Pompeu Fabra ‘reviu’ a la X Fira Modernista de Terrassa

14.05.2012

Pompeu Fabra a la Masia Freixa de Terrassa

 

Dues aparicions fugaces del lingüista Pompeu Fabra van trasbalsar dissabte i diumenge al migdia la Masia Freixa de Terrassa. Amb la ciutat submergida de ple en la desena Fira Modernista, present i passat van quedar enllaçats d’una manera còmplice. I Fabra ho va aprofitar per explicar algunes intimitats de la seva vida i també, és clar, de la seva obra. Els estudis de Química, la càtedra a Bilbao, les tibantors amb Narcís Oller a causa de la Gramàtica Catalana o les relacions entre les seves germanes van ser alguns dels secrets revelats pel mestre de Gràcia.

Amb el cap, el cos, el rellotge i la pipa situats a principis del segle XX, Pompeu Fabra va demostrar una accentuada capacitat de premonició en vaticinar històries que el temps ha acabat confirmant. L’ús continuat de la lletra hac per raons etimològiques o l’edició de La Vanguardia en català eren, segons va explicar, detalls que ell ja preveia des de feia anys. Precisament, l’encert i el desencert del lingüista amb els auguris futurs van aconseguir pintar d’humor les accions d’un home que repetia i repetia que es deia Pompeu Fabra i era un home gris. Perquè els ambients festius, de vegades, impliquen aquestes coses. La repetició del conte el fa versemblant. I capgirar la realitat, ni que sigui durant dos dies, acaba sent un exercici saludable d’humor i d’aprenentatge lingüístic.

Acabada la Fira Modernista, com manava el calendari, la bombolla de la ficció es va trencar. Els terrassencs i les terrassenques van obrir els ulls i van confirmar les sospites que alguna llicència intencionada de Fabra ja els havia insinuat. L’aparició del geni de Gràcia a Terrassa era fruit d’una iniciativa del Grup d’Estàndard Oral (UAB), que l’havia volgut fer reviure en la pell del lingüista egarenc David Paloma. De fet, un cop retornada la calma als carrers, el més senzill era creure en la hipòtesi d’un Pompeu impostor. Però, si més no, almenys durant unes hores, els qui van confiar en Fabra a la Masia Freixa van tenir l’oportunitat de gaudir d’un home franc. D’un home gris, sense afany de protagonisme. Del pare d’aquell diccionari vermell que tots hem tingut a casa alguna vegada.