Què pot fer el disseny per lluitar contra el malbaratament alimentari?

20.04.2017

Cada any llencem 1.300 milions de tones de menjar. Aquesta és una de les dades que han esfereït els oients de “L’aprofitament dels aliments: un camp per desenvolupar solucions des del disseny”, una sessió de presentacions i taules organitzada pel Museu del Disseny, emmarcada dins l’exposició TAPAS. Spanish Design for Food, que vol fer visible la problemàtica del malbaratament alimentari i el paper del disseny com a facilitador de solucions.

Aliments imperfectes.

Quan reflexionem sobre el malbaratament alimentari, les disciplines encarregades d’estudiar-lo que primer se’ns acudeixen són l’economia, la política, l’agricultura, la indústria… Però ens oblidem que una de les que més solucions pràctiques pot acabar donant és el disseny. En aquest sentit, Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona, ha obert aquesta sessió sobre el malbaratament alimentari destacant “la línia crítica i de reflexió que vol seguir el museu sobre com el disseny pot contribuir a fer un món més sostenible”.

En paraules de Diletta Parente, la periodista i cofundadora de la Plataforma Aprofitem els Aliments que ha estat l’encarregada de conduir l’acte, “el disseny es troba a la cúspide de la solució del malbaratament alimentari i gràcies a ell es pot trencar la linealitat de la cadena alimentària per aconseguir fer-la circular”. Aquesta conferència ha posat sobre la taula diferents exemples d’iniciatives que mostren la importància d’aquesta funció del disseny.

L’Atlàntida del malbaratament

Abans de conèixer aquestes diferents iniciatives que lluiten per l’aprofitament dels aliments, Paco Muñoz, vicepresident de la Plataforma Aprofitem els Aliments, ha retratat la realitat d’aquesta problemàtica a través del disseny d’una “Atlàntida del malbaratament alimentari” o el “Food Waste Country”. Amb aquest país imaginari, Muñoz ha il·lustrat la realitat del malbaratament alimentari de manera molt didàctica. “Per fer-nos una idea de la grandària d’aquest país, hem de saber que cada any llancem 1.300 milions de tones de menjar; per conrear aquesta quantitat, necessitaríem un país amb l’extensió similar de Rússia”, ha il·lustrat Muñoz. A més a més, ha prosseguit, aquest país estaria ple d’abocadors on es genera el gas Metà, “un gas que contribueix a l’escalfament del planeta 20 vegades més que el CO2”.

Una de les accions de la Plataforma per l’Aprofitament dels Aliments.

Muñoz encara ha donat una altra dada impactant: “l’aigua que es gasta en aquest país per produir els aliments que llancem dóna perquè cada persona del planeta pugui consumir cada dia 200 litres d’aigua durant més d’un any. Aquesta quantitat equival a l’aigua que serveix per regar un sub-continent com la Índia”.

La Nevera Solidària

A continuació, Juan Marcos de Miquel, cap del Servei de Salut Pública del Vallès Occidental Oest, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i iniciador del projecte Nevera Solidària a Catalunya, ha exposat la normativa vigent en aquesta matèria per tal de conéixer quins són els límits o consideracions a tenir en compte a l’hora de pensar solucions des del disseny.

Un exemple d’aquestes solucions és el projecte que Juan Marcos de Miquel va iniciar: “La Nevera Solidària”. Juan Marcos explica que la idea li va sorgir quan va veure una dona demanant a l’empleat d’un restaurant que li donés les restes de menjar que aquest es dirigia a llençar al contenidor. L’empleat, per por a les represàlies legals, li va contestar que no podia, que s’esperés a que ell tirés les restes de menjar i llavors les podria agafar des del contenidor. “Per què no facilitar un contenidor net i refrigerat, és a dir, una nevera?”, es va preguntar Juan Marcos.

La idea consisteix en què tothom pugui abandonar les seves restes alimentàries en aquestes neveres solidàries (15 en tot l’estat espanyol) per tal que aquelles persones que ho necessiten puguin recuperar-les en bon estat.

Projecte Espigoladors

“Vivim en un món on se’ns pressiona per ser perfectes, però ni les persones li els aliments ho són”, explicava Mireia Barba, responsable del projecte Espigoladors i membre fundadora de la Plataforma Aprofitem els Aliments.

Els membres del projecte Espigoladors recullen aquella fruita i verdura que els productors descarten perquè “no tenen unes propietats prou agradables per al consum” (forma, color, etc.) i les transformen en conserves sota la marca es im-perfect; una marca que, gràcies al seu baix preu, contribueix a donar accés a una bona alimentació a les persones amb dificultats econòmiques.

Cada any llancem 1.300 milions de tones de menjar.

Finalment, la sessió també ha comptat amb Josep Tejedo, Director general de Mercabarna, i Bernat Benito, xef executiu de Gastrofira de Barcelona, entitats privades pioneres en la lluita contra el malbaratament dels aliments. Mercabarna i Gastrofia formen dos bons exemples de com les empreses grans poden contribuir a fer un món més sostenible.

Hem començat aquest article amb aquesta dada: cada any llencem 1.300 milions de tones de menjar. Impactant, oi? Però és clar, segur que la culpa només és dels productors, les indústries, les empreses, els polítics… Acabarem l’article amb una altra dada exposada en aquesta sessió: A les llars és on es produeix més del 50% del malbaratament alimentari global. Potser hauríem de començar a aprendre allò que ens deien les àvies… Llençar el menjar és un pecat.

Diàlegs entre gastronomia i disseny

Demà comença la primera de les tres sessions de debat entre destacats cuiners i dissenyadors que han viscut l’experiència de col·laborar conjuntament. A “Diàlegs entre gastronomia i disseny” cada tàndem cuiner-dissenyador explicarà, des de la seva perspectiva disciplinària pròpia, com ha viscut aquesta innovadora interrelació que està revolucionant la cuina d’avantguarda.

Quina relació hi ha entre cuiners i dissenyadors? Com s’estableix la dinàmica entre la creació del contingut alimentari i el seu contenidor? En quina mesura la nova alta gastronomia s’ha recolzat en el disseny com a eina creativa? Quines similituds i diferències existeixen entre cuinar i dissenyar?

Demà dimarts 25 d’abril a les 19 h Javier Bonet i Martí Guixé protagonitzaran la primera sessió de debat al Museu del Disseny de Barcelona.