Poesia entre tines i barrils

7.05.2012

Poesia a les Caves

Cava. Sant Sadurní d’Anoia (evidentment). Dos quarts d’onze. És divendres. El maig treu el cap i el verd comença a instal·lar-se sobre els ceps. També el públic que omple la sala i es posa en fresc. Tines i barrils. La comarca i la seva essència seuran juntes aquesta nit. Brindem. Avui el Penedès rep la visita del gran Enric Casasses.

Porta una jaqueta beix, una corbata prima i estampada, com els pantalons. Enric Casasses recita en una sala pleníssima. Hi ha dues-centes persones a les Caves Recaredo.

Ara és el torn de Jordi Nopca, que vestit de negre, pregunta al públic si vol un poema infantil o més adult. Les portes de la sala es van obrint. Entra més gent però s’ha de quedar dreta. No hi ha suficients cadires per a tothom.

Tot és fals!’, diu David Caño, també vestit de negre. ‘Fal·làcia del bon viure com esclaus…’, continua. De poc semblen importar les lletres crítiques del poeta a una parella benestant que l’aplaudeix efusivament. I és que aquesta nit Caño està sublim.

Casasses, Nopca, Caño, Casasses, Nopca, Caño, Casasses, Nopca, Caño…

Torna Casasses. Punyent, incisiu. I obsequia el públic amb la seva particular ‘Oda a Espanya': ‘El teu martell de tórtores / esclau de tantes guerres / perdut en tants parracs…’.

Surt Nopca que confessa tenir un estil diferent a Casasses i Caño. Potser no se sent del tot còmode, però no es rendeix i engega. -Quina imaginació té aquest noi!, comenta entusiasmada una senyora ben vestida i d’uns seixanta anys. La sala és massa gran i des de les últimes files es fa difícil sentir alguns poemes.

Festival de Poesia a les Caves Recaredo

Continuen els versos que van a l’arrel. David Caño carrega la munició i dispara. És un poema de Brossa i un de propi: ‘Jo? Jo voto / Tu? Tu votes / Ell vota / Nosaltres votem / Ells? Ells se’n enfoten!’. Caño està a punt de treure un nou poemari ‘I del no-res, TOT’ i ‘PostMortem’ (Tigre de Paper). Si tot va bé sortirà la setmana vinent.

Casasses, Nopca, Caño…

De fons se senten les campanes. Són les dotze i els poetes fan l’última ronda. Les dues-centes persones han estat prou atentes. La setmana vinent els espera Jordi Llavina, Vinyet Panyella i Pura Salceda. D’aquí a quinze dies, Roser Amills, Jaume Pont i Santi Borrell, l’organitzador del festival.

Poesia a les Caves és una bona manera d’acostar els versos a un públic que durant la resta de l’any consumeix menys poesia. Al sortir de la sala, més cava. Una taula coberta amb un llençol blanc i una filera de copes. Brindem per la poesia!

Fotos: Cava Recaredo