Procés de creació d’una coberta: ‘Un altre got d’absenta’, de Tina Vallès

4.06.2012

Portada de 'Un altre got d'absenta' de Tina Vallès, feta per Oriol Malet.

El procés per la coberta d’ Un altre got d’absenta comença de la manera habitual pel que fa aquesta mena d’encàrrecs; LaBreu es posa en contacte amb mi per demanar-me si la vull il·lustrar, accedeixo, em fan la proposta amb algunes idees que tenia l’autora, establim un timming, em passen una mostra del contingut per a que en llegeixi algun conte, faig una primera proposta allunyada de les seves indicacions conscient que podia ser rebutjada tal i com ho va ser, i contra ataco amb una segona proposta cenyint-me una mica més a la idea original amb el resultat conegut; èxit considerable de crítica i públic amb premi Llança inclòs.

Croquis que Oriol Malet va fer per il·lustrar un consumidor d'absenta.

No obstant cal explicar i ensenyar una mica més els detalls per a exemplificar la meva forma de treballar.

 

El procés creatiu de la coberta comença amb els croquis d'Oriol Malet, basant-se en l'obra de l'autora.

Cal destacar que la Tina ja em seguia de feia temps i de fet ens coneixíem gràcies a les xarxes socials, jo també havia llegit coses seves. Al punt de partida amb cert grau de motivació cal afegir la meva voluntat de treballar per editorials petites com Tria Llibres i en aquest cas LaBreu Edicions, més properes a cert públic que no pas els grans segells literaris.

Més croquis d'Oriol Malet per a l'obra de Tina Vallès.

LaBreu em va facilitar l’anterior llibre que van publicar a la Tina Vallès L’aeroplà del Raval. Amb la lectura d’aquest llibre i alguns contes del nou llibre em deixo amarar d’aquest món propi de la Tina, que porta a primer pla les vides de persones anònimes d’aquest barri que tant s’estima. Quan un text m’atrapa intento fer una proposta mirant de no pensar massa en les possibles limitacions que se m’han pogut posar i així ho vaig fer. Prèviament faig sempre la mateixa cosa: Reviso imatges d’altres autors que em venen al cap. Aquesta autors quasi mai són dibuixants, si no més aviat fotògrafs i pintors.

Instantània fotogràfica feta al poeta i guionista Jacques Prévert a París, l'any 1955. L'autor de la fotografia és Robert Doisneau.

A banda acostumo a escoltar músiques que em venen al cap amb la lectura del que he d’il·lustrar.

L'Absinthe, de Pablo Picasso (1901).

Considero que els creadors, dibuixants o no, som abans que res consumidors i espectadors, i jo m’hi incloc d’una manera deliberada i sense complexos.

Llegint molts contes de la Tina, amb el títol Un altre got d’absenta apuntat a la llibreta i amb el disc “Summit” de Gerri Mulligan &  Astor Piazzolla (1974) sonant de fons pel meu estudi vaig fer un primer acostament un pèl fosc, massa fosc pel que es veuria després.

La música m’ajuda a agafar el to, i revisar, buscar i trobar les imatges que em veven al cap (sovint descobrint-ne d’altres que no sabia que existien), sense voler ja dibuixo de forma mental croquis del que voldria fer per la coberta. Evidentment una de les imatges que vaig anar a buscar eren els bebedors d’absenta de Degas i Picasso:

L'Absinthe, d'Edgard Degas (1876).

Després em van venir a la memòria els ambients fotografiats en els cafès i ateneus de Robert Doisneau:

Bevedors d'absenta fotografiats per Robert Doisneau, l'any 1952 a París.

I en especial aquesta:

La novel·lista i filòsofa francesa Simone de Beauvoir dins del local 'Deux Magots' a París, el 1944, fotografiada per Doisneau.

Seguidament deixo que la ma faci la resta, un cop m’he alimentat a partir d’aquestes imatges de referència aparto tot aquell material de la vista perquè la memòria faci la resta. En aquest cas vaig fer esbossos sempre amb el punt de partida d’un personatge consumint un got d’absenta, absort en els seus pensaments i mirant per la finestra.

Croquis fet per Oriol Malet inspirant-se en l'obra de Tina Vallès.

Aquests en són alguns dels croquis, els primers estan fets directament a tinta sobre llibreta, a mida que anava buscant acostar-me una mica més vaig anar emprant llapis i paper de qualitat.

Aquí es produeix un punt d’inflexió i decideixo atacar l’art final a partir d’aquest últim personatge, i amb la voluntat que la simple col·locació d’aquest i jugant amb els espais s’aconsegueixi “insinuar” més que “mostrar” aquest espai que als inicis dels croquis si que intentava representar. El personatge havia de contenir tot el que la representació de l’espai hagués mostrat, servint-me també dels espais nus de la coberta i les tipografies, el resultat va ser la meva primera proposta, aquest:

Una de les portades que Oriol Malet va crear, després de llegir alguns contes de Tina Vallès.

El resultat els va agradar tant a LaBreu com a la Tina, però es va decidir que era una coberta massa fosca per a representar el que la Tina transmet. En el meu imaginari aquesta no és una imatge fosca, però entenc que la coberta està molt subjectivada i respon a un estil molt personal, amb el que em sento estretament identificat i lligat. Com dic al principi d’aquest procés no vaig pensar en absolut en el públic al que ens adrecem. Aquest és el tipus de coberta que s’obté quan el que es vol és deixar via lliure a l’il·lustrador com a autor, a risc per part de l’editorial que ho accepti d’obtenir una coberta que més que explicar el que hi ha a l’interior mostra la interpretació subjectiva de l’il·lustrador, que en aquest cas imposa la seva manera d’interpretar.

Per a la segona proposta vaig intentar mantenir alguns conceptes de base de la primera i reajustar-me a la proposta inicial. La Tina proposava en els seus inicis (mai intentant imposar, sempre suggerint) una visió més coral del Raval  filtrada pel vidre d’un got d’absenta, amb predomini del to verd d’aquesta beguda. Així que vaig realitzar apunts de carrers del Raval per composar unes propostes més corals tal i com se’m demanava, i altres propostes seguint el procés iniciat amb la meva primera proposta però introduint al màxim els conceptes proposats. Com es pot observar, la proposta que barrejava els conceptes proposats per editorial i autora i la meva primera coberta (amb trets d’una escena “indoor”) és la que va ser seleccionada per a elaborar l’art final de la coberta definitiva :

Croquis d'Oriol Malet per a il·lustrar 'Un altre got d'absenta' de Tina Vallès.

 

Més material artístic d'Oriol Malet, basat en l'obra de Tina Vallès.

El procés creatiu implica l'elaboració de molts croquis.

La introducció d’una figura femenina ens acostava directament a la figura de l’autora, i en certa manera el resultat de la proposta que més ens agradava resultava ser un joc  d’interpretacions que es podia acostar a l’interior del llibre o a un punt de vista exterior. Es a dir, aquesta proposta podia representar perfectament un dels contes  del llibre, amb el Raval de fons, però també podria representar la mateixa figura de l’autora mirant el seu barri i inspirant-se per a escriure les seves histories. Així que de cara a atacar l’art final vam decidir entrar en el joc deliberat i modular la figura femenina amb trets similars als de l’autora real del llibre, la Tina, tot com podeu veure ben tenyit del color verd de l’absenta:

El resultat final: la portada d'Un altre got d'absenta.

Twitter: @OriolMalet

Web d’Oriol Malet