Quan érem hippies. La Revolta Poètica arriba a l’Arts Santa Mònica

Aquest dijous s'inaugura a la Fundació Palau, a Caldes d'Estrac, l'exposició La Revolta Poètica (1964-1982), un recorregut per la poesia dels anys d'utopia hippy. La mostra, comissariada per Vicenç Altaió i Julià Guillamon, ha estat organitzada també per Arts Santa Mònica i es podrà veure més endavant a Barcelona.

Aquest dijous s’inaugura al Centre Arts Santa Mònica l’exposició La Revolta Poètica (1964-1982), un recorregut per la poesia dels anys d’utopia hippy. La mostra, comissariada per Vicenç Altaió i Julià Guillamon, ha estat organitzada també la Fundació Palau, de Caldes d’Estrac, que ha acollit aquesta mostra durant els primers mesos de l’any.

Entre 1964 i 1982 es va produir a casa nostra una revolta poètica. Així és com Julià Guillamon i Vicenç Altaió defineixen un corrent de renovació cultural que va tenir com a protagonistes la poesia i els poetes. En uns anys marcats per la crisi i el final del franquisme, els poetes van proposar un compromís vital. Enfront a la grisor de l’art i la literatura de postguerra, un esclat d’imaginació i de creació. L’exposició La Revolta Poètica 1964-1982 en dibuixa per primera vegada el mapa: el pop, la poesia visual, l’art conceptual, els poemes objecte, els festivals folk, els festivals de poesia, les revistes de creació, les utopies editorials. I fa sentir la veu dels poetes: de Marta Pessarrodona, Narcís Comadira o Francesc Parcerisas a Carles Hac Mor, Biel Mesquida o Enric Casasses. Organitzada conjuntament per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i Arts Santa Mònica, La Revolta Poètica 1964-1982 és fruit d’un treball de recerca que ha permès treure a la llum una gran quantitat de materials inèdits: fotografies, dibuixos, manuscrits i mecanoscrits, revistes, llibres il·lustrats. Amb un llenguatge dinàmic que recrea el clima d’aquells anys i el connecta amb el món d’ara.

La Revolta Poètica. 1964-1982 presenta un fenomen que fins ara no havia estat estudiat: la renovació de la poesia als anys setanta, la connexió amb les arts plàstiques i el seu paper en una subversió imaginativa i creativa que es va traduir en propostes individuals i moviments col·lectius. L’exposició examina aquest fenomen en tota la seva amplitud a través de diferents àmbits i espais dedicats, com ara el Pop, el conceptual, els festivals o l’utopia editorial, entre d’altres.

El pop. Dels nous realismes a la contracultura

Un primer recorregut arrenca el 1964 amb el moviment pop i la seva connexió amb el realisme poètic (Gabriel Ferrater, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas). El món anglosaxó substitueix la cultura francesa com a referent dels nous poetes que fan de lectors de filologia hispànica a les universitats angleses. Sorgeix un pop català: Guillermina Motta musica “Els snobs” de Marta Pessarrodona i Pau Riba connecta amb el folk americà.

Aquest primer àmbit revisa també la influència en la poesia d’aquells anys del moviment hippy i l’ús de referents de la cultura de masses en l’obra de Pere Gimferrer i Terenci Moix. La revolta poètica es presenta en paral·lel a la subversió plàstica d’Antoni Padrós (que col·labora en els primers llibres de Marta Pessarrodona), Eduard Arranz- Bravo (que estableix una relació de complicitat amb Francesc Parcerisas que es tradueix en diversos projectes comuns) o Zush/Evru. La decoració de la sala, amb moquetes de color violeta, introdueix l’element psicodèlic.

El conceptual. De la poesia visual al poema objecte

La segona sala està dedicada a la poesia concreta, que es fa ressò de la crisi del llenguatge pròpia del segle XX. El poema perd el seu valor sintàctic i esdevé objecte. Cadascun dels seus components (el paper, les lletres, els versos, les paraules, els sons, les imatges, la reproducció, el concepte, les imatges, les sensacions, la signatura) és sotmès a una anàlisi crítica que qüestiona la naturalesa mateixa de la poesia, els mitjans de producció cultural i la relació del poeta amb els seus lectors.

L’espai, pintat de blanc, està ocupat per poemes visuals, poemes objecte i intervencions artístiques relacionades amb la poesia d’Antoni Llena, Eugènia Balcells, Carles Camps Mundó, Santi Pau, Carles Santos, Francesc Torres, Benet Rossell, Jordi Pablo, Antoni Muntadas i Fina Miralles.

Papers i colors. La serigrafia Aiguadevidre i les edicions dels setanta

El pop i el conceptual, l’experiència lisèrgica i el rigor minimalista conflueixen en els dos grups de publicacions més significatives de començaments dels setanta: la revista Tarotdequinze i la col·lecció 1068. Les dues surten del taller de serigrafia Aiguadevidre, de Jaume Vallcorba, Pucci Vilurbina i Oriol Treserra. En l’ambient polititzat de finals del franquisme, revistes i festivals proposen una subversió imaginativa.

En el cas de la col·lecció 1068, que va ser la primera aventura editorial de Jaume Vallcorba, cadascun dels cinc llibres utilitza un format, un tipus de paper i un tractament gràfic diferent. La revista Tarotdequinze utilitza també diferents papers i tipografies per transmetre un missatge de llibertat creativa. Un antecedent d’aquest esclat de formes i colors és el Grup de Folk que en els darrers anys de la dècada dels setanta va ser una alternativa a la Nova Cançó.

Els festivals. Del Price dels poetes al Gespa-Price

El mes d’abril de 1970 es va celebrar a Barcelona el Primer Festival Popular de Poesia Catalana, amb la intervenció estel·lar del poeta Pere Quart, una de les figures més destacades de la resistència cultural antifranquista. La primavera del 1975, a La universitat Autònoma de Barcelona, s’organitza el Gespa-Price, un happening multitudinari que reflecteix una nova actitud davant del fet poètic, el llenguatge i la lluita política.

En aquest apartat es reviuen i es confronten aquests dos festivals. A partir de les dues pel·lícules que s’hi van filmar (l’una, en 35 mm. Pere Portabella, l’altra, en 8 mm. el grup de Tarotdequinze) i de tota la documentació que se’n conserva: les convocatòries, els cartells, les cartes de resposta i els testimonis dels que hi van participar.

Per acabar es presenten dos projectes teatrals nascuts a la Universitat Autònoma de Barcelona, en contacte amb els poetes del Gespa-Price: Nocturn per a acordió, el primer espectacle del grup Dagoll-Dagom sobre textos de Joan Salvat Papasseit i Quiriquibú de Teatre de l’Escorpí sobre textos de Joan Brossa.

 Els poetes Miquel de Palol, Jaume Creus, Antoni Tàpies-Barba, Xavier Bru de Sala, Miquel Desclot, Vicenç Altaió i Ramon Balasch fotografiats per Pilar Aymerich en una taula rodona de la revista Serra d’Or del febrer del 1974.

La utopia editorial. De l’autoedició a les grans col·leccions de poesia

Els poetes dels setanta s’agrupen en projectes editorials que prenen com a model col·leccions històriques com La Mirada o Club dels Novel·listes, dirigides pels propis creadors. El 1973 apareix Llibres del Mall, el 1974 Poesia Tres i Quatre i la col·lecció Ausiàs March, el 1975 la col·lecció Cristalls, el 1976 Guaret, el 1977 Tafal, el 1979 Poesia dels Quaderns Crema.

En aquest apartat es presenten les principals editorials de poesia i la col·laboració amb els artistes: especialment Joan-Pere Viladecans que durant gairebé deu anys va fer les cobertes de Llibres del Mall. Cada llibre, un emblema amb figures geomètriques, vectors, xifres i lletres.

Llibres del Mall i Quaderns Crema representen dues opcions oposades: modernisme i postmodernisme, la poesia al servei d’un projecte nacional o com a retorn a l’ordre.

Les darreres tendències de la poesia catalana. Experimentalisme, subjectivisme, formalisme.

L’any 1980 es publiquen dues antologies que estudien la revolta poètica dels setanta: Les darreres tendències de la poesia catalana (1968- 1979) de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura i La nova poesia catalana de Joaquim Marco i Jaume Pont. Les diferents opcions estètiques, vinculades a grups i editorials, es radicalitzen: experimentalisme, avantguardisme, postmodernisme, subjectivisme, romanticisme, formalisme.

Per acabar l’exposició es mostren dues de les línies principals: l’experimentació de les revistes Èczema, Blanc d’Ou i Neon de suro, vinculades a l’avantguarda artística, i les principals tendències de la poesia de text, a partir de documents originals d’Antoni Marí, Miquel Desclot i Maria-Mercè Marçal.

També es llegeixen gràficament vuit poemes de Miquel de Palol, Biel Mesquida, Maria-Mercè Marçal, Narcís Comadira, Carles Hac Mor, Feliu Formosa, Francesc Parcerisas i Enric Casasses.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació