Prudenci i Aurora Bertrana, amb ulls d’avui

21.03.2017

Prudenci i Aurora Bertrana són dos dels autors homenatjats en la Nit del Drac, que se celebra aquest dissabte 22 d’abril a les 21h a la Plaça Comercial del Born. S’hi recordaran figures com Josep Palau i Fabre, Josep Vicenç Foix, Joan Fuster, Carles Soldevila i Màrius Torres. La Revista de Girona publicava aquest passat mes de març un dossier especial sobre els Bertrana que explicava la seva vida i obra.

Autoretrat de Prudenci Bertrana (1905-1906). | Fons d’Art de la Diputació de Girona
Museu d’Art de Girona, n. reg. 251.724

Aquest 2017, el cognom Bertrana brilla per partida doble: d’una banda, per la celebració del cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci; de l’altra, pel cent vint-i-cinc anys de l’arribada al món de la seva filla Aurora. Dos dels grans escriptors de casa nostra. Amb un dossier especial en el seu últim número, la Revista de Girona s’endinsava en els Bertrana amb articles de Josep M. FonallerasToni SalaXavier CortadellasGlòria GranellAdrià Pujol i un llarg etcètera d’escriptors del panorama actual.

Set anys després d’haver nascut la seva filla, l’any 1899, Prudenci Bertrana escrivia Violeta, la seva primera novel·la, que va romandre inèdita durant més d’un segle, fins al 2013. Al cap de poc, publicaria el llibre que el va consagrar com a escriptor de bracet amb la polèmica: Josafat (1906). Només feia un any que Caterina Albert, de qui el 2016 es va commemorar el cinquantè aniversari de la seva mort, havia acabat de redactar Solitud. I tot just dos de la publicació pòstuma de La punyalada de Marian Vayreda. Tot queda a començament de segle XX, entre la Renaixença agonitzant i el Modernisme incipient. I a Girona.

A la Revista de Girona, Toni Sala confessa que el seu interès pel conflicte de Prudenci amb un “sensualisme sacríleg que és present de Verdaguer a Català i que en la seva obra té el punt àlgid a Josafat […]. Aquest fons descarnat i salvatge que Bertrana sent al fons de la persona, lligat al sexe indòmit”. Xavier Cortadellas es pregunta si és un autor tan llegit com simplement conegut, i destaca la feina d’Edicions de la Ela Geminada, que publica la Biblioteca Prudenci Bertrana: “Ara […] potser començarem a tocar de peus a terra”. Xavier Pla escriu sobre el lloc de la seva obra en el cànon de la literatura catalana i Josep M. Fonalleras explica que li deu “la necessària i imprescindible emoció de la rauxa”.

Pel que fa a Aurora, Adrià Pujol lloa la seva mirada “exorcitzada i crítica” que desprèn el detallisme de la seva prosa, mentre que Rosa Font parla d’una dona “aventurera inquieta i avançada al seu temps” i la defineix com “l’observadora precisa de l’entorn”; l’escriptora que “parla de les dones que resisteixen les adversitats amb dignitat i amb coratge […]. La meva Aurora Bertrana és la que transforma la vida en escriptura, i la que viu escrivint”. Cristina Massanés també en ressalta l’esperit viatger al costat de les seves altres facetes: la novel·lista, la periodística, la feminista i la jazzística. Eva Vázquez diu que “Prudenci Bertrana enlluerna, sense cap dubte, però Aurora Bertrana ens comprèn, ens continua comprenent”.

Jordi Dorca, per la seva banda, escriu dos articles en què relaciona la figura de pare i filla amb l’audiovisual i el teatre. La resta d’articles repassen altres circumstàncies i particularitats al voltant de tots dos escriptors: el vincle i la importància de Girona i de la comarca de La Selva, la tomba sense nínxol de Prudenci a Barcelona, els fills, el turisme o la Segona Guerra Mundial. Una visió global feta d’aproximacions particulars, amb coneixement de causa, que ens ajuda a veure Prudenci i Aurora amb ulls d’avui.