‘Prop dels dinou’ amb Júlia Samaranch

El 10 de desembre de 1969, avui fa 43 anys, Gabriel Ferrater posava data a un poema adreçat a Júlia Samaranch, que aleshores era una jove estudiant de l'Autònoma.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El 10 de desembre de 1969, avui fa 43 anys, Gabriel Ferrater posava data a un poema adreçat a Júlia Samaranch, que aleshores era una jove estudiant de l’Autònoma. El poema, titulat ‘Prop dels dinou’ és per tant de composició posterior a Les dones i els dies (1968), però s’ha incorporat a l’edició definitiva de la poesia de Ferrater amb tres poemes més, Any, Cadaqués i Midsommarnatt.

‘Prop dels dinou’ és un poema d’una claredat inusual en Ferrater. El poeta s’adreça amb un to entre paternal i admonitori a una noia jove quan li falten dotze dies complir dinou anys amb el propòsit de dir-la quatre coses que valguin la pena i li puguin servir en el futur. ‘Prop dels dinou’ recorda una mica el poema Teseu. Ambdós remeten al mite de la cova, sigui la del minotaure, sigui la de Plató, i parlen de la necessitat de trobar-se un mateix. “Dins de la cova s’hi pot viure, Júlia. /Millor sense records. / Però quan creixes tu et creix la memòria. / Mira que et pugi dret. / Que cap por no la torci. Que no et sagni / de cap empelt cruel”.

Júlia Samaranch ens explica l’origen del poema: “No em sento gens musa ni exclusiva pel que que m’hagi dedicat un poema. Jo simplement era membre d’un grup d’estudiants que l’adorava, perquè era molt atractiu i encantador. No hi havia enamorament ni res entre nosaltres. Jo era una alumna que li devia caure simpàtica pel que fos i em va dedicar aquest poema. Me’l va regalar el dia del meu aniversari, el dia 22 de desembre. Encara conservo el full en què me’l va donar, un original escrit a màquina i firmat a mà. Sempre vaig pensar que algun dia li demanaria que me’n fes una còpia manuscrita, perquè ell feia una lletra molt peculiar, però no vaig trobar el moment i després malauradament ja va ser massa tard. També em va prometre que escriuria una elegia pel dia que em casés, però va morir tres mesos abans del meu casament. Una elegia que havia de ser un regal irònic, perquè ell no era gens partidari que entréssim tan joves en la dinàmica del matrimoni. Ferrater sempre ens deia: ‘No us caseu, que després perdreu tota la llibertat’. Aleshores érem noies que estudiàvem perquè ens ho pagava el nostre pare, però els nostres mateixos pares tampoc no veien clar que després haguéssim de treballar. Era de mica en mica que anaves trencant petites barreres”.

A ‘Prop dels dinou’ Ferrater encara dóna un altre consell a Júlia Samaranch: “No t’escoltis qui et parli d’egoisme: / t’has de gosar estimar”. L’ús del verb ‘gosar’ seguit d’infinitiu no és nova en Ferrater, també el trobem al poema ‘Cançó del gosar poder’. En aquest vers de ‘Prop dels dinou’ hi ressona tot un altre poema, és com si Ferrater s’autocités per al·ludir tot el que havia ja expressat en un altre poema. L’advertència del poeta (t’has de gosar estimar) lliga molt amb l’admonició de preservar la pròpia llibertat i no deixar-se coartar per cap xantatge emocional ni per les cotilles conjugals.

“Gabriel Ferrater tenia molta proximitat amb els alumnes. Nosaltres veníem d’escoles més tradicionals i la seva actitud, tan lliure, ens va deixar bocabadats. Hi havia dies que sortíem a fer la classe a l’aire lliure i ens assèiem sota un arbre. Nosaltres vam pertànyer a la primera promoció de l’any 68. En lloc de matricular-nos a la Central, vam passar a l’Autònoma, que aleshores tenia la seu al claustre del Monestir de Sant Cugat, dos grups de cinquanta alumnes cadascun. D’aquella època recordo el Guillem Jordi-Graells, L’Enric Sullà, el Jaume Creus o en Marià Balcells. A l’Autònoma hi anàvem els que teníem ganes d’estudiar, érem una mica repel·lents. Teníem bons professors, com Rubert de Ventós, Díaz Plaja, José Manuel Blecua pare. Ferrater va entrar en substitució de Díaz Plaja. Va donar un primer curs de teoria literària, però el curs en què em va escriure aquest poema ja impartia lingüística. Jo tinc molt bon record d’aquest curs. Ferrater ja ens parlava de Sausurre en una època en què a altres facultats encara estudiaven la gramàtica de Nebrija…”

Molts anys més tard Jordi Cornudella va muntar una exposició sobre Gabriel Ferrater a Sant Cugat. Júlia Samaranch hi va anar i hi va descobrir un document amb versions anteriors del seu poema i amb correccions fetes a mà. Es tracta d’un manuscrit en què encara no hi consta el títol i que està escrit en llapis al verso de dues quartilles. El poema es va publicar anys més tard, l’abril de 1972, dins el número 0 de la revista Tarotdequinze, editada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació