Puigmiquel, redescobert

27.12.2015

El passat 3 de desembre, a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya, es va presentar l’obra “Àngel Puigmiquel, una aventura gràfica”, escrita per l’especialista Joan Manuel Soldevilla i editada per Diminuta Editorial, que dirigeix Joan Anton Sánchez. El lloc triat per la presentació no era casual, ja que la família d’aquest dibuixant ha dipositat a la Biblioteca de Catalunya tot l’arxiu de Puigmiquel relacionat amb la historieta, seguint les petjades d’altres familiars de dibuixants, de les quals Catalunya ha estat tan prolífica.

Coincidint amb aquesta presentació, també s’inaugurà una exposició a l’Espai Zero de la BC, un tast tant sols dels originals de l’important fons de Puigmiquel. Simultàniament, a la Llibreria Universal (Ronda Sant Antoni, 9) es mostra l’exposició “Puigmiquel, un geni del còmic”.

Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009) és conegut sobretot per la seva important tasca dins del món de la historieta o còmic, però tan rellevant com aquesta fou la seva activitat en el món del cinema d’animació (inclosa la tasca de director), que no forma part d’aquesta obra, que ha estat presentada pel seu autor, l’esmentat Joan Manuel Soldevilla, i per Roser Pintó, de la Unitat Gràfica de la BC. L’autor va agraïr especialment a la familia (Cristina, la vídua de Puigmiquel, i el seu fill Jordi) el fet d’haver pogut estudiar l’arxiu del dibuixant, que li ha permès escriure aquesta recerca aprofundida de la seva obra en relació amb el còmic.

Obra i vida

Puigmiquel ha estat dibuixant de còmics i també es dedicà al cinema d’animació, sense oblidar la seva dedicació al periodisme gràfic, en especial a Veneçuela.

Estudià a l’Institut-Escola, però per culpa de la Guerra Civil hagué d’abandonar els estudis. Des de llavors, la seva afició i vocació fou el dibuix, sent Emili Freixes qui l’introduí en el món del còmic.

Amb els dos germans Freixes, Carles i Emili, creà una editorial consagrada a la historieta que tingué una vida efímera. A partir dels anys 40, va treballar per revistes com Chicos, creant per a les seves historietes personatges com “Bambolia & Pua”, “Pepe Carter & Coco” (1942) i “Ladrón de pesadillas” (1948), així com “Don Fiscornio” a Ritmo y Melodía.

El 1948 es va casar amb Cristina Durbà i va dibuixar per a la revista Cubilete el seu personatge “Petalito”. Col.laborà en el setmanari d’esports i humor El Once, continuador de Xut!. A l’avantguerra, ambdós dirigits per Valentí Castanys, a la tertúlia del qual conegué els dibuixants de la generació de la República i la Guerra Civil que no s’havien exiliat.

Entre 1952 i 1962, com feren altres dibuixants catalans, s’instal·là a Veneçuela, país que per la seva prosperitat oferia millors perspectives professionals, fent coexistir el seu treball en el camp de la historieta i l’humor gràfic a la premsa amb el dibuix animat, la tècnica nord-americana del qual aprengué en el seu viatge als EUA el 1957. Entre d’altres, publicà sobretot a la premsa esportiva: Venezuela Deportiva, El Gallo pelón, El Morrocoy azul i Suplemento hípico.

I en cinema d’animació, la seva primera col·laboració (en cinema publicitari) fou per a “Lyon-Caracas Films” i altres estudis com “Gama Films” i “Caribe Films”, on arribà a realitzar quasi un miler de films publicitaris tant per al cinema com per a la televisió, alguns d’ells fets en col·laboració amb Artur Moreno i Alfons Figueras.

En tornar el 1963 a Catalunya, fundà la seva pròpia productora de cine publicitari, Cormorán, i va reemprendre la seva activitat en la historieta. La seva obra “El terror gris” va quedar inèdita quan morir l’editor Toutain el 1992. També col·laborà al setmanari El Jueves. Finalment, el 2006, Glénat edità un recopilatori de ‘El ladrón de pesadillas”.

Detalls tècnics de l’obra

L’acurada obra és publicada per Diminuta Editorial i la mateixa Biblioteca de Catalunya, amb un text bilingüe en català i castellà, així com nombroses il·lustracions inèdites en b/n i color. Inclou un pròleg del publicista Lluís Bassat, antic col.laborador de Puigmiquel en el cinema publicitari, així com una introducció del dibuixant Jaume Capdevila “Kap”.

Facebook de Diminuta Editorial: http://www.facebook.com/diminuta.editorial/