Què llegeixen els Mossos d’Esquadra?

20.11.2013

La fundació Palau acull l’exposició ‘Jo em rebel.lo, nosaltres existim’, una mostra de les noves formes de rebel.lió social que proposa vies alternatives de col.laboració ciutadana. Com ja ens va explicar Griselda Oliver en la seva crònica, s’hi exposen, entre d’altres obres de Marta Sibina (Cafè amb llet)  o d’Itziar González, que hi presenta el Mapa cartogràfic de la Revolta. L’artista Núria Güell hi exposa un document inèdit, la tesina d’un mosso d’Esquadra que dinamita la relació entre policia i democràcia.

L'Escola de Mossos d'Esquadra.

L’artista Núria Güell (Vidreres, 1981) va ser convidada a fer una obra per al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès. Va acceptar l’encàrrec i va proposar de fer una recerca artística sobre la formació pedagògica que reben els policies, atès que l’escola dels Mossos d’Esquadra està situada a Mollet. Va poder visitar les instal·lacions on es formen els Mossos, per bé que se li va vedar l’entrada a certes àrees de l’escola, com ara la biblioteca, zona reservada. Li va quedar la curiositat de saber què llegeixen els Mossos. Va ser a partir d’aquí que investigant va descobrir al web de www.recercat.cat la tesina final de màster d’un alt càrrec del cos policial, David Piqué, ideòleg dels protocols d’actuació dels antidisturbis, que actualment és comissari general de coordinació territorial dels Mossos a tot Catalunya. En aquest projecte, tutoritzat per Lola Vallès i titulat La síndrome de Sherwood, Piqué posa per escrit una sèrie d’estratègies policials per fer fora els manifestants antisistema del barri de Gràcia.

La investigació de Núria Güell va comptar amb la col·laboració d’Oriol Fontdevila, comissari d’exposicions, però després de vuit mesos de treball va quedar en no-res i no va arribar a exposar-se al Museu Joan Abelló de Mollet. Les pressions dels Mossos d’Esquadra ho van impedir i la tesina de David Piqué ja no és consultable a Recercat, perquè ha estat retirada del fons de tesis i tesines de Recercat. Us la podeu descarregar de la pàgina de La Directa, aquí. Què explica La síndrome de Sherwood?

Un informe contra Robin Hood

A l seu informe, titulat La Síndrome de Sherwood, David Piqué fa un repàs a diferents models d’actuació policial en base als grans teòrics de la guerra. Des del xinès Sun Tzu (segle VI aC), que postulava la necessitat de guanyar sense combatre fins al samurai Miyamoto Musashi, nascut el 1581, que defensava que les tropes eren com espases, que estan fetes per a la guerra i que a l’enemic se l’ha d’exterminar. Piqué també fa un repàs de models més moderns, com ara von Klausewitz, per qui la millor estratègia era evitar l’enfrontament o la capacitat de defensa activa o violenta mitjançant la sorpresa. Piqué també recull l’exemple de Juli Cèsar, que a la guerra de les Gàl·lies va aplicar-se la màxima de ‘Divideix i venceràs’.

Piqué analitza totes aquestes teories amb la intenció de valorar la seva utilitat en l’aplicació d’estratègies policials per combatre el fenomen okupa/antisistema. El seu projecte ha de tenir una aplicació concreta i basa el seu camp d’acció en el barri de Gràcia. En el cas del model Miyamoto Mushasi, el més violent de tots perquè es basa en l’aniquilació del rival, Piqué planteja un pla d’acció teòric en què es seria permissiu d’entrada amb el moviment antisistema perquè “com més forts es vegin, més valents se sentiran i més enfrontaments hi haurà, que és el que es busca. Si no hi ha enfrontaments no hi ha ferits ni detinguts. (…) L’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables”. I paradoxalment acaba reconeixent: “Lamentablement aquesta tàctica no és exclusiva de règims totalitaris, també es dóna amb massa freqüència en motes democràcies occidentals”.

Un cop descrits aquests diferents models, Piqué culmina el projecte amb un pla d’acció per evitar l’ocupació d’habitatges en diferents fases: creació d’un clima contrari als okupes en l’opinió pública; generació de debat polític sobre l’ocupació d’habitatges; consolidar en l’opinió pública la percepció que el fenomen okupa i el vandalisme van de bracet. En una quarta fase, l’acció ha de consistir literalment en ‘l’atac al cor de Sherwood i la detenció dels possibles Robin Hoods’. Segons Piqué, en aquesta acció “s’haurà de procurar la detenció selectiva dels líders per imputar-los delictes comuns i evitar la condició de màrtir’.

En la seva exposició, Núria Güell no sosté que els Mossos siguin violents, ni afirma que l’informe de recerca de Piqué sigui l’expressió de la doctrina oficial del cos de policia. Ens trobem davant d’una tesina, que ha de ser llegida com el que és, un exercici acadèmic. Güell està més preocupada per la impossibilitat de treure aquest document a la llum i denuncia la censura amb què s’ha vetat el debat que volia suscitar al voltant de la releació entre policia i democràcia. Des de la  central dels Mossos d’Esquadra se li va comunicar literalment que ‘l’art no podia fer judicis paral·lels sobre qüestions que s’estaven debatent al parlament’.

 

 

L’exposició de Güell, titulada ‘La síndrome de Sherwood 2’ consta de dos elements. Per una banda, la presentació nua del document de ‘La síndrome de Sherwood”, disponible en paper per tots aquells que vulguin endur-se’l. I per l’altra aquest vídeo que recull el discurs de Núria Güell durant la roda de premsa. En aquesta gravació, si us hi fixeu, Güell s’adreça als periodistes (la majoria de mitjans de premsa) amb uns termes suficientment prudents i elusius perquè la seva denúncia sigui digerible i al capdavall transmissible pels  mitjans. L’art de Güell és comunicar la seva denúncia per tal que arribi al lector a través dels diaris sense que el periodista i el mitjà quedi exposat o en fals davant dels poders fàctics. Fixeu-vos que en lloc de dir que l’exposició va ser prohibida, diu que es va posposar. En lloc de denunciar la coacció de la direcció dels Mossos, parla de suggeriment… Quin ha estat el resultat d’aquesta estratègia de comunicació? Pas mal. La notícia de l’exposició ha estat publicada fins ara a El PuntAvui i a l’Ara, però ha quedat confinada a les pàgines de cultura. Amb aquest article s’hi sumen també Núvol i Vilaweb. Güell també té constància que se n’ha fet crònica a El País, però de moment no ha estat publicada.

La Síndrome de Sherwood ha estat insòlitament retirada del fons de Recercat, però ens preguntem si l’informe de David Piqué encara és consultable a la biblioteca dels Mossos o si és un document d’ús intern o lectura recomanada en els plans d’estudi de l’escola de policia. Al capdavall, què llegeixen els Mossos d’Esquadra? No ho sabem. Només podem esperar que La Síndrome de Sherwood sigui un document purament acadèmic, que no retardi ni un dia més l’esperada nova Aurora dels Mossos d’Esquadra.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Quinta poca feina. Llegim el mateix que llegeix tothom.
    L’escola de mollet és un institut (ISPC) de seguretat perquè integra els bombers. Ja no existeix l’escola de policia.
    ….I en general, cal dir-ho, els mossos llegeixen/im poc. Com la resta de societat en general. Primera notícia d’aquest informe de David Piqué, que tampoc llegiré.

    • Noi, quedes ven retratat amb aquest comentari. Em sembla que et falten uns quants cops de porra al cap per entendre aquest projecte. Des del moment que preteneu amagar el que hi ha a la vostra biblioteca, ja es tracta d’un projecte interessant. Però escalar no sabeu ni el que significa la paraula art.
      I et dic una cosa, hauríeu de llegir més, si mes no quina mena de judicis racionals podreu fer si l’únic que llegiu és el DNI dels que anomeneu “delinqüents” o dels que maltracteu a les vostres aules de tortura. Poca feina la que teniu amb la vostra maleïda caça de bruixes. Patètic. Ets un repressor en tota regla, per tu és un orgull no llegir, exactament el que vol l’estat, un gos obedient sense criteri propi.
      Pot ser, si fossis una mica més culte, no estaries donant cops de pal al més dèbil en comptes de protegir-lo.
      ¡ACAB!

      • A ans de parlar sense saber com deus fer sempre, mirat els coneixements de la duia d’estudis per al ingres del cos, despres mirat tot el que s’estudia dins del ISPC i quan acavis pensa un altre cop el que as dit.
        Segur que voldries que tornes la GC i el CNP.

      • Sí, Pep, hauries de llegir més… per poder fer frases amb aires de tio culte com l’Esteve, però buides, carents de tot objectivisme: “blablabla, odi, blablabla, generalitzacions, blablabla, que listo que soy, blabla…” (per a qui no ho capti: és sarcasme).

        El Pep al menys fa crítica de la societat, i autocrítica del cos al que pertany.

        El Sr. Esteve en canvi, no aten a raons, té un discurs asajat, ple de prejudicis, on tots els d’uniforme son iguals per definició. Obviar la diversitat diu bastant poc de vos.

        Tornant al tema de l’article: certament, crec que s’escriuen moltes tesis que acaben en l’oblit… Però que una amb aires tant deslleials com aquesta vingui d’un alt càrrec dels cossos de seguretat, fa dubtar bastant d’aquells que ens haurien de donar tranquilitat. Força lamentable.

        ¿No es pot posar ordre sense emprar la violència i la por com a estratègies?

        • Mira Raï a veure com t’ho explico perquè ho entenguis.
          De culte jo no en tinc gairebé res, formo part d’una família ben pobra, amb catorze anys ja estava al carrer lluitant per sobreviure i l’únic que m’he trobat en aquesta vida són murs a traspassar. I els he traspassat doncs he aconseguit pagar-me una carrera i altres amb molt d’esforç i et puc dir que llegir m’ha salvat la vida. Pot ser sí que he generalitzat pro es simplement pel fet que he estat molts cops tancat a un calabós i m’han torturat, vols saber d’on surt aquest discurs que dius assajat, de totes les hòsties que m’han donat. I aquest aire de demòcrata que portes és perquè deus ser una persona que ho ha tingut tot mastegat, almenys aquesta és la conclusió que es pot treure del teu blablablaprejudicisblablablaassejatblablaba.
          Demano disculpes al MAG, doncs, no sé ni que estudieu ni quins són els valors que us demanen però tens companys que semblen trets de les cavernes. I tens raó que fàcil és fer judicis, oi?
          Per cert la GC o el CNP és la mateixa porqueria, aquí fa falta un canvi d’arrel.
          Ara, Rai, ja hem pots dir que si m’han torturat, és per què poder vaig fer alguna cosa mal feta, doncs no t’equivocaries del tot, si robar una barra de pa per sobreviure és una cosa mal feta en el teu món de color de rosa. I si, és per això que s’entreveu aquest odi a les forces de seguretat. Doncs a mi mai m’han protegit. Em sembla que d’objectivitat en tinc.

  2. Bon vespre, acabo de llegir la informació i els links del teu article; és molt bona la pregunta que et fas: què llegeixen els mossos d’esquadra? Hores d’ara, amb la llei que acaba d’entrar a les corts espanyoles potser que ens preguntem també què llegeixen els que governen l’Estat i en concret el ministre de l’interior. El control sobre els moviments socials cada vegada és més gran i antidemocràtic. Tenim una taxa d’atur que és terrorífica, que ella mateixa pot arribar a paralitzar els treballadors per culpa de la por (la por a ser acomiadat, la por a perdre el sou, la por a estar malalt), ara, amb la nova llei d’ordre públic encara ens volen fer més por; potser haureu de treure els gegants a manifestar-se?

  3. Retroenllaç: Què llegeixen els Mossos d’Esquadra? // la tafanera

  4. pobre Esteve…tothom ho te tot regalat menys ell que es un lliutador… per robar una barra de pa no vas al calabos ves a explicar contes a un altre lloc.