Ni putes ni submises

29.04.2015

Avui a Núvol dediquem una especial atenció als models de dona que ens proposen des de Hollywood i altres star systems. Sembla que les dones només puguin ser rebels o submises. A vegades les formes d’alliberament proposades són trampes encobertes. S’exalta la sexualitat de la dona per acabar convertint-la en una rebel·lió submisa

Nicole Kidman a 'Eyes Wide Shut'

Nicole Kidman a ‘Eyes Wide Shut’

Recollim tres articles interessants amb els respectius enllaços i un beu apunt de cada text:

Mercè Prunera. L’ombra d’en Grey

Se n’han contat moltes, d’històries de submises, i s’ha fet molt bé. Els creadors de la recepta Grey tenien on mirar per saber com tractar el tema. Però aquí no hi havia interès a fer una novel·la de sexe. Aquí han posat tanta cura a evitar la fantasia del sado com a Crepúsculo la del vampir. Aquesta sembla la missió, fer desaparèixer les bèsties de l’imaginari femení. Fer que tots els seus desitjos siguin inofensius. La campanya va començar posant de moda els complements Hello Kitty entre les mares de família i va seguir col·locant les figuretes d’óssos entre els motius d’alta joieria.

Montserrat Clua. Per què les actrius de Hollywood volen ser les malvades madrastres?

Potser és perquè en aquesta mena de crisi creativa que fa anys que arrossega Hollywood, on sembla que no hi ha més opció que repetir, copiar – amb una mica de sort re-interpretar de manera més creativa-, allò que en el seu moment va funcionar, ara li ha tocat el torn als contes de fades. I sembla que és en aquest espai on les actrius han trobat un forat on continuar treballant per no desaparèixer en aquesta espècie de forat negre que sembla xuclar a les actrius a partir dels 40 anys i les fa reaparèixer (si l’atzar ho permet) quan són prou grans per fer papers d’àvies.

Joaquim Torrent. Nímfules

La imatge de Lolita és una imatge en tecnicolor. Sempre l’associarem a la joveníssima actriu que l’encarnava a la pel.licula que Stanley Kubrick va fer basant-se en el guió del propi Nabokov. Una pel·lícula, tot s’ha de dir, bastant convencional i gens “escabrosa”, on moltes coses es deixaven a la imaginació de l’espectador. Què tenen en comú la Lolita de Nabokov i l’Alícia de Lewis Carroll?

Bona lectura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. La gent és prou madura com per saber que el que proposa Grey no és una veritat única i inalienable. Dit això a mi em sembla interessant el missatge, que jo entenc com: Deixeu-vos de cotilles morals, senyores, que en la imaginació sexual s’hi val tot! I pot ser que, per molt boom mediatic que sigui, no estigui malament el missatge.

  2. És cert que no abunden pel·lícules on la imatge de la dona potent i autònoma sigui evident però no podem oblidar algunes obres que s’hi acosten, i ara en donaré dos exemples.
    – “Thelma & Louise” dirigida per Ridley Scott del 1991, on la transgressió és evident però encara s’observa la preservació de certs codis.
    – “Folla’m” film procedent de la novel·la homònima de Virginie Despentes (1994), amb Karen Bach i Raffaela Anderson dirigida per la mateixa autora i amb Coralie Trinh Thi. On la violència patida d’entrada per dues dones a l’inici justifica la pèrdua del patró de conducta i s’hi tornen amb una violència extrema. Aquesta novel·la i pel·lícula han estat presos com a models d’estudi per diversos dels corrents feministes europeus moderns. Trobareu molta informació i el mateix film a la xarxa.