Quan elles prenen el micro

24.08.2012

Sílvia Pérez Cruz

Coneixem moltes dones que han tirat endavant projectes musicals en solitari en català, però relativament poques han estat la veu d’un grup. Si ens remuntem a la història, no recordem cap dona prenent la veu cantant en aquell concert del ’91 al Palau Sant Jordi de grans líders musicals catalans. Tampoc podem estar  prou contents amb un Canet Rock, el 1975, on l’única era Maria del Mar Bonet. I ara, en l’abundant quantitat de bandes i grups musicals, la veu masculina és -encara- majoritària. La voluntat d’igualtat no converteix a aquesta en realitat.

D’entre Manel, Antònia Font, Els Amics de les Arts, Brams, La Troba Kung-Fú, Mazoni, La iaia, Inspira, l’Elèctrica Dharma, els Pets, Obrint Pas, Mishima… En reconeixeu algun amb cantant femenina? No. A més, entre aquests, hi ha els grups que precisament a l’actualitat tenen més ressò en el panorama de parla catalana o directament del país. L’èxit, però, tant hi fa. Segurament cap d’aquests músics no té cap argument contra les cantants, senzillament els nois i homes també volen cantar, i resulta que no sabem si són ells que més ho volen, però acaben sent més sovint la veu dins un grup amb més membres.

No som davant de cap crisi ni objecte d’estudi urgent, però les veus femenines són minoria als grups. Per altra banda, sí que comptem i hem comptat sempre amb cantautores i projectes femenins en solitari. Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Marina Rossell, Lídia Pujol (que tenia també duet amb Sílvia Comes), Sílvia Pérez Cruz, Maria Coma, Meritxell Gené, Beth, Clara Andrés, Ivette Nadal, Bikimel, Joana Serrat… I un llarg etcètera de dones que a més de fer música a través de la veu lideren els seus propis projectes.

 

Lídia Pujol.

 

Tot i l’observació decebedora que no són elles les que prenen el micròfon en la majoria dels casos, n’hi ha moltes que sí que tenen i han tingut el plaer, acompanyades d’altres intèrprets. Afortunadament, en descobrim de noves com les Mamzelles, aquest trio vocal femení acompanyat d’altres instrumentistes que va quedar en segona posició al Sona9 2011. Altres exemples, alguns amb força popularitat i bona recepció, són l’Anna Roig i l’ombre de ton chien, Anímic (que compta amb una parella d’ambdós sexes com a vocalistes, la d’ella, la gran veu de Louise Sansom), u_mä (també amb dos cantants), Minimal21, L’Ham de Foc, Glissando*, Renaldo & Clara (projecte que lidera Clara Vinyals i que li podria funcionar com a cantautora), les Sueques (un altre trio femení i tan revolucionador com les Mamzelles, amb un baterista), No’ Nem bé (que després es van canviar de nom i van continuar en castellà), Conxita, Angelina i els Moderns, Macedònia, Costo Rico, Burman Flash, Delên, Fam de funk, Busk’n Baix, Aias, Skalivada, 4 de copes, La porta dels somnis, Pastora, Sol i Serena, Bars, Samfaina de Colors, Taima Tesao, La Carrau, G-21 km, etc.; projectes ja extingits com Novo, Xazzar, Duble Buble, Aquitamxé i Pomada (exingits per ara, com a mínim); un grup de rumba estranyament amb veu de dona, Dijous Paella, com també Rapsodes, de hip-hop; i cal que apuntem que en la música d’arrel, la d’Amansalva, Artaica, Tralla i Relk, la veu femenina és més comuna.

Val la pena que l’aspecte amb què pinzellem l’estil d’alguns grups no passi desapercebut. És fàcil adonar-se que el gènere musical, híbrid o no tan híbrid, té alguna cosa a veure amb la presència de les veus de dona. El pop consta de més noies a la veu (tot i així continua sense ser gens anivellat amb les veus masculines), mentre que en hip-hop i en rumba és encara força excepcional que canti una dona o fins i tot que n’hi hagi dins els grup. En la cançó tradicional o folk, en canvi, també hi ha tendència a l’agudesa de la veu femenina. Pels cànons més comuns de cada gènere, tot això té certa lògica, i encara més si observem l’inici de cada estil. Però la història sempre evoluciona i ha d’evolucionar, per això és cert que així com en altres disciplines o estils s’han trencat estereotips, també és possible deixar fronteres enrere aquí. Les dones no han de reprimir-se les ganes de cantar per qüestions d’estil ni han de tenir per força una veu aguda, delicada, o altres característiques en què se les ha encasellat. Tota veu és susceptible de cantar qualsevol cosa, ara ja no hi ha excusa.

Les veus femenines que canten en català són forces i, de fet, és clar que no ens hem de preocupar per a descobrir-ne de noves. Si últimament n’han anat sorgint progressivament, al contrari de desaparèixer, la bona salut musical de què ara gaudeix el català no pot fer més que afavorir-ho.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Ah, sí, els Tralla! Com els trobem a faltar! La Mirna ha estat i és una de les grans veus del país, mai prou reconeguda. Per sort, sembla que aviat tornarem a sentir a parlar tant d’ella com d’en Xavi Múrcia, un musicàs que també té una veu esplèndida.

  2. Gràcies per l’article!
    Us envio informació nostra per si no ens coneixeu: som un grup femení de cançó tradicional, fem polifonia, ens diem De Calaix i tenim 11 anys de trajectòria, 3 discos i 6 fills (en total).
    Al nostre lloc web teniu la discografia per escoltar i/o baixar.
    També ens podeu seguir a https://www.facebook.com/decalaix

    La maternitat és una gran dificultat en la vida artística de les dones, perquè moltes vegades ens arriba quan estem en el moment més “productiu”, artísticament o professionalment parlant, de la nostra vida.
    Fins la propera.
    Us segueixo.

    Mireia Mena
    DE CALAIX
    Tel. 667985872

    • Hola Mireia, moltes gràcies per fer memòria. Coneixia De Calaix, però és evident que alguns grups m’han passat per alt, i ja hi comptava, tot i que em sàpiga greu! Tots fem el que podem :)
      En breu afegirem artistes que no s’havien inclòs a l’article i ho deixarem aquí.

    • Hola Carles, gràcies per l’aportació. Com li deia a la Mireia, ja comptava que em deixaria alguns grups (i això que els que dieu els he sentit alguna vegada). Aviat afegirem els que em recordeu en aquest mateix article.

    • Moltes gràcies per l’aportació, Montse! Aviat afegriem aquests grups i cantants en aquest mateix article. Em sap greu, però no estic al cas d’absolutament tots els grups i cantants que tenim, malgrat seria la voluntat! Gràcies!

      • Gràcies Núria, per contestar els comentaris! I novament tens raó, no es pot estar al cas de tot el que hi ha, per sort és bona senyal. Avui mateix per ràdio, al Sona9, n’he sentit una altra (dels Nu). … No acabaríem… però les dues que t’he posat les he sentit en directe i m’han captivat!

  3. ho sento, però crec que hi ha una absència molt important en aquest article: on és l’Esther Condal???

    • Hola Miquel, gràcies per l’aportació! En un altre mitjà ja vaig fer una crítica de l’Esther Condal -m’agrada molt!-, però aquest article està fet d’abans de conèixer-la.
      Tot i que ja hi comptava, que no hi podria fer constar tothom, aviat afegirem el seu nom.

  4. Retroenllaç: 31 d’agost de 2012 : Diari Gran del Sobiranisme