Picapedrers del Bages: lluminosos i il·luminats

13.02.2013

Us presentem 17 desitjos lluminosos de 17 entitats culturals bagenques, per homenatjar els picapedrers culturals del Bages. Laura Basagaña ha parlat amb ells i la fotògrafa Marta Pich els ha immortalitzat en unes fotos que piquen l’ullet a la festivitat manresana de la Llum (21 de febrer), recordant que la cultura és progrés i llum

Agents culturals valuosos al Bages| Foto: Marta Pich.

La cultura és un far,  va bé tenir-la en compte per progressar. És un recurs a qui podem recórrer en els bons i mals moments, perquè ens fa savis i ens dóna respostes quan estem desorientats. I les persones que treballen en el sector cultural són un xic especials: visionaris, llunàtics, portadors d’una llum que il·lumina els dies més foscos. Hem volgut reunir algunes de les persones que fan possibles iniciatives culturals interessants a la comarca del Bages i ho hem volgut fer aquest mes de febrer, aprofitant que s’acosta la manresana festa de la Llum, el 21 del segon mes de l’any. Diu la llegenda que gràcies a la misteriosa llum Manresa va trobar recursos per poder fer front a un problema important, una gran sequera que enfonsava en la misèria a la població. Si adaptéssim la llengenda als nostres dies, la llum seria sens dubte la saviesa provinent del coneixement que ens aporta la cultura, la curiositat per seguir aprenent, investigant i estudiant. I tot i que els problemes avui dia són diferents, l’actitud amb què afrontar les dificultats és la mateixa: no rendir-se i seguir treballant en equip per innovar, unir forces i intentar excel·lir amb els ingredients de què es disposa.

Els antics dipòsits d’aigua de la ciutat que avui dia s’han transformat en el Museu de la Tècnica de Manresa són l’escenari ideal per immortalitzar aquest equip de ments creatives i mans treballadores. Un lloc que connecta el passat de la ciutat amb el futur. A continuació us presentem els integrants d’aquesta pedrera, que ens fan saber els seus desitjos lluminosos:

EL GALLINER: una fàbrica de crear amants de les arts escèniques

L’Associació cultural El Galliner programa teatre, música i dansa a Manresa, a través del Kursaal. Una iniciativa lluminosa que estan portant a terme és l’acostament i la implicació activa d’estudiants de secundària en el muntatge d’un espectacle d’òperade dansa. L’objectiu? Educar els futurs espectadors i cultivar el gust per l’art. Un desig que els il·lumina el camí i que voldrien portar a terme és “fer que tots els manresans anessin, com a mínim, una vegada a l’any al teatre Kursaal. I per aconseguir-ho caldria la implicació de tota la societat manresana: associacions de veïns, de pares i mares, ajuntament, botigues, sindicats, empreses, partits polítics…” explica Joan Morros.

CAL GRAS: un alberg d’artistes

La residència d’artistes i centre de producció Cal Gras acull a artistes i els ofereix un espai per a la creació a un preu assequible. Eva Quintana i Quim Moya subratllen que el seu projecte neix per impulsar la cultura i donar als artistes l’element més elemental per crear: un espai on fer-ho. “Que segueixin quedant creadors amb ganes de seguir treballant, és la força del dia a dia. Com a Residència d’artistes i centre de producció, cada projecte que podem acompanyar, és una empenta més per seguir picant pedra perquè la cultura i l’art tinguin una influència en aquesta societat tan uniformada” diu Moya. El seu desig lluminós apunta cap a una “millora de la consciència de col·lectiu, sobretot a nivell cultural però també social. I l’única manera que trobem, de moment, per arribar-hi és seguir apostant per la creació, l’art, la cultura i el pensament” resumeix Quim Moya.

ATENEU CULTURAL CA LA SAMSONA: la casa de la poesia a Manresa

Ca la Samsona programa concerts, projeccions de cinema i cursos formatius relacionats amb les arts, però destaca per la seva programació poètica. És dels pocs espais culturals de Manresa amb una programació estable de recitals de poesia. Pel jardí de Ca la Samsona han passat Enric Casasses, Carles Hac Mor, Blanca Llum Vidal, Ester Xaragay, David Caño, Laia Noguera, Salvador Giralt o Carles Rebassa, entre molts d’altres. El seu desig lluminós és aconseguir que un cop al mes un poeta reciti als jardins de l’Ateneu. “Creiem que el món de la poesia és un món força minoritari i desconegut, i mica en mica volem fer-lo més proper i quotidià, oferint bones propostes”, ens diu Elena Sixto. Aquest mes ens presentaran “Plantar-li cara a la vida”, els poemes més íntims de Vicent Andrés Estellés, amb veu de Marc Sempere -també a les percussions- i Marc Egea a la viola de roda. “I properament, podrem escoltar les veus i els versos de Jordi Valls, Dolors Miquel, Perejaume i molts més”, destaca.

CACiS: sostenibilitat i cultura, natura i art: ànimes bessones

El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç de Calders és un centre de creació artística centrat en l’estudi de l’art contemporani, lligat a la naturalesa i a la sostenibilitat que organitza exposicions temporals vinculades al paisatge i cursos de formació especialitzada. Una iniciativa lluminosa que Roser Oduber , artista plàstica i directora del CACiS, destaca és “l’exposició “Microcosmos”, de l’artista Marina Berdalet que inauguren al març i que forma part del Festival Mirades de Dones. Una iniciativa que organitzen les Dones artistes visuals i es fa en tot l’estat. 
 “Microcosmos” parteix del’observació i l’anàlisi de formes vegetals, materialitzades amb el dibuix del natural, per passar a un procés creatiu que va i ve entre la representació de la realitat, l’essencialització d’estructures naturals i els paisatges interiors. L’obra de Berdalet juga amb l’equilibri entre el buit i el ple, la profunditat en el pla amb els mínims elements i les variacions del gest corporal segons les dimensions de l’obra”. 
El dia de la inauguració, el 2 de març, l’artista farà un dibuix en directe sobre una paret de la sala expositiva”. Pel que fa al desig lluminós “ens agradaria fer uns tallers i bibloteca verda, per a poder rebre a les escoles i treballar directament amb la natura i gaudir de documentació audiovisual del nostre entorn vist des dels ulls dels artistes que visiten i treballen a CACiS”.  Paral·lelament a aquests projectes Oduber ha inaugurat recentment l’exposició  D_Ments + D_Liris al Centre Cultural Casino de Manresa.

MANRUSIONICA: un festival de música electrònica al cor de Catalunya

Dídac Travé ens explica que “de cara a la propera edició de Manrusionica el dia 30 de juny, estem preparant una iniciativa que donarà molta llum a la ciutat”. Encara que no poden revelar tots els detalls, avancen que escenificaran l’arribada del misteri de la llum “en versió moderna i 3.0 , amb elements creatius i tecnològics”. El seu desig és “transmetre la passió per la música i l’art multimèdia a la gent de la Catalunya Central”.

TRAÇ DE DANSA: impulsant la dansa contemporània

El festival de dansa i moviment Traç Dansa es programa a través d’ISSIMM DANSA, plataforma de difusió de la dansa a la Catalunya Central. Mariàngels Riu explica que “el festival aposta per la programació de dansa en espais descentralitzats territorialment i promou la proximitat i la relació directa entre els artistes i el públic, anant més enllà de la programació artística coneixent un espai patrimonial o natural, un poble, un paisatge, un monument, compartir un àpat, tot al voltant de la dansa”. I el seu desig lluminós és “donar llum a espais oblidats a través de la dansa”.

EL SIELU: concerts d’autor

El Sielu acull el cicle El Club de la Cançó que difon la figura dels cantautors programant un concert l’últim dijous de cada mes, sota la batuta programadora de Josep Mª Oliva i un equip de bagencs inquiets que l’ajuden. Jordi Cortés del Sielu exposa el seu desig lluminós: “Dinamitzar les nits d’estiu en un espai a l’aire lliure programant música en directe”.

FESTIVAL DE CINEMA SOLIDARI DE NAVARCLES (CLAM): cinema amb valors

Del 2 al 12 de maig el CLAM celebrarà la seva desena edició. “El sector cultural, i el cinema particularment, està patint com pocs altres els efectes de la crisi, les retallades, l’increment de l’IVA cultural; estem veient i patint en primera persona les dificultats per mantenir vius els projectes. Assistim, per exemple, a la desaparició de festivals que ja semblaven consolidats; nosaltres mateixos també hem hagut de fer un gran esforç per encaixar la pèrdua de suports públics i privats”, assegura Serafí Vallecillos, coordinador del CLAM. “Per això, el fet que subsisteixin iniciatives culturals nascudes de la iniciativa ciutadana i que es mantenen sobretot per la dedicació voluntària de moltes persones, s’ha d’entendre com un senyal d’esperança i una petita demostració que formem part d’una societat dinàmica i solidària, culturalment rica i potencialment compromesa amb la seva pròpia transformació.  El seu desig lluminós és que el CLAM s’acabi de consolidar “com el festival de referència en l’àmbit del cinema social i de drets humans de Catalunya”. I per aconseguir-ho els caldria “explorar fórmules de finançament” que els facin “menys dependents de les aportacions públiques” al mateix temps que aconsegueixen “un cert grau de professionalització, tot i mantenir el component de voluntariat” que consideren un valor afegit.

EL POU DE LA GALLINA: periodisme de reflexió i anàlisi en profunditat

Amb un quart de segle de vida, El Pou de la gallina és una publicació mensual de referència al Bages. El Sant Jordi del 2012 van estrenar la versió digital de la revista El Pou Digital. Carles Claret, director d’El Pou digital i cap de  redacció d’El Pou de la gallina, explica “Avui han canviat els actors i les regles del joc dels mitjans, però la intenció és seguir fent bullir l’olla des d’una òptica independent i volgudament crítica”. Aquest mes de febrer,  el tema central de la revista versa sobre la figura de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella en l’any en què se celebra el centenari del seu naixement. “La ciutat recupera la figura d’un intel·lectual republicà i catalanista a qui, no només la guerra va relegar al bàndol dels vençuts, si no que, a més, va patir en carn viva, el càstig de la deportació al camp de concentració nazi de Mauthausen. Precisament el dia de la Llum, s’inaugurarà un conjunt escultòric dedicat a l’escriptor a la terrassa del Casino. Serà la culminació de la campanya “Amat-Piniella al Casino“, impulsada per la delegació del Bages d’Òmnium Cultural.

TRILOGY ROCK: eixamplant el coneixement musical a través de les ones

Trilogy Rock és un programa musical dirigit per Maurici Ribera i Ferran Sarrió que emet des de l’any 96 a Ràdio Sant Joan i que entrevista músics de l’escena indie tant del país com internacionals, oferint actuacions acústiques en directe a través de les ones radiofòniques. El músic Maurici Ribera, conegut com The Missing Leech quan puja als escenaris, també organitza micros oberts pels locals nocturs manresans i barcelonins descobrint al públic nous músics emergents. El seu desig  té a veure amb “aconseguir despertar en la gent l’esperit de descobrir i mostrar interès per l’art musical”.

SONDES DE PAPER: art sense fronteres

Ferran Cerdans és el creador de les Sondes de Paper un experiment artístic que permet donar testimoni de les relacions artístiques entre creadors que viuen en poblacions i països diferents. Un dels descobriments de les Sondes de Paper és que “les relacions artístiques de Manresa es produeixen sobretot cap al nord i al nord-est del mapa”. Cada artista rebia un llibre en blanc a casa i havia de plasmar la seva obra artística en un full i enviar el llibre a un altre artista del mateix o diferent país. Ferran Cerdans comenta bromista que “sembla que estiguem enfadats amb l’oest, el sud-oest i sobretot amb el sud” és per això que la iniciativa lluminosa que ha posat en marxa és enviar una sonda exploradora dirigida a aquests punts. “Seran iniciatives lluminoses en el sentit que il·luminaran camins mentre exploren el territori i creen nous lligams entre artistes”.

Cerdans subratlla una altra iniciativa esperançadora: la incorporació del projecte personal Llibres Artesans a la cooperativa de l’editorial Tigre de Paper. “És important ajudar-se mútuament, compartir coneixements i recursos, treballar en un projecte comú per construir i avançar culturalment. Les cooperatives de treball estan molt arrelades a Catalunya i són una alternativa molt vàlida al sistema que estem patint, però tenen encara molt espai per créixer”.

 

La pedrera cultural del Bages | Foto: Marta Pich.

 

FESTIVAL DE MÚSICA CLÀSSICA DE SANT ISCLE: melòmans al Cor de Catalunya

El Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages celebrarà enguany la dinovena edició  aquest proper mes de juliol. La mezzosoprano Mireia Pintó, organitzadora del festival, explica que “rodejats pel clima d´incertesa i descontent que plana actualment sobre el sector cultural, seguim lluitant per allò que ens il·lusiona i creiem que enriqueix la nostra societat i el nostre poble. Certament, més que mai, és temps d´unir esforços i complicitats per poder tirar endavant tot allò en el que veritablement creiem. Convençuts que la Música ens alimenta l´ànima, el nostre desig és poder renovar aquest any el repte i proposar una programació de qualitat que pugui interessar al màxim de públic. Estem treballant en la esponsorització i programació del Festival 2013. Seguim esperançats i agraïts de que, malgrat la crisi i les dificultats, segueixen havent-hi empreses que apostin per la cultura i la recolzin”.

AGRUPACIÓ CULTURAL DEL BAGES: vetllant pel folklore i els balls tradicionals catalans

Aquesta entitat fomenta la cultura i les celebracions tradicionals a través de diferents seccions centrades en la divulgació i estudi dels balls tradicionals del folklore català; la sardana i la difusió de la cultura popular. A través de l’Esbart Manresà participen en esdeveniments com la Innocentada (farsa manresana representada ininterrompudament des de 1957 i impulsada per Agustí Soler i Mas) o la Fira de l’Aixada.

GOG I MAGOG: 25 anys de teatre al carrer

La companyia de teatre de carrer Gog i Magog celebra enguany els seus 25 anys amb un espectacle de teatre de sala de petit format on repassa moments importants de la seva història: les seves col·laboracions amb Pallassos sense Fronteres fent espectacles als camps de refugiats. “L’espectacle Àngel de llum es construeix a partir de les experiències reals de membres d’aquesta companyia als camps de refugiats”, explica Josep Noguera. L’espectacle compta amb la col·laboració de l’artista gràfic Armand Pons que és qui ha fet les imatges que es projecten en directe i que interactuen amb l’actriu i la cantant. El desig lluminós de Gog i Magog és “convertir en una professió el teatre de carrer, reivindicant una professió menystinguda i aconseguir incloure-la en els estudis superiors universitaris. En molts països ja és una carrera universitària, però a casa nostra encara no”, afirma Jordi Pesarrodona.

ALTERNATIVA CULTURAL: mantenint viva la flama de la cultura popular

Martí Forns Rabat portaveu d’Alternativa Cultural explica que el seu desig és “apropar la cultura popular (tan tradicional com no-tradicional) al jovent de la comarca”. De moment, han actuat a la FMA, la Festa Major Alternativa de Manresa, a l’Ateneu Popular la Sèquia i són els organitzadors per segon any del Carnabars (el carnaval de Manresa per al jovent i adults). El seu desig lluminós és “poder fer una trobada d’imatgeria i balls tradicionals per poder veure cultura tradicional i diferent a la de la nostra ciutat. També volem aprofitar i batejar les nostres figures (tenim un gegant, una guita, un ball de diables, una batucada i un ovol i un bou), que encara no tenen padrins.  I ara volem engegar una campanya de recapte que s’anomenarà ‘Apadrina una carretilla’ (la carretilla és l’article pirotècnic més utilitzat pels diables). Situaran guardioles en diferents establiments de la ciutat, per tal que la gent faci donacions.

RAONS DE PES: música ‘indie’ per un tub

Eduard Serra explica que “la finalitat de Raons de pes és aportar una programació musical independent i atractiva a la ciutat”. Desitjos? “En tenim molts i són tots en forma de noms d’artistes. Estem realment contents de tots els noms que estem portant però sí que és cert que des de fa temps anem darrere d’alguns noms molt concrets que ens fan una especial il•lusió i estem convençuts que, mica en mica hi estarem més a prop!”.

Taller de LOURDES FISA: l’art que es vol agermanar amb altres arts

L’artista plàstica Lourdes Fisa exposarà a la Torre Lluvià de Manresa aquesta propera primavera. “M’interessa molt la idea de llum, fluïdesa, proporció, ritme,  i integrar aquests conceptes en aquest espai modernista on s’ubica el Col·legi d’Arquitectes i també la Fira de la Mediterrània.  La meva proposta és posar en relació  la meva obra plàstica i l’arquitectura i  la Mediterrània, per això introduiré nous materials més lluminosos i transparents, entre ells el vidre que estic investigant darrerament, pensant en els vitralls de l’època del Modernisme. Lluminositat, esperança, il·lusió és el que vol transmetre el meu treball artístic”, explica. D’altra banda, el seu desig lluminós és “col·laborar en projectes interdisciplinaris amb altres artistes.  M’agradaria integrar el meu treball plàstic amb altres llenguatges artístics:  extendre la pintura a l’àmbit de la cinematografia i  col·laborar  en escenografies per la dansa i teatre, creant sinergies”. Com arribar-hi ? “Cal connectar amb les persones adequades -amb interessos afins-, i molt de treball i empenta”, conclou.