Pròxima, viral i maleïda: neix AdiA Edicions

30.09.2013

Eren prop de les nou del vespre quan una munió de persones, arribades d’arreu de Mallorca, entraven dijous passat, dia 26 de setembre, a una Església Vella de Calonge mudada per l’ocasió. No és cada dia que neixi una editorial en aquesta illa tan pobra i, de fet, això no s’havia donat mai en tot el terme municipal de Santanyí, que tanta poesia i tantes veus ha fet vessar pel plaer de tots.

Presentació d'Adia Edicions. | © M.Antònia Porcel

El part, per altra banda, va ser breu però intens, poc dolorós. Presidia l’altar, paganitzat com pertocava, un estol de cadires buides, de tota mida i color, entre les quals n’hi havia, fins i tot, de reservades per mites generacionals com Andreu Vidal o Damià Huguet. Al fons, una tela de sac emmarcava l’espai amb un gran logotip sec, adust, àrid, obra d’Antònia Monroig: AdiA Edicions.

 

Proximitat, maledicció i viralitat

“AdiA vol significar fresc, actual, i és també el nom que rebia el terme municipal de Santanyí en la distribució administrativa d’Al-Àndalus”, va sentenciar un emocionat Pau Vadell, després de donar la benvinguda als assistents. El poeta, que fins aquestes dates ja s’havia autoanomenat traficant cultural, explicava així el procés de creació d’aquesta nova editorial, que té un recorregut de més de dos anys. No mancaren, com era d’esperar, referències a fites històriques de la poesia jove dels Països Catalans com la creació l’any 2005 de la revista cultural -i contracultural- Pèl Capell, de l’antologia Pedra Foguera, o del naixement de la col·lecció de poesia La Cantàrida, a càrrec de Pau Castanyer, que ha reaparegut en els darrers mesos en la nova Xicra Edicions. Així es presenta AdiA, com un homenatge al passat però també capaç de “donar una empenta a un tipus de cultura que ha quedat exclosa de la majoria de mitjans de distribució”.

Inicialment constarà només d’una col·lecció de poesia però l’editor no descarta obrir nous fronts de combat, com per exemple l’assaig sobre cultura popular. Per ara, emperò, vol centrar les seves forces en Ossos de sol, aquesta col·lecció que, tot manllevant uns versos d’Andreu Vidal, encarna en certa manera els tres pilars del projecte: proximitat, maledicció i viralitat.

Pau Vadell acaba d’alterar bellament una dinàmica de segles”, seguí l’escriptor santanyiner Antoni Vidal Ferrando, “tot i que els temps no són gens propicis. Ara mateix hi ha una mà negra que ens juga a la contra sense cap esquitx de pietat.” Vidal va fer un repàs, a més, dels integrants de l’Escola de Santanyí -com Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet, Jaume Serra o Antònia Vicens, entre d’altres- i es va felicitar que tengués assegurada la seva continuïtat en iniciatives com aquesta.

El següent en tenir la paraula va ser Damià Pons, catedràctic de la Universitat de les Illes Balears i expert en la generació dels setanta, període fetitxe i punt de referència d’AdiA. “Tant els setanta com ara són moments caracteritzats per la fi d’un cicle i l’anunci d’un altre de nou”, va començar, i va seguir el paral·lelisme entre ambdues èpoques remarcant l’”aposta forta per la creativitat” que s’hi havia dut -i que s’està duent- a terme. El protagonisme del seu parlament fou sobretot per la figura de Damià Huguet, poeta de call vermell, i l’editorial que aquest fundà a finals de la dècada dels setanta. “Les similituds entre Guaret i AdiA són moltes i arriben, fins i tot, a la semblança física”.

© M.Antònia Porcel

També assistí a l’acte de manera virtual el poeta Àngel Igelmo, autor del segon número de la col·lecció.

Jaume C. Pons Alorda posà el to distès a la vetllada, excusant-se per no haver-hi pogut assistir -mitjançant un vídeo expansiu i multilingüe, com ja ens té acostumats l’èpic i majèstic escriptor- i declarant-se feliç per participar d’aquella “gran, immensa, profunda festa de la paraula i la poesia.” Acte seguit, va fer referència als dos primers llibres de l’editorial, Mort d’un aviador tartamut, de Lucia Pietrelli, i Els treballs i els dies, perplex davant el domini creatiu del la llengua catalana per part d’una autora italiana com és la primera, i alabant la poesia “nova, fresca, diferent” d’Igelmo.

Mort d’un aviador tartamut i Els treballs i els dies, primers de molts

Aquests són els dos títols, de Lucia Pietrelli i Àngel Igelmo respectivament, que inauguren AdiA Edicions. Caracteritzats tots dos per la fragmentarietat i amb una certa tendència a l’expressionisme i al surrealisme segons Damià Pons, són tota una declaració d’intencions del projecte editorial i la línia que podria seguir en un futur.

“L’aviador tartamut, com a al·legoria de l’amor, està predestinat des del seu enlairament a la seva caiguda, a la seva mort”, afirmà Pietrelli sobre el seu llibre, el qual conceb com una història en moviment: “El cel sembla immòbil quan el mires però sempre s’està movent.” Aquest moviment, segons l’autora, prové de la vivesa de la paraula com a efecte del xoc entre la vida i la mort, entre l’amor i el desamor.

Els treballs i els dies és un llibre de poemes creat per compartir dèries i que no estava concebut, inicialment, com una unitat.” L’obra, que manlleva un títol d’Hesíode, està dividida en vuit dies i vuit temes, de manera que esdevé una nova creació del món, que culmina en el vuitè dia amb una il·lustració d’Enric Casasses.

Ballar el poema

La innovació expressiva, l’experimentalitat i la relació de la poesia amb la resta de disciplines artístiques també tingueren lloc a la celebració, que es va cloure amb una brillant performance a càrrec de Marta Barceló i Joan Miquel Artigues al pati de l’església. Allà, els actors de (remor), la peça de microteatre i dansa premiada en múltiples certàmens internacionals, dansaren literalment poemes de Pietrelli i Igelmo, fent-los vius en els seus cossos i ajudats d’un cuidat i suggerent joc de projeccions, música i poesia recitada. Que puguem, durant molts anys, ballar els poemes d’aquesta editorial que donarà, de ben segur, molt de què parlar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris