Pors, llavors i balenes a la Mostra

3.04.2017

La Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada augurava quatre dies plens de moviment a la capital de l’Anoia; de moviment dins i fora dels escenaris. Repassem tres de les propostes més atractives del dissabte, cadascuna d’un estil molt diferent.

Babou Cham ha interpretat “La llavor del foc” al recentment recuperat celler del Sindicat de Vinyaters d’Igualada, un espai ideal | Foto: La Mostra d’Igualada

1. La llavor del foc. Carlota Subirós dirigeix aquesta obra interpretada per Babou Cham, actor català d’origen gambià. A través d’una veu profunda i uns granets d’arròs, Cham transporta al públic a l’origen del món. El seu personatge, un viatger que passeja per la terra buscant històries sobre l’inici de la vida, explica mites de l’Àfrica central, de l’Índia, de la Xina, de la tradició jueva i de la Grècia clàssica. “Al principi hi havia una gran gota de llet”, narra; o “Prometeu va crear les persones a partir del fang”. Amb l’ajuda només d’una maleta plena de terra i alguns petits objectes més, els infants s’endinsen en uns relats mitològics poètics i imaginatius que barregen foc, animals, equilibri i natura. Com aquella cançó que Babou Cham anima a cantar al públic i que explica el cicle de la vida tot anunciant que la llavor fa la planta i la planta fa la llavor. Una obra que fa volar als més grans i deixa pensatius als més petits, com es podia sentir encara diumenge en el trajecte de tren que uneix Igualada i Barcelona:

– Mira pare, el pinyol de la poma!
– És una llavor!
– I farà una planta?

Teatre Gorakada porta als escenaris una versió molt animada de Moby Dick, on la gran protagonista és la imaginació | Foto: La Mostra d’Igualada

2. Moby Dick. Clàssic de clàssics, els bascos del Teatro Gorakada porten a escena una adaptació de Julio Salvatierra de la mítica història del Pequod, el vaixell mariner que busca capturar la gran balena Moby Dick. Els tres actors Aritza Rodríguez, José Cruz Gurrutxaga i Eriz Alberdi ocupen l’escenari acompanyats del violí de Fran Lasuen i l’acordió d’Unai Laso. El resultat és una obra trepidant que barreja diàleg, humor, música i cançó, i que sobretot destaca per la originalitat a l’hora de recrear el mar, el vaixell, la balena, i totes les escenes possibles fent un molt bon ús de pocs materials, com ara cordes, fustes, ampolles d’aigua i, es clar, un cub on amagar la cama que la balena blanca va arrancar al Capità Akab. Una obra que beu de la imaginació i la potencia, i que tot i que es recomana a nens majors de 6 anys, fa gaudir sobretot als més grans:

– Ostres, aquests eren bons, eh!
– Tela com aconseguien fer la balena, oi?

El titellaire David Laín es converteix en el protagonista d'”El col·leccionista de pors”, una obra que entendreix | Foto: La Mostra d’Igualada

3. El col·leccionista de pors. L’Estenedor Teatre és una companyia de titelles engegada el 1978 per David Laín. A La Mostra estrenava una obra que barrejava el paper de Laín com a actor i com a titellaire. Creada i dirigida per Jordi Farrés, El col·leccionista de pors presenta el personatge del Dani Vidal, un home que des de ben petit endreça les pors en diferents recipients com ara capses, bosses o gàbies. “Tinc 1729 pors, 7 d’actives”, comença dient Laín, “Quan era petit, en tenia 58”. L’espectacle beu sobretot d’un text que aconsella com s’han de tractar les pors: toca sempre de peus a terra; que no et faci vergonya explicar-les als pares; apropa’t a allò que t’espanta i veuràs que acostuma a ser fruït de la teva imaginació. Una obra molt tendra que parla d’emocions, de fer-se gran, d’estimar, i que a jutjar pels comentaris posteriors, als més petits els va deixar amb ganes de més:

– Mare, si m’has dit que durava una hora!
– Sí, és el que ha durat! Que se t’ha fet curta?
– Síiii, jo volia conèixer més pors!