Poesia artesanal des del cor de Vic

L’Associació Tapís, amb seu a la capital d’Osona, va impulsar fa poc més d’un any l’edició artesanal d’una colla de llibres de poesia d’autors osonencs, il·lustrats per diversos artistes. Una tasca que realitzen els alumnes que acull l’entitat. De moment s’han publicat quatre volums amb una gran acollida per part de la ciutadania.

Entre les muralles de Vic, porta d’entrada a la part antiga de la ciutat, i el teatre L’Atlàntida, símbol de modernitat, s’hi troba Tapís, una entitat sense ànim de lucre que fomenta la inserció laboral dels joves. Hi entro per un carrer estret i llarg després d’haver deixat enrere el riu Mèder i un sol esplèndid que retrobaré més tard. Em reben els dos educadors: Jordi Tolosa i Assumpta Gallach. A aquella hora els alumnes estan esmorzant, però per poca estona: caldrà tornar a la feina. El centre acull, entre les sessions de matí i tarda, vint-i-tres joves d’edats compreses entre els 16 i els 25 anys. Solen ser persones que tenen dificultats amb els estudis o bé arrosseguen problemes familiars.

Abans de l’edició artesanal dels llibres havien fet altres tasques relacionades amb el paper, com la creació d’àlbums de fotografies o de targetes. És un procés lent, on cal superar diverses etapes. Es requereix paciència i habilitat. Tot comença des de zero: del retall del paper reciclat fins a l’objecte acabat, amb els poemes i també amb les il·lustracions impreses que els acompanyen. Enmig s’han hagut de fer dos processos imprescindibles: triturar el paper i fer la pasta amb la qual s’originen les pàgines dels llibres. A l’hivern poden passar ben bé un parell o tres de dies fins que no s’assequi del tot el paper. Tots els alumnes passen per totes les tasques, si bé alguns, naturalment, es trobaran més còmodes fent unes coses que no pas unes altres. Després vindran les presentacions dels llibres, amb la presència dels mateixos poetes, i la seva venda a diverses fires que es fan a Vic, com poden ser el Mercat Medieval o la Fira d’Artesans. Els poemes solen ser inèdits i durant el procés d’elaboració els mateixos autors visiten el taller, parlen amb els alumnes i llegeixen alguns dels textos. De llibres impresos se’n fan entre 100 i 250 exemplars. De moment n’han publicat quatre: Deu mil tardes, de Guillem Ramisa (amb il·lustracions de catorze artistes plàstics diferents); El niu transparent, de Pilar Cabot ( amb il·lustracions de Ramon Sellarès); Els murs de Troia, de Josep Casadesús (K100), amb dibuixos d’Alícia Casadesús i Hi havia una vegada, de Pep Rosanes-Creus, amb il·lustracions de Bet Serra. Són llibres bellament editats, d’una qualitat notable i amb aquest fons artesanal i social que els dóna un atractiu especial.

Aquest projecte no és només una forma d’incitar els joves perquè s’interessin i gaudeixin d’una manifestació cultural, en aquest cas l’edició i la lectura de poesia, sinó també perquè puguin adquirir responsabilitat i autonomia. Ser actius i partícips en la presa de decisions que, sens dubte, els pot ser de gran utilitat en un futur proper. Un treball, a més, que dóna valor a la creativitat i no només la d’exercir una ocupació purament mecànica. Això els ajuda a augmentar l’autoestima i a sentir-se alhora protagonistes del projecte. Quan acabin la seva estada en aquests tallers, els joves podran gaudir de diverses sortides: la inserció directa en el món laboral, la possibilitat de fer algun dels cicles formatius (o tornar-hi si alguns d’ells els havien deixat) i la incorporació a cursos de formació ocupacional, amb l’objectiu d’aprendre un ofici. Els alumnes sortiran, doncs, amb unes habilitats que desenvoluparan posteriorment, com la capacitat, també, de saber treballar en equip. Però mentre continuïn en aquests tallers cal que nous estímuls puguin néixer. Per exemple, ja es pensa en la possibilitat d’organitzar un premi literari i l’edició d’altres llibres d’un format diferent. Sempre, però, tenint en compte allò que ens recorda en Jordi Tolosa: “És un projecte no només pels joves sinó dels joves”.

Per a més informació: www.tapis.cat