Per què llegir?

9.06.2017

La Fundació Antoni Tàpies ha acollit l’acte de presentació del Pla de Lectura 2020. Hi han intervingut els directors generals de Creació i Empreses Culturals, Quim Torrent, i d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Josep Boya i el conseller de cultura Santi Vila. Laura Borràs ha moderat una taula rodona entre l’editor, crític cultural i traductor Bernat Puigtobella; la traductora literària Dolors Udina i la llibretera Paula Jarrin. A més, la Perla29 ha dut a terme una lectura dramatitzada.

Foto: Eugeni Forcano

“Hem volgut fugir de les presentacions institucionals, i hem volgut organitzar aquest acte com una reivindicació de l’acte de lectura en si.”, així va obrir l’acte Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals i va afegir que no és casual que avui ens trobem a la Fundació Tàpies per presentar aquest pla, un edifici ideat per Domènech i Muntaner i que va ser seu de l’editorial Muntaner i Simon.

La lectura com a porta d’accés a la cultura

Torrent va destacar una de les obsessions principals del pla: que la lectura actuï com a porta principal d’accés a la cultura, relacionar-la amb diferents àmbits: teatre, fotografia, cinema, etc. per tal de fer-la més atractiva. “Que llegir ens ajuda a qualsevol circumstància de la vida, que ens fa millors, més cultes, més lliures, que ens ajuda a comprendre millor el comportament de les persones, que en definitiva ens dona claus per entendre el món en què vivim, és una obvietat que potser no caldria recordar constantment.” Però en l’època de la Postveritat, de l’acumulació de dades i informació sense sentit ni context que ens ofereix aquesta societat accelerada en què vivim, convé tornar a posar la lectura en el centre de les preocupacions polítiques.”, va dir Quim Torrent.

Aquest és l’objectiu principal del pla, un pla obert, work in progress, que durant els anys que estigui en vigor pot donar noves mesures, i també pot matisar, canviar o eliminar-ne d’altres. “No és final de res, és un principi de molts consensos.”

Josep Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va citar l’afirmació de l’escriptor John Steinbeck, “una biblioteca és un dels paisatges més bonics del món”. “Aquesta és una sentència compartida per molta gent amant de la lectura, però encara no és una afirmació compartida per prou ciutadans del nostre país”, explicava Josep Boya. I és que un 66,3% dels catalans es consideren lectors de llibres, falta poc per arribar a la mitjana europea del 68%. “La generalització de la lectura és un repte, i és essencial per aconseguir una societat més feliç; un dels millors instruments per aconseguir aquesta felicitat és el suport a les biblioteques.”, afirmava Boya.

La Perla 29 va amanir l’acte amb una lectura dramatitzada d’alguns dels textos que vint persones relacionades amb el món del llibre i la cultura han escrit responent a la pregunta “Per què llegir” i que es recullen al Vòlum 2 del Pla de Lectura. Podeu trobar una síntesi d’aquest textos en aquest article de Bernat Puigtobella.

La lectura com a forma de llibertat

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, va moderar una taula rodona entre la traductora literària Dolors Udina; l’escriptor Bernat Puigtobella, i la llibretera Paula Jarrin. “Tots som mediadors de cultura”, va recalcar Borràs. La llibretera Paula Jarrin llegeix per fer llegir; és una prescriptora de lectura, sobretot per infants. En paraules de la llibretera: “cal seduir els infants i els joves amb la lectura, és molt important fomentar la dimensió afectiva de la lectura, que la lectura sigui tema de conversa i un pretext per potenciar les relacions”.

La traductora Dolors Udina es va fer traductora per poder llegir més i millor. “Allò que m’agrada més de traduir és la sensació que tens de donar vida a un llibre, sobretot passa amb els llibres antics.” Udina va decidir que volia ser traductora perquè “era una lectora voraç i vaig tenir la sensació que se m’acabaven els llibres… per tant vaig anar a buscar els llibres en llengua estrangera.”

L’editor, crític cultural i traductor Bernat Puigtobella va remarcar el fet que la manera de llegir canvia a mesura que vas fent camí. “De petit, quan encara no sabia llegir, escoltava ma mare llegint-me els contes den Massagran; després m’havia de llegir els apunts de l’institut, i quan vaig arribar a la universitat va ser quan vaig començar a llegir per mi mateix, és el pas més important.” Com a editor en paper, Puigtobella ha hagut de llegir fixant-se en els errors dels altres i com a editor en digital, “a través del Google Analytics puc veure què llegeix la gent; o sigui que vaig començar veient com la meva mare em llegia, i he acabat veient com la gent llegeix.”

Laura Borràs va tancar la taula rodona fent la següent reflexió: “si la lectura és una forma de llibertat, la relectura és un acte de llibertat màxima. Perquè quan triem un llibre mai som lliures del tot, seguim recomanacions, opinions d’altres, etc. Però quan decidim que volem tornar a llegir un llibre, és un acte de llibertat total.”

El conseller de cultura Santi Vila va cloure l’acte destacant que aquest pla “és un pla extramurs perquè atén a tota la cadena cultural (llibreries, biblioteques, editorials, traductors, etc. ) i perquè ha buscat complicitats amb altres àmbits (ensenyament, sanitat, etc.)”. A més a més, va afegir el conseller, “és un pla pragmàtic, que proposa actuacions pràctiques i de ràpida aplicació, i que s’autoimposa un pressupost de més de 100 milions d’euros.”

Ara només cal esperar que tota la bona voluntat que hi ha darrera aquest pla es tradueixi en més lectors i lectores voraços, més lliures i més feliços.