Prohibit mendicar

27.09.2012

Les diferents veus que des del món de l’edició de llibres en català d’aquests últims sis anys emanen de les comarques gironines són només un exemple del relleu generacional en el que es troba el món de l’edició a casa nostra. Tenint en compte que una de les qualitats indispensables per a ser editor és el comprimís cultural i intel·lectual amb el temps del que venim i al que anem, no s’hauria de deixar a l’atzar l’última esperança que li queda al llibre: tornarà l’editor armat?

 

Oriol Ponsatí-Murlà, editor de Llibres de la ela geminada | Foto Roger Casero

 

Editar en català fa cinquanta anys era el repte que s’assumía des de Barcelona, ciutat cultural paradigma i últim reducte d’un lieu de la mémoire i de consciència europea. Les editorials independents, ja siguin des de Barcelona, Girona o Martorell, segueixen les passes d’ Edicions 62, Curial, Edicions Tres i Quatre, La Magrana o Quaderns Crema i per contra hereden un cúmul de pors a les que s’han d’enfrontar:  el llibre electrònic sacseja tot el mercat editorial, des de les mateixes editorials, passant per les impremptes als canals de distribució i venta. Uns discursos que no tenen en compte l’argument principal i deixen de banda la figura clau i irreductible, el motor de tot el mercat : l’ editor. Si no tenim en compte que sense el posicionament de l’editor el discurs es desborda, perdem el nord. No només hem de plantejar-nos el futur del llibre sino què llegim i per a què. El bon editor, el que obre discursos culturals, segurament abans ja s’ho ha preguntat. La vertadera cultura, entesa com a progrés, ha d’entrar en conflicte amb el seu temps, i la figura de l’editor ha de generar la movilització per afavorir una entesa futura, temps que no hauríem de confondre amb l’esperança. No hi ha mal més irònic.

Que algunes de les noves editorials independents no estiguin físicament a Barcelona, apunta que la descentralització cultural reclamada en els discursos dels anys 90, sigui una realitat.  Des de les comarques gironines s’apuntaven noms com Brau o Curbet però el relleu generacional ja té la marca d’Ela Geminada, Vitel·la o Llibres del Segle que s’uneixen a d’altres maneres d’entendre l’edició a casa nostra com  Acontravent, Adesiara, Fragmenta, LaBreu, Obrador Edèndum o Edicions del Salobre que entre d’altres dibuixen uns fronts editorials impensables fa uns anys.

ELS COMBATENTS

Que l’amor per la causa acabi convertint-se en un vague projecte on llueix més el logotip al llom del llibre que el contingut, és una de les animacions més pintoresques en un mercat editorial que es multiplica com velles beates. Avui en dia el vertader editor és el que poc ha canviat. El futur del llibre està en mans d’editorials que no s’apliquen en defensar una manera d’editar sinó que la posen en pràctica. Parlar de petites o grans editorials difón un caos que no tan sols perjudica a les mateixes, també al lector. Posicionar-se i començar la reconstrucció del sector és primordial.

En poc més d’una any del seu inici, Edicions de la Ela Geminada es posiciona com a una de les editorials referents dins del panorama de l’edició indepenent amb tant sols 10 llibres publicats. Oriol Ponsatí-Murlà, amb la joventut característica d’un vell editor ho té clar: “Crec que sóc editor pel mateix motiu que sóc lector i m’emprenya que algunes obres molt fonamentals del pensament o la literatura universals no les pugui llegir en la meva llengua. Tot i que avui en dia sembla que la figura de l’editor està en hores baixes, reivindico la figura de l’editor tradicional: aquell que té un catàleg al cap que vol dur a terme. Entre altres, aquesta és la tasca fonamental de l’editor. En el cas d’Ela Geminada, un catàleg obert en que les obres aparentment molt diferents, d’alguna manera dialoguin entre elles”. Quan Ela Geminada tradueix i publica en català “La crisi de l’humanisme” de l’alemany Ernst Robert Curtius, es posiciona en les mateixes paraules de l’autor. “La meva preocupació ha estat sempre la mateixa: la consciència d’Europa i la tradició d’Occident”. I el lector, més viu del que pensem, tornarà a adquirir un llibre de la mateixa editorial, perquè sap exactament quina és la seva proposta.

La passió desenfrenada pels llibres i el bon olfacte, van portar a Gemma García a crear l’editorial Vitel·la l’any 2006: “Després de comprovar que podía comptar amb grans col·laboradors i persones altament qualificades vaig decidir endegar l’aventura de l’editorial, intentant marcar unes línies concretes que podien fer una bona aportació als buits que no estaven coberts per altres editorials. Vitel·la té un catàleg decididament marcat per una col·lecció de textos i estudis literaris que incideixen en una època de la nostra història literària totalment oblidada. La incursió en la poesia s’agraeix en la publicació de la poesia completa de Maria Àngels Anglada. Destaca la col·lecció “Discursos” on ha publicat recentment un treball de Susanna Rafart “Els xiprers tentaculars. El paisatge en l’obra de Maria Àngels Anglada”, reflex del que la mateixa col·lecció planteja: quin és el nostre paisatge quan ja no podem confiar en els grans relats que ens sustenten?. Gemma García és conscient “de la complicada situació política, social i econòmica que atravessem i que empeny a l’editor a replantejar-se actuacions editorials sense deixar d’aportar aquell valor afegit que permeti seguir mantenint una identitat que actui com a tret distintiu”.

 

ELS BUITS

 

Els anomentas “buits” als que s’acosten les noves editorials independents són els seients on ningú vol seure, les vertaderes possibilitats de tirar endavant un món editorial que es recolza en reeditar en butxaca els títols que fa poc temps arribaven als mercats en cartoné. Els “buits” són les infinites possibilitats d’atreure lectors cansats de trobar els mateixos noms i plantejaments a les llibreries i són les possibilitats que irradien, acompanyen i transformen necessitats lectores.  Un d’aquests “buits” es contempla en la necessitat de la traducció al català.

 

Roger i Marta Costa-Pau, editors de LLibres del segle | Foto de Manel Lladó

Els germans Costa-Pau, Roger i Marta, reemprenen el rumb de la ja mítica “Llibres del Segle”, fundada pel seu pare, amb tres línies d’actuació i on la poesia serà marca de la casa. Creiem que la poesia ha de recuperar el seu espai de difusió i debat des del llibre. Superar el pànic ja històric a editar-la i intentar recuperar part del temps perdut, comenta Roger Costa-Pau. L’aposta és clara, i Llibres del Segle tornen a les llibreries de la mà de l’ “Antologia de Spoon River” del poeta Edgar Lee Masters traduïda íntegrament per Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger.

Defensar la publicació i traducció de llibres en català ha de ser un dels grans objectius per a les editorials d’aquí. Els grans grups editorials que també editen en català no són cap amenaça per al “petit editor”.  Com constata Oriol Ponsatí-Murlà: Qualsevol editorial petita en català edita uns llibres que difícilment farien grans grups editorials catalans, en canvi grans i petits hem de conviure –i competir- dins l’espai d’una llibreria amb els llibres editats en llengua castellana.

Tot i que les dades sobre el sector editorial respecte a l’any anterior no estan actualitzades al maig del 2012, durant l’exercici del 2010 es van editar a Catalunya 34.414 títols (un 43,01% del total editat a Espanya) dels quals només una quarta part ho van ser en català. Tot i que respecte a anys anteriors el nombre de títols publicats en català es manté estable, en els últims 6 anys l’edició total de títols publicats a Catalunya en castellà augmenta en 3704 títols.

 

ELS QUE VENEN

Si l’editor aposta per la via directa del llibre per arribar a la societat, es dónen casos que no conflueixen en la mateixa direcció. Des de Girona el poeta Jorge Morales, acompanyat d’amics que ja no hi són, donen forma als recitals “Les Nits Poètiques”, que els porta a crear la revista “El Llop Ferotge” i tot un ecosistema de divulgació de la poesia amb la col·laboració de 250 persones de mig món. El següent pas serà la creació de l’editorial. En quasi tres anys “El Llop Ferotge” ha publicat nou títols i, amb la col·laboració del poeta Bruno Montané,  en preparen quatre més. Des de Maçanet de la Selva, Jordi Albertí comença recentment el periple editorial amb Llibres del Gregal, creant unes sinèrgies de debat social entre l’editorial i el Fòrum Salvador Espriu. I finalment, Edicions Sidillà. Judit Pujadó i Xavier Cortadellas la dirigeixen amb la intenció de contribuir a recuperar l’imaginari col·lectiu català i fer-nos més forts com a cultura. Amb diferents fronts oberts, entre ells la narrativa, coordinen el llibre “Els pobles perduts. 30 indrets oblidats de Catalunya” en el que han convidat a 10 escriptors a remoure la memòria del que ja no hi és i torna al llibre.

 

De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Edicions Ela Geminada, 2011. Foto de Lara Jaruchik www.larajaruchik.com

L’editor té la responsabilitat d’enfortir i acompanyar al lector en el seu creixement. La creació d’unes aliances seria el procés natural d’unió entre els dos i a la vegada conéixer al lector per a fer-lo créixer. Potser hauríem de preguntar-nos per la possibilitat de portar a un primer pla qüestions com aquestes, i en el cas que així fos, plantejar-se quin paper juguen les institucions públiques és de vital importància. És necessari que des de les escoles, universitats i biblioteques es fomenti una vertadera aproximació a la lectura per a enfortir al lector que per aquelles coses misterioses de la vida sigui el pròxim editor o el pròxim autor del que encara no està escrit.