Puntí: Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc

Després d’anys d’absència, Puntí va tornar a l’escenari fa cosa de dos anys, davant la sorpresa de tots els seus seguidors. Potser va ser una tornada una mica complicada en alguns concerts, però a poc a poc el camaleònic músic de Salt ha anat demostrant la seva genialitat innata en els escenaris. Un clar exemple va ser el concert que es va celebrar el passat divendres a la sala Mític de Reus, un concert molt emotiu, d’aquells que en podem dir de “pell de gallina”, en què la comunió entre el músic de Salt i el públic va ser perfecte.

Vam poder veure un Puntí relaxat, molt concentrat en el que havia de fer, combinant, com és costum, la guitarra acústica amb el piano. Tot i la mitja entrada que hi havia, s’hi aplegaven seguidors de tota la vida, acompanyant a viva veu el gran repertori que Puntí va anar desgranant. Van sonar cançons dels seus tres discs en solitari; de “L’hora del Patí” va escollir “Coral·lí”, la rodona “Sota una Col”, “Setze Jutges” i “en pepito va de curt”. De l’opera prima “Pepalallarga..” vam gaudir de “jeu”, “miau”, i dos dels seus grans himnes, la contundent “cor agre” i la melòdica “ull per ull”; i finalment del seu darrer disc “Maria” va executar “mata’l” enmig d’un medley de cançons, “longui núm 13”, la divertida “senyor doctor”, i el folk quebrat de “de muda en muda”.

L’auditori va disfrutar d’una gran nit de música, aplaudint tots els seus temes i amb ganes que el concert no s’acabés. Va ser un concert on el músic gironí va generar un bon feedback amb el públic, no tant amb intervencions entre cançó i cançó sinó simplement amb la qualitat de les cançons i la seva magnètica presència sobre l’escenari. Val a dir que això no ho fa qualsevol, només ho aconsegueixen els mestres, i en Puntí n’és un i així ho va demostrar. A més fent doblet aquell cap de setmana, ja que l’endemà mateix des de Reus se’n va anar directe cap a Igualada, on havia d’actuar com a cap de cartell del Festival rrrrec, que celebrava la seva segona edició. A Igualada va estar acompanyat per grups com la fantàstica banda sabadellenca Ix!, amb qui ja havia col·laborat en un dels temes (“contra sentit”) del segon disc de la banda, “l’Ingenu és lliure”. En aquest sentit estem coneixent un Puntí molt més accessible del que pugui semblar en un artista de la seva talla, un músic que ha volgut col·laborar, per exemple, amb una associació cultural que acaba de néixer anomenada “K de Cultura”, participant en el concert que aquests van organitzar a Reus.

Tot i que Puntí no està presentant cap disc nou en aquesta gira que ell ha anomenat com un dels seus temes més genials “Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc”, els seus més fidels seguidors el segueixen allà on va, recuperant aquests gairebé deu anys d’absència. Tot i que des de la seva tornada als escenaris s’espera amb ànsia un nou disc en format físic, de moment no és un projecte que es pugui fer realitat. En declaracions a l’emissora reusenca Punt 6 Radio, Puntí afirma que “les ganes i la il·lusió hi són, però per problemes amb la discogràfica de moment no serà possible. Tinc al calaix sis o set discos que haurien pogut veure la llum, però no ha estat possible”. En declaracions a la mateixa emisora Puntí desvela que té projectes. Tot i que viu apartat de la vida musical pública, aquests últims anys sí que ha estat treballant amb projectes de portes endins que esperem que ben aviat pugui presentar. Tornant als seus orígens, abans de dedicar-se a la música, els mitjans audiovisuals, Puntí està preparant un llargmetratge que anomenarà també Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc: “En aquest film, jugaré a nivell metafòric com el viatge d’un peix al llarg d’un riu, a través del viatge pel riu Ter d’un germà en cerca de l’altre que ha fugit amb uns diners que van rebre a causa d’un accident patit en la seva finca” explica Puntí.

Un dels temes que més controvèrsia ha creat entorn de l’artista són els seus canvis de nom. Puntí explica que ja amb Umpah-pah era Adrià Puntí, que a diferència del que molts creuen com un nom artístic, és simplement un canvi de nom que es va fer per una nòvia de joventut. En el seu primer disc en solitari ja va advertir que la cosa canviaria i tornaria a dir-se Josep, el nom que li van posar en néixer. En un dels seus títols hi trobem el missatge ocult “Pep a la llarga…”. I actuament, ha optat per Puntí, a seques, arran de certs problemes amb la seva discogràfica, principal causant d’anys de silenci i una tornada suau i sense possibilitat d’un nou treball. De moment.