Què llegirem en el noi de la mare?

S’acosten les festes de Nadal i el Servei de Biblioteques de la Generalitat va posar en marxa el Born to Read, una campanya de foment de la lectura, amb un pessebre vivent al Born CC, que va comptar amb la complicitat del seu director, en Quim Torra i de dotze figurants es van disfressar de pastorets i van posar davant les càmeres acompanyats de dotze personalitats de la cultura. 

Entre els figurants del pessebre hi havia el cineasta Albert Serra, l’actriu i escriptora Àngels Bassas, el director del TNC Xavier Albertí, la xef Ada Parellada o els escriptors Màrius Serra o Josep M. Fonalleras, entre d’altres. La instigadora de tot plegat, Carme Fenoll, remarcava que ningú no ha pagat ni ha cobrat res per sortir en aquesta foto. La imatge resultant aviat s’enriquirà amb música de les Mamzelles, arranjada per Rafel Plana, i un vídeo que servirà per recomanar lectures. Se’n farà un cartell i un punt de llibre (click & play) que es distribuirà per les xarxes.

Com podeu apreciar a la fotografia, l’Àngels Bassas feia de Mare de Déu. I el poeta Josep Pedrals feia de Sant Josep, però ‘sense dret a roce’. Pedrals llegia devotament l’últim llibre de Joan Todó, L’horitzó primer (L’Avenç). En Jordi Nopca, redactor de Cultura de l’Ara, feia de nen Jesús i tant els pastors com els reis d’Orient el van obsequiar amb llibres, com si no en tingués prou amb l’allau de novetats que li arriben a la redacció. Les maquilladores li van untar la cara fins a convertir-la en una cosa fina i encerada com el massapà.  En Màrius Serra, en canvi, venia del programa Divendres i no es va haver ni de maquillar. Feia de Jeremies, per tant és ben probable que quequegi avui a Catalunya Ràdio quan dicti l’enigmàrius.

L’Albert Serra, el cineasta (no la novel·la), feia de Satanàs. Es va deixar maquillar una bona estona i va quedar tan ben caracteritzat que feia por i tot enmig d’aquelles tenebres del Born. Albert Serra portava al cap com a lectura recomanada ‘Ulises y las comadrejas’ (Acantilado), una simpàtica introducció als emrcats financers. “L’he triat perquè feia de dimoni, i se suposa que he de fer mal. I aquest llibre explica molt bé què és el mal i també, d’una manera molt pràctica, com fer mal als altres’. A l’hora de la veritat Albert Serra es va deixar el llibre a casa i va haver de posar davant les càmeres amb un exemplar de Tirant lo Blanc. Una premonició?

A l’hora de fer la foto es van donar algunes situacions còmiques. El director de fotografia instruïa a Xavier Albertí, figura del caganer, en quina posició s’havia de posar. El director del TNC es va afluixar la faixa i es va posar en totes les postures possibles amb un llibre de Comadira a la mà. Albertí, director d’escena com és, es queixava que el feien estar massa al mig com el dijous per fer el cagarrot. Albert Serra mirava el càmera amb ulls de sàtir, com si no acabés d’entendre per on l’havia d’enquadrar.

Els tres Reis van fer una entrada triomfal. Tots tres venien de Girona, que és avui el nostre Orient cultural, allà on la cultura encara és ubèrrima, epifànica. Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, feia de Melcior, Josep M. Fonalleras feia un Baltasar sumptuós, esplèndid. El llibreter de la 22, Guillem Terribas encarnava el rei ros. No cal dir que va ser rebut amb crits de ‘Gaspar dimissió…’.

En un altre raconet, la xef Ada Parellada centrava l’anunciació tota guarnida amb un vestit d’àngel dels Pastorets de Granollers. L’acompanyaven, ara sí, l’amfitrió Quim Torra, que portava sota el braç un assaig de Santiago Albertí, l’11 de setembre. I, per descomptat, la Carme Fenoll, mestra de cerimònies, que brandava un carnet gegant de biblioteques, la seva ofrena al noi de la mare.

Què llegirem que li sàpiga bo? Contes i rimes i un mos de Vicens Vives…

Bon Nadal a tothom.