Què ha passat a l’Institut del Teatre?

1.05.2015

“Admeses totes les candidatures presentades al càrrec de director general de l’Institut del Teatre” piulava la Diputació de Barcelona el dia 17 d’abril. Així s’acabava la incertesa que des de fa un any i mig planava damunt el centre després de la jubilació de Jordi Font. A mitjans de 2014, la Direcció General de l’Institut del Teatre va quedar vacant i la Diputació de Barcelona va anunciar un concurs públic. La resolució, però, no només s’ha fet esperar sinó que, tal com van denunciar els alumnes de l’IT, “les bases per cobrir la plaça semblaven fetes perquè algú sense cap coneixement ni experiència en el camp de les arts escèniques pugui accedir al càrrec”.

Institut del Teatre de Barcelona

Institut del Teatre de Barcelona

Al llarg del mes d’abril, Núvol s’ha fet ressò de la incertesa que reinava a l’Institut del Teatre amb articles com el de l’exdirector del centre Jordi Coca, l’alumne Sadurní Vergés, l’editor de Núvol Bernat Puigtobella, el professor de la UAB Francesc Foguet i Esteve León, gestor cultural que ha col·laborat amb l’Institut des de la Diputació de Barcelona. També nou professors de l’Institut del Teatre van decidir parlar sense embuts.

Jordi Coca, que aviat estrenarà Mots de ritual per a Electra al Teatre Nacional,  denunciava la paràlisi que vivia el centre: “El gran vaixell fa més d’un any que no té capità, que no té un rumb concret i que no posa a prova tot el seu potencial. Prego i exigeixo responsabilitat” deia Coca. Aquesta preocupació ja es va fer palesa el passat mes de gener quan alumnes de l’Institut del Teatre van publicar un manifest en què denunciaven l’ambigüitat del redactat de la convocatòria.

Segons el delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona, Joan Carles García Cañizares, el procediment per escollir el nou director ve marcat pels mateixos estatuts del centre. “Fa anys va haver-hi debats interns amb tots els sectors per crear uns estatuts que garantissin un sistema d’elecció consensuat per tothom. La Diputació s’ha limitat a aplicar els estatuts, que diuen que el Director General ha de ser una persona amb perfil gestor de l’àmbit cultural o de l’educació”, ha aclarit el Diputat en una conversa telefònica mantinguda amb el digital de cultura. Aquests estatuts, explica García Cañizares, no s’havien aplicat mai, perquè és la primera vegada que s’elegeix un nou director des que es van aprovar. I afegia que “no hi ha cap intenció de nomenar una persona a dit políticament”.

Tot i així, tal com explicava Sadurní Vergés, els alumnes de l’Institut temien que des de la Diputació es nomenés un gestor que no estigués vinculat a les arts escèniques: “La inquietud que tenim molts, ara mateix, és que aparentment l’administració s’ha fet enrere de forma momentània (i en teoria això és bo), però ens temem que, tot donant llargues a l’assumpte, no aprofitin les vacances de juliol/agost per perpetrar el nomenament, quan no hi hagi estudiants a l’Institut que puguin respondre i així ens ho trobem tot cuinat quan tornem al setembre”, deia Vergés.

Segons Bernat Pons Domènech, que ha estat durant dos anys el representant dels estudiants al consell de Direcció de l’Institut del Teatre, els alumnes exigeixien transparència en el procés i fins i tot demanaven conèixer els projectes dels diferents candidats, per tal d’opinar i posicionar-s’hi si convé. “Com a estudiants, volem que la nostra opinió sigui escoltada i considerada. Tot i ser una de les pedres angulars de l’Institut, sovint l’opinió dels estudiants és obviada en la presa de desicions que els afecten directament” explicava Pons al digital de cultura.

Per la seva banda, el professor de la UAB, Francesc Foguet, anava més enllà i assegurava que “fa la impressió que l’Institut travessa des de fa temps un període d’indefinició institucional i acadèmica que hauria de poder superar en un termini breu, perquè, si no, pot perdre el prestigi històric de què ha gaudit i pot veure’s superat per altres projectes que afloren, des d’altres indrets d’aquí i d’enllà, amb més oportunisme que no pas rigor.” I avisava que, tot i que l’Institut del Teatre no pot deixar de mirar cap al futur, “faria molt bé de no menystenir mai d’on ve”.

Finalment, els professors de l’Institut del Teatre Muntsa Alcañiz, Carles Batlle,Txiki Berraondo,Joan Casas, Guillem-Jordi Graells, Enric Nolla,Carme Portaceli, Antonio Simon Rodríguez i Ramon Vila, asseguraven que “l’Institut no viu cap etapa d’indefinició acadèmica, i és inadmissible pensar que la tripulació no contribueix al govern del vaixell”. De fet, en els darrers anys, els professionals que treballen al centre han impulsat, entre d’altres coses, una renovació profunda del pla d’estudis i creat comissions de qualitat que no existien abans. Per això, asseguraven els professors, “Aquest nostre “gran transatlàntic” –aquesta “estructura d’estat”- “amb cent anys d’història” al darrere, no pot limitar-se a sobreviure. De cap de les maneres. Ha de marcar el rumb… I de moment, la tripulació s’hi escarrassa.” Ara, com a mínim, sembla que el capità ja està més a prop.