Poetes catalans a Croàcia

Maria Sevilla i Jaume Coll Mariné van oferir recitals de les seves obres a la Universitat de Zadar.

Artur Garcia Fuster

Artur Garcia Fuster

Filòleg i professor lector de català a la Universitat de Zadar (Croàcia)

Durant la setmana del 2 al 6 de maig es van celebrar a la Universitat de Zadar, Croàcia, les X Jornades de Llengües i Cultures Iberoromàniques, que van comptar amb la participació dels poetes Maria Sevilla i Jaume Coll Mariné, que van oferir recitals de les seves obres i xerrades sobre literatura catalana. Artur Garcia Fuster, professor lector de català a la universitat croata, n’ha escrit aquesta crònica.

Jaume Coll Mariné a Zadar | Foto: Seyfettin Dinçtürk

Vida dalmàtica

Si algun dia, per aquelles casualitats de la vida, heu de viatjar a Croàcia, no us podeu oblidar de passar per Zadar. Que no us enganyin els webs i guies de viatges: Zagreb és anodina i les realitats d’Split i de Dubrovnik no fan justícia a l’espectacularitat falsària de Joc de Trons i collonades medievalistes vàries: Z-a-d-a-r, apunteu aquest nom. Si el busqueu a Google (ara mateix o d’aquí a 7 minuts, quan acabeu de llegir la crònica), us apareixeran unes fotos molt turístiques de la minúscula península semi emmurallada on s’ubica el centre històric de la ciutat: 6 km2 en els quals, amb prou feines, hi habitem unes 2000 persones. La Viquipèdia us parlarà (breument) de la monumentalitat del lloc, de la increïble densitat d’esglésies; del fòrum i d’altres restes romanes perfectament conservades i visitables a peu nu. Tot això està molt bé i tal i qual, però no és el més important; hi ha alguna cosa més, a Zadar, i és que aquest indret, potser per ser-ne físicament el centre, és el resum perfecte de la Dalmàcia: una manera singular de viure que només pots comprendre quan la respires de ben a la vora.

Crec que era un historiador romà (ara em fa mandra buscar-ne la referència) que deia allò que un esquirol podia creuar tota la Península Ibèrica de branca en branca sense arribar a trepitjar-ne mai el sòl. Doncs bé, es podria afirmar semblantment (sobretot a partir de la primavera) que hom pot creuar completament la península de Zadar de bar en bar, de cadira en tamboret, sense haver de caminar mai més de 5 metres (i és que prendre cafè i/o licor és l’esport nacional de la Dalmàcia). Uns cinc metres on trobaràs, sovint, una mena de forns de pa per comprar-hi pizzes al taglio o burek (especialitat bòsnia importada) que acompanyaran la beguda que decideixis prendre al bar o cafè en qüestió.

Aquesta cultura bandeja la pressa i lloa la calma, s’hi viu en estat de pausa. Zadar t’anestesia. No cal córrer i mai es fa tard perquè les trobades, simplement, s’improvisen. No es concreten hores, com a molt: “quedem cap a les…” perquè l’espera al cafè tampoc suposa un problema, sempre pot ser compartida amb desconeguts i l’hospitalitat hi està garantida. Un desert vora el mar, a l’hivern, on les hores avancen lentes i que ara tot just comença a omplir-se novament de turistes asiàtics que passegen lentament pel passeig marítim o per la Kale larga; embadocats, observant a través de l’objectiu de la càmera les postes de sol que s’escolen entre les illes croates de Pašman i Ugljan cada capvespre. Un indret on els nens passen les tardes jugant a fet i amagar entre les ruïnes del fòrum romà i on encara pots veure voleiar estels de paper els matins assolellats de diumenge.

És en aquest ambient que es van celebrar les X Jornades de Llengües i Cultures Iberoromàniques de la Universitat de Zadar*, que aquest any han comptat amb la presència de dos dels poetes que amb més força han entrat al circuit literari català: Jaume Coll Mariné i Maria Sevilla.

Aquestes Jornades es van celebrar del 2 al 6 de maig del 2016** i tenen, és clar, un component acadèmic ple de conferències impartides per experts en llengua castellana, gallega, portuguesa i catalana (remarcable ponència del Dr. Carsten Sinner, per cert). Àdhuc tingueren l’honor de ser inaugurades oficialment per l’excel·lentíssim senyor ambaixador espanyol a Croàcia, Eduardo Aznar Campos, tan preocupat durant l’acte per ressaltar el valor de la presumpte MarcaEspanya com per no separar-se en cap moment, a més d’un pam, de la seva traductora. Però, com no podia ser d’altra manera a Zadar, les Jornades també tenen un vessant més lúdic que fomenta, més enllà de les aules de la Universitat, l’intercanvi lingüístic i cultural a través de la literatura.

Maria Sevilla durant el recital | Foto: Seyfettin Dinçtürk

Colònies de traducció i recitals poètics

Això són tres gallegues i tres croats que es tanquen en una casa a l’illa de Pašman, durant tres dies, a traduir-se poemes els uns als altres. Sona a acudit, però va anar així. És exactament el que es van dedicar a fer les poetes gallegues Yolanda Castaño i Lucía Aldao amb Marko Pogačar i Dinko Telećan, poetes croats, que amb l’ajuda d’alguns alumnes escollits i sota la supervisió dels professors i traductors Nikola Vuletić i María Rosales, van passar tres dies fantàstics de sinèrgia i traducció poètica, els fruits de la qual veurem al final d’aquest article.

Mentrestant, a Zadar, convidats i estudiants de català s’encarregaven de fer sentir la llengua per tots els racons de la ciutat. Jaume Coll Mariné i Maria Sevilla van resultar, tal com s’esperava, uns poetes emergents perfectament complementaris: poques coses tenen en comú, aquests dos artistes, a part de la joventut i la condició de poetes. Contenció irònica, l’un;  provocació i expressivitat, l’altra. Uns contrastos de veus literàries que els alumnes de la Universitat de Zadar van poder gaudir de primera mà.

Durant les últimes setmanes, alguns d’aquests alumnes de 2n i 3r curs havien dedicat certes classes extres a traduir alguns dels seus poemes i ja tenien ganes de conèixer-los més enllà de la lletra impresa. Com que tenim la sort que, a més de poetes (o potser precisament per això), són uns profunds coneixedors del brou que es cou a l’olla versaire del país, van poder explicar als alumnes certes particularitats de la poesia contemporània en català. Així doncs, el 5 de maig, Coll Mariné va impartir una xerrada sobre alguns dels poetes de la seva generació, com Carles Dachs i Misael Alerm, entroncant-los amb noms de la tradició com Ferrater, Vinyoli, o Perejaume. Fílies i fòbies dels corrents poètics actuals per demostrar que la poesia catalana està ben viva, i que l’actual no és sinó una baula més d’una tradició que ve de lluny.

En un altre lloc, tan bon punt acaben els actes “acadèmics” s’acomiaden fins al dia següent. “Bona nit i no us oblideu que, demà a les 8.30 h., parlarem de variació sociolingüística”. No és pas el que passa a Zadar. Més aviat al contrari, és a partir d’aleshores que comença l’autèntica Jornada. Va ser aquell mateix vespre, al bar Đina (llegiu-hi “Gina”), situat al rovell del rovell de l’ou de la ciutat-península, on Maria Sevilla va presentar el seu primer poemari, Dents de polpa (guanyador del XXX Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs). Entre l’ombra i la llum d’aquell bar ple de fum (l’addicció a fumar és l’esport nacional de la Dalmàcia, a part del cafè i del licor), un espai que podria recordar el mític Horiginal de Barcelona (a petita escala), l’acte va comptar amb la presència, fins i tot, d’alumnes que no cursen l’assignatura de català. Maria Sevilla va conduir amb habilitat i simpatia un espectacle en el qual s’entrecreuaven anotacions als marges de les poesies, amb una recitació de cadència hipnòtica, on hi ressonaven (o així m’ho va semblar) Enric Cassasses i Maria Cabrera. Poesia urbana i provocadora, de ficar el dit a la nafra, com afirma la poeta. Una alumna de primer curs em comentava que havia quedat entusiasmada per la seva “bella dicció” (sic) (Ai, els alumnes, mai deixen de sorprendre’t!). “Insinues que parla millor que el teu professor de català?”, vaig dir-li. “No, no!”. Però la seva cara deia: sí, sí! La festa s’allargà entre fum, cerveses i licors de mel i de pruna que ajudaven a fer lliscar amb més fluïdesa el català dels alumnes croats.

Foto: Seyfettin Dinçtürk

L’endemà, 6 de maig, la mateixa Maria Sevilla va ser l’encarregada d’oferir una introducció molt amena a la vida i obra de Maria-Mercè Marçal (autora a la qual dedica la tesi doctoral que prepara a la Universitat de Barcelona). La lectura de diversos poemes i de fragments de La passió segons Renée Vivien va servir perquè els alumnes es poguessin endur una magnífica impressió de l’obra marçaliana en el context de la literatura feminista de la segona meitat del segle XX.

Després fou el torn de la presentació de Quanta aigua clara als ulls de la veïna, el poemari de Jaume Coll Mariné. No sé si empeltat pel context universitari en el qual estàvem, Coll Mariné, gairebé sense ni adonar-se’n, mentre recitava i comentava els seus poemes, anava omplint la pissarra amb gran didactisme i peculiar cal·ligrafia (pràcticament d’amanuense) d’un munt de noms d’autors: J. V. Foix, T. S. Elliot, Wallace Stevens, Sylvia Plath, Jacint Verdaguer, Ted Hughes, Joan Maragall… Fins i tot d’un pintor com Franz Marc! Va quedar tan plena, que alguns noms s’encavalcaven amb els altres. Els fils de les influències del poeta osonenc es perden en l’espai i el temps, i demostren un gruix de lectures imponent. A més, va tenir l’amabilitat de presentar alguns poemes inèdits que van entusiasmar un públic reduït, però selecte, que va gaudir de les seves composicions.

La gran festa definitiva, però, es reservava per aquell divendres al vespre al parc de la Reina Jelena Madijevka, uns jardins preciosos que són, de fet, el nexe entre la península vella i la ciutat nova de Zadar. A mitja tarda havien retornat les poetes gallegues i els poetes croats, que tot just van tenir temps de saludar-se amb els catalans abans del recital conjunt que tancava les Jornades. Sabíem el lloc i intuíem l’hora (la improvisació és l’esport nacional de la Dalmàcia; a part del cafè, del licor i del fumar) però poca cosa més, així que alguns dels convidats patien per si l’espectacle no rutllava. Afortunadament, tot va anar sobre rodes. Amb el sarró ple de bones traduccions i de millors experiències, es van alternar, davant d’un nombrós grup d’alumnes i passavolants, la recitació d’un munt de versos: aquelarre iberoromànic capvespral. Poemes catalans i gallecs traduïts al croat; poemes croats traduïts al gallec; recitacions bilingües a dues veus, fetes pels autors i els alumnes que els havien traduït. La música la posà el cantautor portuguès Rodrigo Barros, que, seguint la tònica habitual, cantà amb algunes alumnes cançons en llengua portuguesa i croata. Tots junts, feien bo l’esperit del departament de llengües iberoromàniques d’aquesta universitat, en el qual no fa falta cap lingua franca, perquè tots ens entenem parlant cadascú la seva.

El sol declinava entre els arbres del parc quan acabava el recital. Els últims poemes es van recitar sota la llum d’un fanal. Aplaudiments i bravos d’alumnes, que marxaven contents (entre adéus, adeus, i ata logos) en diverses colles, a recer del seu bar de capçalera o discoteca preferida. Els poetes i professors, ja plenament integrats a la vida dalmàtica, improvisàvem un sopar a base de pizza al taglio, bureks i cerveses i licors diversos, encenent un cigarret darrere l’altre. Intercanviant idees, poemes, correus, quedant per pròximes trobades a A Coruña, Barcelona o (qui sap) potser de nou a Zadar. La festa es podria haver allargat fins a la matinada (xerrar i xerrar en bars de persiana mig abaixada és l’esport nacional de la Dalmàcia; a part del cafè, del licor, del tabac i de la improvisació), però un avió a primera hora del matí esperava els poetes convidats per retornar-los al món real: ordenat, estressant, fugaç. Tot allò que no és Zadar.

Foto: Seyfettin Dinçtürk

* Al Departament d’Estudis Iberoromànics de la Universitat de Zadar s’hi imparteixen estudis catalans amb el suport de l’Institut Ramon Llull des del curs acadèmic 2006-2007, com a itinerari opcional per als estudiants de Llengua i Literatura Hispàniques. Els estudiants que opten pels estudis catalans aprenen la llengua i la cultura catalanes durant tres cursos acadèmics, amb possibilitat de seguir formant-se gràcies al Màster d’Estudis Romànics, que inclou assignatures de literatura catalana (medieval i contemporània) i perfeccionament de la llengua.

**Falca publicitària obligada per dir que vam comptar amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, la Xunta de Galicia, l’Instituto Camões i amb el suport institucional de la Delegació de la Generalitat a Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia i Croàcia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació