Pilar Almeria: “És un signe de país civilitzat invertir en la cultura”

17.09.2012

Pilar Almeria | Foto: Alberto Jonqueres.

Pilar Almeria (Alcoi, 1958), una de les fundadores de la Companyia Teatre Micalet i al capdavant de la direcció artística del Teatre Micalet, parla amb NÚVOL i ens avança els propers espectacles que configuren la programació d’aquest espai escènic referent a la ciutat de València. Actriu i directora en diferents projectes teatrals i televisius, la seua carrera és un exemple de dedicació a les arts escèniques i a la dignificació de la professió. Aprofitem, també, per preguntar-li al voltant de la crisi del sector i el suport institucional cap al món cultural valencià.

De nou, la Companyia Teatre Micalet tornarà a gestionar el Teatre Micalet..

Sí, després d’una temporada de pausa començarem la temporada 2012/2013 de nou al Teatre.

L’any 2011 vau haver d’abandonar la gestió. Què va dur a prendre aquesta decisió?

La Companyia tenia un conveni amb Teatres de la Generalitat com a Centre de Producció i Exhibició que va anar sofrint uns canvis en el concepte del conveni en primer lloc, i unes retallades econòmiques que ens van fer parar, reflexionar per a iniciar una nova etapa.

Inaugura la temporada teatral el “Veriueu-ho show” de Xavi Castillo. Un home que, si no existira, s’hauria d’inventar…

Xavi Castillo és únic per la seua capacitat de comunicació amb el públic. Ha trobat un to autèntic i irreverent que connecta amb la gent perquè diu coses que molta gent no s’atrevix a dir i, a més a més, amb humor, que és la millor manera de comunicar.

Què ens espera aquesta temporada al Micalet?

Hem preparat una temporada amb espectacles per a tots els públics en la que alternarem els espectacles per a adults de teatre i dansa, amb infantils, campanyes escolars, les Nits del Micalet, un espai per a la música, i espectacles de cafè-concert així com els Dimarts a la Deriva, una experiència per a espectadors actius. Treballarem com sempre per la música en valencià i en acollir espectacles de Catalunya i les Illes. Paral·lelament posarem en marxa El Taller de Velluters, un espai per a intercanvi d’experiències teatrals.

Aquest primer trimestre de la temporada 12/13 l’hem començat amb el “Veriue-ho” de Xavi Castillo, seguirem amb “Valèntia”, una dramatúrgia punyent de textos d’autors valencians sobre la nostra València actual, “La Tossuderia”, un text molt interessant de la nova dramatúrgia argentina que centra la seua acció a Torís, l’última oportunitat de veure a València el deliciós espectacle “Com a Pedres” del Pont Flotant, premiat amb el Max d’espectacle revelació, “Els dolents de Shakespeare”, que ve de Barcelona avalat per unes crítiques esplèndides amb el gran actor Manel Barceló. Començarem el desembre amb “Poseu-me les Ulleres” de la Companyia Teatre Micalet, un espectacle sobre la vida del nostre gran poeta Vicent Andrés Estellés, l’útima oportunitat de veure a València aquest espectacle on l’actor Enric Juezas fa una interpretació del poeta que ha merescut els elogis de la professió i la crítica. Acabant l’any amb l’estrena a València d’”Aprop”, una tragicomèdia sobre la soledat interpretada per Josep M. Casany i Ferran Gadea. “Chicharras” per a l’espai del Dimarts a la Deriva on una companyia de teatre farà un recorregut molt especial pel teatre. En aquest primer trimestre passarà pel Teatre Micalet un bon grapat de la professió valenciana.

En l’apartat d’infantils l’Associació de Titellaires Valencians, Lluerna, Edu Borja i Teatre Bufo faran les delícies dels menuts amb els seus espectacles de titelles que es podran acompanyar de la visita d’una exposició de titelles en la seu del Teatre Micalet.

El Teatre Micalet és un projecte únic a València amb una programació diferenciada en la nostra llengua.

Com valoraries la història de la Companyia Teatre Micalet? El currículum quant a produccions i activitats ha sigut cabdal per a la vida cultural de la ciutat i el país…

17 anys de treball en el Teatre Micalet han produït 23 espectacles teatrals que han implicat a bona part de la professió valenciana a més de consolidar el Teatre Micalet com un referent teatral amb una personalitat definida per al públic i la professió.

Hi ha una obra molt especial: “Ballant, ballant”. Allò va ser tot un fenomen…

Sí, ens va donar a conéixer com a Companyia a València i a la resta de l’Estat, vam estar 4 anys de gira i vam rebre molts reconeixements, va fer vindre molta gent al Teatre Micalet, la gent encara la recorda. Va ser un muntatge molt especial per a la Companyia i per a la gent que vam participar com actors. El públic estava orgullós perquè es reconeixia en les escenes, li agradava que es parlara de la seua història, de que fórem d’ací…

Vos heu caracteritzat sempre per dignificar la nostra llengua i la nostra cultura…

Sempre hem volgut que fóra normal escoltar tots els autors del Teatre Universal en la nostra llengua que és tan dolça i bella, utilitzar-la amb naturalitat. Ens agradaria que fóra habitual que a València, on tenim una cultura i una llengua pròpies tan riques, no es vera com una cosa especial fer una obra en valencià, i en això estem des de fa anys: treballant des de la nostra parcel·la de comunicació.

La pujada de l’IVA en els serveis i béns culturals, acabarà ofegant encara més el teatre valencià?

La pujada de l’IVA és una gran barbaritat, que espere que reconsideren, que ens convertix en un país tercermundista. És un clar atac a la cultura, un sector que ja estava molt tocat. L’increment sobre el preu de l’entrada és d’un 160%. Serà un gran esforç no repercutir-lo en l’entrada per facilitar les coses a l’espectador que  està perdent poder adquisitiu cada dia que passa.

La professió valenciana cada vegada està més amateuritzada. És un desastre inmens perquè tenim una professió amb molta energia, molt preparada i amb una capacitat creativa reconeguda ací i fora. Els projectes tiren endavant per l’energia de la gent però fa temps que no hi ha línies clares de suport amb un criteri que facilite el creixement.

Sempre creuré en el suport públic a la cultura; és un signe de país civilitzat invertir en la cultura de la gent.

Quin és el suport de la Generalitat Valenciana a una companyia resident com la vostra?

A hores d’ara encara no han eixit les ajudes per a 2012 i s’està acabant l’any…

El moment és crític? Com l’afrontareu?

Sí, i les coses van a pitjor cada dia que passa però no podem paralitzar-nos. Hem de resistir aquesta època, ens hem d’adaptar a les circumstàncies, estar desperts i inventar noves maneres de tirar endavant. Això només es pot fer des de l’activitat. El teatre sempre ha estat en crisi però existix des de fa milers d’anys; la força del directe no té competència.

Parlem de l’audiovisual valencià. Juli Disla va dir-nos que sempre s’està començant. Què passa al País Valencià que, malgrat les idees i la qualitat, no acaba de consolidar-se?

És una sensació que compartim tota la professió: ara de nou tornem a començar. Jo crec que té molta relació amb l’estima com a poble. Sempre es pensa que qualsevol cosa de fora és millor i no acabem d’apostar per la gent de casa per crear unes infraestructures fortes que puguen resistir èpoques difícils com aquesta. Si tinguérem estructures fortes ara patirien la crisi, normal; però no estarien en perill d’extinció.

Comptes amb una carrera dedicada a les arts escèniques. Són la teua vida?

Sí, perquè no m’ho puc traure del cap… (Diu somrient)

 

Twitter d’Hèctor Serra: @llenyataire

 

 

 

 

Etiquetes: