Poetari, nova revista de poesia

22.03.2012

“Som poetaris*, saltem en paracaigudes fora del somni, som homèrics, però tornem a casa cada dia. Vivim en un estat permanent d’infantesa mental, creem artificis, però sempre a partir d’una matèria primera que és la vida”, així comença el manifest de Poetaris Associats, una associació de poetes nascuda ahir a Barcelona, el 21 de març de 2012,  dia mundial de la Poesia, amb la voluntat d’unir poetes catalans per compartir inquietuds, experiències i actuar en conjunt per a la difusió de la poesia en tots els àmbits. “Hem decidit aplegar-nos sota un únic objectiu: construir i propagar la veritat revolucionària que la poesia ens aporta” va dir Quim Curbet, editor i membre fundador, juntament amb Lluís Calvo, Susanna Rafart i Vinyet Panyella, que formen el consell de redacció de ‘Poetari’, revista de poesia de l’associació i primer fruit de Poetaris Associats. Curbet Edicions edita aquesta revista en paper que sortirà dos cops l’any i que els socis rebran a casa seva mitjançant subscripció, abonant 50 euros.

La Sala Cràter de Barcelona va acollir la presentació de ‘Poetari’, enmig d’escultures petites de bronze, dibuixos al carbonet a la paret i extractes de poemes penjats en diferents quadres. Hi havia aplegats molts dels Poetaris Associats: Francesc Garriga, a les últimes fileres, ben a prop de Pau Vadell i Lucia Pietrelli. Montserrat Abelló al final de la sala, al costat dels poetes que s’alçaven i recitaven poemes extrets de la revista. Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda i també Joan Duran, Mireia Vidal-Conte, David Caño, Irene Solà, Vinyet Panyella, Susanna Rafart i Carles Duarte. L’acte va començar amb unes paraules de  Quim Curbet explicant l’origen del neologisme ‘poetari’, un mot que rima amb “abecedari, aniversari, bibliotecari, corol·lari, diccionari, dietari, escenari, inciendari, literari” i que “és una nova paraula que ve a rimar amb totes aquestes i que per a nosaltres ha de significar la unió de la voluntat d’escriure amb l’afany de compartir, l’encaix de la voluntat d’actuar amb la de transcendir”. Els poetaris associats van fer una entrevista a Montserrat Abelló, preguntant-li per l’acte de creació i pels seus referents, per la vida i la poesia, en un diàleg àgil i proper. Vinyet Panyella va llegir un fragment d’un poema de Marina Tsvetàieva, traduït per ella, passejant per “exilis i tendreses” i recalcant que “l’acte de creació és obsessió”. Mireia Vidal-Conte va disculpar-se per haver oblidat els seus escrits en paper, però va treure un I-pad i va recitar part del seu poemari inèdit, navegant per cicatrius de tota mena. Joan Duran i Carles Duarte també van recitar, alçant la veu i expandint mil missatges. La pluja queia fina a fora, i després del cava, els poetaris van marxar als seus refugis. Alguns de cap a l’Horiginal, i d’altres cap al cau domèstic, a assaborir la lectura de ‘Poetari’.