Quan el basc i el català s’assemblen

21.12.2016

Basc per a catalanoparlants (Voliana Edicions, 2016) és un títol que d’entrada pot dur a equívoc, perquè no som davant d’una guia de conversa o un manual d’iniciació al basc. Però el subtítol, O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant, ja dóna més pistes del que hi trobarem: una visita dins de l’èuscar en què, posant-lo de costat al català, s’acaba subratllant que, de fet, les gramàtiques de totes les llengües s’acaben assemblant d’una manera o altra.

Anna Tort i Beatriz Fernández són autores de 'Basc per a catalanoparlants' (Voliana Edicions)

Anna Pineda i Beatriz Fernández són autores de ‘Basc per a catalanoparlants’ (Voliana Edicions)

Basc i català pertanyen a famílies lingüístiques diferents. En basc, com es diu al llibre, «ho posen tot junt en una sola paraula», mentre que el català té tendència a separar les peces. En basc, els objectes van abans del verb i en català els trobem darrere. En basc, el subjecte dels verbs transitius queda modificat, un tret inexistent en català. Ara bé: totes dues llengües permeten construir una oració amb el subjecte elidit. I quan és explícit, apareix a l’esquerra («com el cor»). A més, en totes dues llengües el verb auxiliar va acompanyat d’un participi. I totes dues tenen construccions en què apareix un datiu doblat. D’altra banda, al marge de l’estructura de la llengua, el basc i el català són llengües amb una estandardització recent que ha viscut processos similars.

Beatriz Fernández i Anna Pineda, les autores, no renuncien a fer servir tecnicismes (pels capítols s’hi passegen llengües ergatives, morfemes, casos, postposicions o clítics, per exemple), però la intenció és clarament divulgativa i per això recorren sovint a metàfores i comparacions per fer-se entendre. Així, «la llengua és un lego» i la gramàtica «el manual d’instruccions per fer-ne encaixar les peces», o els arguments i els adjunts són, respectivament, protagonistes o actors de repartiment. Més enllà de parlar de català i basc, doncs, el llibre constitueix un recurs didàctic excel·lent per acostar-se a observar el funcionament de les llengües. El tercer capítol n’és un exemple deliciós, i epígrafs com «Manual per a emergències o com entendre sumàriament la sofisticada naturalesa de la flexió basca» o «Basc i estrelles Michelin» ja deixen entreveure el to del text.
Per bé que la sintaxi és el tronc del llibre —no en va és el camp d’estudi de les autores—, les explicacions s’entreteixeixen amb episodis de la història del País Basc narrats a partir de les vivències de Beatriz Fernández i la seva família, que donen entrada al vessant emotiu i identitari que carrega qualsevol llengua. D’aquesta manera, el vapor Upo Mendi (convertit en una presó flotant durant la guerra civil), els afusellaments del franquisme, el naixement de les ikastoles o les manifestacions proamnistia dels anys setanta tenen el seu lloc al llibre, com també hi treuen el cap la gastronomia del País Basc, la pel·lícula Loreak, poemes de Lauaxeta o l’estereotip de la tossuderia basca. I, evidentment, no hi falta la reflexió sobre els prejudicis lingüístics.

Basc per a catalanoparlants és l’adaptació d’Euskera para castellanohablantes (Erein, 2016) de Beatriz Fernández, traduït i adaptat per Anna Pineda per al públic catalanoparlant —amb la col·laboració de la poeta Maria Cabrera en la traducció de dos poemes—. En aquest sentit, cal destacar que la feina d’adaptació és molt reeixida i que en cap moment fa l’efecte que les exemplificacions lingüístiques o les referències culturals d’àmbit catalanoparlant que han de fer parella amb les basques estiguin posades amb calçador per un deute excessiu a l’original.

Arribats en aquest punt, se’ns pot demanar si no trobem peròs al llibre. Si som sincers, a nosaltres no ens acaben de convèncer els apèndixs de cada capítol on es detallen la bibliografia o altres referències del text, perquè trobem que són un alto una mica abrupte entre un capítol i el següent; també ens sembla que, en comparació amb la resta de capítols, el capítol quart, dedicat a la flexió verbal, és massa dens —dos peròs, aquests, força subjectius—. Convindria, això sí, corregir les errates ortotipogràfiques que s’hi han escolat i esmenar o arrodonir algun detall molt puntual que no val la pena ressenyar aquí —qüestions, en tot cas, fàcilment resolubles en una eventual segona edició—.

Basc per a catalanoparlants és un llibre indicat per a qualsevol persona interessada en la llengua, que traspua la voluntat de Fernández i Pineda de contagiar el seu entusiasme de recercadores a un públic no especialitzat. No es deixin espantar per termes com sintaxi, ergativitat, adjunt, aplicatiu o llengua aglutinant. La llengua és com un lego, diuen les autores. Donin-se l’oportunitat de jugar.

Fitxa

Títol: Basc per a catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant)
Autores: Beatriz Fernández Fernández i Anna Pineda i Cirera
Editorial: Voliana Edicions, 2016. Col·lecció Entrevol, 11.
ISBN: 978-84-944848-7-2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Dir “Donin-se l’oportunitat” és horrorós. Per un catalanoparlant és més normal i genuí utilitzar la segona persona del plural, no pas la tercera del plural com fan els castellans!