Pompeu Fabra ressuscita aquest cap de setmana

9.05.2012

 

“Em dic Pompeu Fabra i Poch, i sóc un home gris, sense relleus, sense biografia. Si algun dia m’ho pregunten, ho diré ben clar: en la meva vida no he tingut (fins ara) incidències novel·lables semblants a les que han tingut alguns polítics, artistes o aventurers”. Així, amb la seva modèstia habitual, es presentava Pompeu Fabra.

Som al 1912, Pompeu Fabra presenta a Terrassa la Gramática de la lengua catalana,  la primera gramàtica moderna del català. La sorpresa és majúscula. Per què va escriure una gramàtica catalana en castellà? Davant de qui li calia fer-se entendre? Aquest dissabte, Pompeu Fabra farà una aparició pública per explicar-nos-ho en el marc de la Fira Modernista. Els qui tinguin curiositat podran veure Pompeu Fabra en carn i ossos amb  barret d’ala ampleta, pipa i armilla d’època el dissabte 12 a les 13h i el diumenge 13 a les 12h a la Masia Freixa de Terrassa. Pompeu Fabra hi explicarà les vicissituds que va passar per escriure una gramàtica moderna, l’animadversió que sentia per la lletra h i promet ventilar altres intimitats que explicarà, diu “si tenen l’amabilitat d’escoltar-me i jo l’habilitat de no fer-me pesat”.

Joan Coromines considera que La gramática de la lengua catalana és una obra mestra. Pompeu Fabra l’escriu de Bilbao estant, on havia guanyat una càtedra d’enginyeria. De fet, li havia sortit la possibilitat de treballar en unes mines de sofre d’Albacete, però va preferir la càtedra al País Basc. Durant aquells anys, Fabra està en contacte amb els membres de l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que queda una mica de banda quan l’any 1911 Mossèn Alcover és nomenat president de la Secció Filològica del IEC.

Abans d’aquesta gramàtica de Fabra s’havia publicat la gramàtica de Bofarull & Blanch, l’any 1867, que era molt laxa. Aquests dos gramàtics proposaven normes sense massa convicció i advertien als lectors que si les regles anaven en contra del seu propi parlar podien no fer-ne cap cas. Davant d’això, Fabra proposa una gramàtica realment estructurada amb la finalitat d’ordenar el galimaties lingüístic: La gramática de la lengua catalana, publicada a L’Avenç ara fa cent anys.