Política i llengua a Mallorca

12.01.2017

Carles Cabrera entrevista l’actual presidenta de la Illes Balears, Francina Armengol, i Damià Pons parla de la política de Mallorca, que ha gaudit d’algunes mesures encertades, però també pateix mancances i problemes estructurals. Als trenta anys de la promulgació de la Llei de normalització lingüística a les Illes, Jaume Corbera Pou explica que amb aquest temps no n’hi ha hagut prou perquè el català estigui en una situació normalitzada. Tot això i més, al núm. de gener de «Serra d’Or»!

Francina Armengol, actual presidenta de la Illes Balears. (Foto: Jaume Muntaner-Arxiu «Serra d’Or»)

«M’identific amb un socialisme nostrat i identitari de quatre illes que formen realitats diferents», afirma Francina Armengol, durant l’entrevista que li fa Carles Cabrera. Parla de la seva vocació política, i els orígens familiars i el context social que la van portar a ser «la primera dona a pilotar l’autonomia balear». Segons el seu parer, «per a les Illes, seria molt poc desitjable que Catalunya s’independitzàs».

I pel que fa a la política i la llengua a Mallorca, quina n’és la situació? Damià Pons contextualitza la història de la política a Mallorca i les Balears al llarg del segle XX, caracteritzada «per l’hegemonia de la dreta i per l’existència del més absolut sucursalisme electoral». El bipartidisme ha estat el que ha dominat les Balears, però «les dues darreres dècades [el cos electoral] s’ha transformat a fons». Cal tenir en compte el nou teixit de la societat illenca: la seva població ha augmentat «prop d’un 25%» els darrers vint anys. «Aquesta situació sens dubte facilita els capgiraments electorals periòdics i les noves oportunitats, però alhora també accentua les contradiccions i les mancances, les incerteses i les precarietats que des de fa temps caracteritzen totes les Balears». Damià Pons creu, doncs, que ja ha arriba la fi del bipartidisme PP-PSOE i que, per tant, «el govern Armengol-Barceló ja ha de ser valorat positivament en la mesura que amb la seva existència ha retirat de la circulació aquell altre govern tan hostil i tan nefast que va presidir José Ramón Bauzá».

José Ramón Bauzá, durant el miting que el partit va celebrar a Inca. (Foto: EFE /Alonso M. Gamero)

L’autor de l’article, a més, enumera tota una sèrie de mesures encertades, com ara, l’impost turístic, l’ampliació de la plantilla docent i, per consegüent, la millora de l’atenció a la diversitat i el fet de poder combatre les causes que impedeixen l’èxit escolar. Tanmateix, no deixa de mencionar les mancances i els problemes estructurals ben visibles, com per exemple, «la inexistència d’uns mínims de país concensuats políticament i socialment sobre qüestions bàsiques», «el model econòmic», «el dèficit fiscal amb l’Estat» o «la inexistència de polítiques institucionals destinades a la integració intercultural».

Pel que fa a la llengua, ara que se celebren els trenta anys de la promulgació de la Llei de normalització lingüística a les Balears, Jaume Corbera Pou explica que és una llei que «es limita a regular la possibilitat de l’ús del català […] en els àmbits d’actuació directa de les institucions oficials, les del govern, les d’ensenyança i les de comunicació social». Per tant, enlloc exigeix que els empleats d’aquestes institucions tinguin coneixements de català ni que l’hagin d’aprendre. És així, doncs, que «amb excepcions parcials (perquè no són generals) d’alguns pobles de la Mallorca interior i de Menorca, el castellà domina sobradament la presència a la vida pública». A més, es troben casos de «cadenes comercials catalanes […], que a Catalunya retolen els seus establiments en català», mentre que a les Balears «ho fan en castellà». I això si no hi afegim que la major part de la retolació es fa més «bilingüe espanyol-anglès/alemany, o trilingüe espanyol-anglès-alemany, que monolingüe català o bilingüe català-espanyol». El problema és que com que «no hi ha cap incentiu social perquè el català sigui prou prestigiós per a ser usat normalment a tots els àmbits públics», les coses no poden canviar, perquè ho diu una llei «que no sanciona el seu propi incompliment».

En definitiva, «és ben dubtós que, si no hi ha un canvi dràstic i entusiasta de l’actuació institucional, en positiu i amb efectivitat, s’hi arribi, a la normalitat del català a les Balears, en termini raonablement pròxim». Encara queda molta feina per fer…

No et perdis el reportatge sencer sobre Mallorca al número de gener de la revista «Serra d’Or», en paper o en digital.