Pilar Rahola, Premi Ramon Llull: “M’he posat el vestit de mudar”

3.02.2017

“No m’havia volgut presentar mai a un premi perquè em semblava que primer havia de picar pedra. Després de la bona acollida de les altres novel·les, em semblava que ara sí que ja em podia posar el vestit de mudar”, ha aclarit Pilar Rahola, que ha guanyat el XXXVII Premi Ramon Llull amb Rosa de cendra, novel·la continuadora de la saga familiar iniciada a Mariona. “L’única vinculació és la mateixa família, que ha evolucionat, però la novel·la es pot llegir de manera independent”, ha continuat.

Pilar Rahola ha guanyat el XXXVII Premi Ramon Llull | Foto: Arduino Vannucchi

Un jurat format per Pere Gimferrer, Carles Casajuana, Gemma Lienas, Anne-Laure Aymeric i Emili Rosales, que fa de secretari amb vot ha atorgat el premi a Rosa de cendra, presentada sota el títol Cau la fosca i amb el pseudònim de Lluc Altaió, d’entre els 52 originals rebuts. L’obra guanyadora del Premi Ramon Llull es publicarà tant en català, com en castellà i en francès. Té una dotació econòmica de 60.000 euros.

Rosa de cendra, títol en homenatge a la manera com els anarquistes havien anomenat Barcelona, Rosa de foc, és la història d’una família que s’enfronta a un dels moments més convulsos de la vida de Barcelona el 1901, i que s’allarga fins al 1909, amb els fets de la Setmana Tràgica: “Amb els fets del Cu-Cut és quan la novel·la pren més força”, explica Rahola, que ambienta una Barcelona que “viu il·lusions i esperances, però també misèries, violències i contradiccions profundes”. És l’època del sindicalisme i del catalanisme, del noucentisme, del modernisme i la nova arquitectura, amb la construcció del Palau de la Música i del Passeig de Gràcia, però també del lerrouxisme i les bombes anarquistes.

Rahola també ha volgut remarcar els paral·lelismes entre la convulsió d’aquells moments i el moment actual: “Jo no ho vaig buscar, però un cop m’he posat amb els personatges, ells m’han parlat del moment actual, sense forçar-ho ni cercar-ho. Cada lector en podrà fer la seva interpretació particular”. “Tal com deia Espriu, no hi ha res més actual que les cartes de Ciceró”, ha afegit Pere Gimferrer.

Antiherois i mirades femenines

“Com a escriptora jo no he volgut prendre partit per cap personatge, simplement els observo i intento entendre’n les contradiccions”, ha argumentat Rahola, que ha afegit que “a diferència del que faria en un article o comentari d’opinió aquí faig literatura i la literatura guanya a qualsevol altre posicionament”.

Albert Corner i Espiga torna de la Guerra de Cuba, tal com li havia demanat la seva àvia Mariona. Ha viscut la destrucció brutal que suposa una guerra i és, per tant, un supervivent. A partir dels dietaris de soldats de la Guerra de Cuba, Rahola construeix un personatge que torna de la guerra no com un heroi, sinó com un antiheroi: “Les guerres t’envileixen i et destrueixen emocionalment, no hi ha ningú que surti d’una guerra tan brutal sent millor persona”, subratlla l’escriptora, que afegeix que això és el que volia retratar perquè era “un homenatge que em devia l’àvia Mariona”.

Gemma Lienas ha volgut destacar l’aportació de la mirada femenina en una obra on impera la veu masculina: “Hi ha dos personatges secundaris que no són gens plans, que estan molt treballats i que tenen molta força, que són l’Elisenda, la mare, i la Merceneta, filla de l’Elisenda”. Elisenda és una dona passiva, resignada i que aspira a una vida tranquil·la en tots els sentits, mentre que la Merceneta posa en contradicció la manera de ser de la seva mare, ja que es dona la possibilitat de pensar i de qüestionar-se la vida que li ha tocat viure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. L’any passat Víctor Amela, l’escriptor que només parla català en la intimitat. Aquest any la sra Rahola, Sibil·la oficial de l’Oracle de Catalunya. Serà possible que l’any 2018 el premi sigui per un escriptor@ no mediàtic?

  2. El més ofensiu és quan la Rahola diu que primer “he hagut de picar pedra abans de decidir-me a presentar-me a un premi”. Això per no parlar dels mitjans, quan diuen que “Rahola s’imposa als 52 candidats presentats”. En fi. Després els catalans em volen fer creure que faran un “país nou, transparent i democràtic”. Tenen i tindran el que es mereixen; un país provincià, de corruptela, mediocre i miserable. Per fotre’s a plorar.

  3. Al principi em vaig pensar que era un gag del Polònia però resulta que no, que aquest any a la portaveu del PdCat (abans Convergència) li han pagat els favors prestats regalant-li un Ramon Llull per una novel•la que potser ni tan sols ha escrit ella sinó el negre literari de l’editorial. Ara li hauria de passar com al llibre de l’Ana Rosa Quintana, on hi van descobrir paràgrafs sencers copiats íntegrament d’una altra obra. Quin goig que em faria veure-li fer el ridícul a 8tv, al costat del Cuní!
    Ai, que bonic que és somiar, quan la realitat és taaaan amarga!