granel o blanquerna. Salutacions,

  4. La paraula ‘blanquena’, que prové d’un ètim germànic i que conté en el seu significat tot allò que ens recorda i apropa al color blanc o cru, així com al concepte de no tenyit, crec que podria referir-se, en la Barcelona de principis del segle XVIII, al color de la indumentària d’algunes unitats de l’exèrcit català en la campanya de 1713-1714. Alguns regiments nous d’infanteria i d’artilleria als inicis de l’esmentada campanya vestien de blanc o amb peces de colors crus, sense tenyir, a causa d’una certa improvisació a l’hora de confeccionar els equipaments donada la urgència exigida. Potser ‘la blanquena’ era aquesta secció de l’exèrcit català que lluitava, al costat de la resta de regiments, a favor de la causa austriacista.

  5. La blanquena és una classe de peix blanc amb característiques físiques semblants a la d’una balena.

  6. Gràcies als treballs del investigador Prof. Franz del departament de Teoria Biològica Observacional, Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de Copenhaguen, qui catalogà vint-i-vuit races de vaques a la península Ibèrica, podem afirmar que el terme blanquena fa referència a una raça bovina molt semblant a la “blanca cacereña”, ambdues autòctones de la península Ibèrica, uns animals rústics i poc evolucionats molt utilitzats en les feines del camp, i que pot ser eren susceptibles d’acabar els seus dies com a matèria primera dels blanquers (o més apropiadament una part de elles) i creiem, també, que a partir del nom d’aquestes vaques s’originà el nom del susdit ofici i no, com s’ha proposat, a partir d’alguns aspectes del procés d’adob. Val a dir que la blanquena, com a bona remugant autòctona, s’alimenta de un matoll molt popular, el margalló vagabund (científicament Chamaerops sideralis) que erra d’aquí cap allà sense arrelar en lloc, per els segles dels segles.
    Per últim, la paraula persisteix com una manera de referir-se a aquells que se’n aprofiten de la setmana blanca, que fan una blanquena.