Pujol a Nadal: “Estàs en el partit equivocat, i ets un traïdor a la teva classe”

6.12.2015

Joaquim Nadal ha sigut alcalde de Girona, diputat al Parlament i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Ara ha tornat a la Universitat de Girona, d’on és catedràtic d’Història Contemporània. En el número de desembre de L’Avenç, Josep M. Muñoz entrevista al polític, historiador i també escriptor de diversos llibres, que acaba de donar-se de baixa del seu partit, PSC, després de trenta-cinc anys de militància.

Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) és el més gran de 12 germans. La família del seu pare era fabricant de taps de suro; la de la mare, serradora i amb un magatzem de fustes. La seva educació es va moure entre la religiositat dels pares, membres de l’Opus Dei, i la descoberta de la catalanitat en l’escoltisme. Si bé Nadal venia de casa bona, ell sempre va haver de buscar-se la vida. Josep Pla, l’escriptor empordanès, retreia al polític gironès que per molt que fos socialista, era de família benestant. En l’entrevista de L’Avenç, l’historiador i exdiputat del Parlament recorda que Pujol tenia aquesta mateix impressió d’ell, i que un cop fins i tot li digué “Nadal, estàs en el partit equivocat, i ets un traïdor a la teva classe”.

El més gran dels Nadal, que va néixer en temps de postguerra i diu guardar la seva primera cartilla de racionament, explica a Josep M. Muñoz l’educació que va rebre, com era la Girona d’aleshores i com va descobrir la catalanitat: “A través d’una manera d’entendre el territori i el país dels meus pares […] Com que visc en un ambient en què no es parla de la guerra, faig un procés de conversió cap a la catalanitat dins de l’escoltisme”. Un fet molt important va ser passar de llegir llibres en castellà a fer-ho en català. Tot va començar perquè un dia, a la vora de la llar de foc, el seu avi li va donar a llegir Girona. Un llibre de records d’en Pla i Entre flames d’en Ruyra, tot dient-li: “No siguis pallús, llegeix això”.

Hi ha un altre membre de la família de Nadal que també és decisiu en la vida d’aquest polític: el seu oncle i historiador Jordi Nadal i Oller, que quan Joaquim feia batxillerat li digué: “Vés a l’Arxiu, aprofita les vacances, no perdis el temps”. Més endavant va estudiar Lletres i es va especialitzar en Història General. El 1979, i mentre ell es definia com a “intel·lectualment marxista” i un independent més aviat pròxim al PSUC, li proposen ser candidat a l’alcaldia de Girona. “Cal dir que entro d’alcalde com a independent, i que no em faig militant del PSC fins el 1980”, especifica Nadal, que afirma que “Girona era una ciutat bruta i decadent, molt mal dotada de serveis i equipaments”. A partir del 1984, el polític de Girona conjuga la seva posició d’alcalde amb el fet de convertir-se en diputat del Parlament de Catalunya.

En l’extensa entrevista que publica L’Avenç, Nadal explica que “Els episodis finals de la relació d’en Pasqual Maragall amb el partit són fruit d’adonar-se que l’esperit de Santillana de Mar, aquella declaració sobre l’Espanya Plural aprovada pels barons del PSOE l‘any 2003, és poc creïble, perquè no es tradueix en res tangible que millori la relació entre Catalunya i Espanya”, relata Nadal; tot recordant en Pujol dient que mai consentiria una Catalunya hanseàtica (és a dir, de ciutat-estat, de gran ciutat del nord que té un rerepaís petit que l’acompanya). “Catalunya és una altra cosa, i no consentiré que Barcelona s’ho mengi tot”, deia Pujol, lligant-ho amb l’auge del municipalisme.

En aquesta entrevista, Nadal explica molts detalls de la seva vida política i, per tant, de la vida política de Catalunya. La podeu llegir sencera aquí. El sumari el trobareu aquí. Us recordem que la revista es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí. Si us hi voleu subscriure, per només 58 € l’any, cliqueu aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. I de corrupció no en parla gens ni mica? Amiguisme, tràfic d’influències… que fàcil és parlar bé de la gent.