Phill Niblock: “M’interessa expandir el que la gent pensa”

El compositor i músic multimèdia Phill Niblock va visitar Barcelona. Treballa amb sons musicals enregistrats que després processa digitalment per crear drones, masses microtonals monolítiques on no hi ha melodia ni ritme. El vam sentir la Fundació Tàpies, dins del marc del cicle Sampler Sèries.

El compositor i músic multimèdia Phill Niblock va visitar Barcelona. Niblock treballa amb sons musicals enregistrats que després processa digitalment per crear drones, masses microtonals monolítiques en què no hi ha melodia ni ritme. Això és el que va mostrar a la Fundació Tàpies, dins del marc del cicle Sampler Sèries organitzat per l’Auditori. El nord-americà és director de l’Experimental Intermedia, fundació creada a Nova York l’any 1968, però amb una branca paral·lela amb seu a Bèlgica. Núvol va tenir ocasió d’entrevistar-lo abans del concert.

Phil Niblock

Phill Niblock (Anderson – Indiana, 1933) baixa les escales d’entrada de la Fundació Tàpies amb una decisió prudent, agafant-se a la barana. A mitja escala se li dibuixa als llavis un somriure de felicitat infantil: acaba de reconèixer a Carles Santos que l’espera al final dels esglaons. Quan hi arriba, es fonen en una abraçada entranyable, com dos vells mariners que es retroben a port després d’estar-se mesos en alta mar.

Niblock vesteix informal, anodí: calçat esportiu negre, pantalons de pana i camisa verds però de diferent tonalitat, i una americana blau marí. Podria ser un creuerista de pas per Barcelona.

Camina lleugerament encorbat, com si hagués embotit en una motxilla els seus vuitanta-dos anys per carregar-los amb comoditat i que no el destorbin per seguir treballant. I això que s’hi va posar el 1968.

Oriol Saladrigas: Vostè porta prop de cinquanta anys de trajectòria. Hi ha hagut canvis en el seu procés de treball durant tots aquests anys? O, en un plantejament invers, quines idees s’han mantingut presents durant tots aquests anys?

Phill Niblock: Crec que la resposta és sí i no… Quan vaig començar a treballar ho feia sobretot amb cintes, especialment amb cintes multipista, abans de les computadores. De fet els ordinadors van arribar al finals dels noranta, així que només fa uns vint o vint-i-cinc anys, d’això. Abans podia fer menys capes, i després vaig poder fer moltes més capes de so, de manera que la música és molt gruixuda, més gruixuda que abans.

O.S: La manera de treballar és bàsicament la mateixa, doncs?

P.N: Sí, ha canviat el nombre de capes que puc fer servir.

O.S: Vostè va començar a treballar com a fotògraf, sobretot de músics de jazz i de dansa, a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Creu que la música d’aquell moment va influenciar allò que ha fet després?

P.N: Crec que vaig trobar la meva manera de fer les coses. Mai em vaig considerar un artista. I va ser després d’un temps de fer de fotògraf que em vaig adonar que estava treballant com un artista. Poc després vaig començar a fer filmacions, i la fotografia va fer molt fàcil el fet de fer pel·lícules, perquè buscava el mateix tipus de qualitat en la imatge, i molta de la tècnica és la mateixa. I la manera de mirar és la mateixa. Jo sempre vaig estar molt interessat en el so, així doncs, quan va arribar el moment de fer música, simplement vaig començar a fer música. Sabia molt bé què volia fer, i havia definit l’àrea en què volia treballar, en microtons i llarg drones, i simplement em vaig posar a fer-ho.

Phill Niblock s’asseu davant una taula damunt la quan només hi ha un ordinador. La resplendor de la pantalla l’il·lumina mentre fa un cop d’ull al rellotge, pendent de començar amb puntualitat. Com un capità de la marina mercant al timó d’un vaixell de càrrega. a punt de salpar.

Phill Niblock

O.S: Vostè ha dit que “essencialment ha estat interessant en una sola idea, la de treballar amb tons de relació molt propera i fer-los sonar prou fort perquè generin un nou patró d’harmònics”. Què té aquesta idea que la fa tan poderosa, fins al punt que després de cinquanta anys encara no està esgotada; pot continuar explorant-la?

P.N: Era la idea de fer música. No era intel·lectualment musical. Era fer sons que fossin molt plens. I la idea sempre va ser utilitzar els microtons per produir nous tipus d’harmònics.De manera que les dues coses van anar juntes, la idea de fer música… I simplement vaig continuar fent-ho. No he fet mai cap altre tipus de música…

Bé, això no és del tot cert, perquè, especialment els darrers anys, he estat fent peces que són collage de sons, que no són música, no estan basades en instruments musicals. Són sons gravats de l’entorn. És un tipus de treball completament diferent.

O.S: Quin tipus de sons fa servir en el seu treball?

N: Treballo amb el so dels instruments musicals. No utilitzo l’electrònica, no modifico aquests sons. No els distorsiono. I en els collages utilitzo més aviat soroll de l’entorn.

O.S: Creu que la seva visió del minimalisme, d’aconseguir canvis gairebé imperceptibles en el timbre dins d’aquesta massa de so, té alguna relació amb la klangfarbenmelodie de Schönberg?

P.N: Mmm… Et diré que no perquè no sé res sobre això [esclata en una franca riallada]. Estic interessat en els sons acolorint-se a si mateixos. Així doncs, la idea dels microtons és que en aquest núvol de so que es genera es produeix molta interacció i canvien els harmònics. De manera que la meva música té a veure amb el canvi en el núvol de so.

El núvol de so és un cumulonimbus tempestuós. Niblock va descobrir que els patrons d’harmònics es generen millor a volums molt alts. Molt alts vol dir mooolt alts. Estem parlant d’un centenar de decibels. Com una calamarsada inclement. L’organització ha repartit taps per a les oïdes als assistents.

Tot vibra: les plaques de pladur de les parets, els peus a l’interior de les sabates, l’estómac, els pulmons dins del pit. No és possible mantenir-se dempeus davant aquest tsunami de decibels. Tampoc es pot treure el cap fora l’onada per prendre aire. Així, més val submergir-se en aquest fluid amniòtic eixordador i deixar-se portar.

Dins del núvol sonor s’hi escolta de tot: la corda fregada d’un violoncel, orgues i gaites, campanes desfermades, les cordes simpàtiques d’un sitar galàctic, el xerric d’una radial, un om resat per tots els budistes del l’univers, la batuda rítmica d’un programa de centrifugat o de la sala de màquines d’un transatlàntic. Impossible saber si són els sons que surten dels altaveus o els patrons que es creen i que les oïdes i el cervell s’esforcen en interpretar.

O.S: Quines pautes interpretatives pot donar a l’oient, a algú que s’acosti a la seva obra per primer cop?

P.N: No se com respondre, de fet… m’interessa que la gent percep allò que escolta, o veu, de maneres molt diferents. Així doncs, m’interessa expandir allò que poden pensar. No els vull conduir a pensar d’una manera. L’oient ja ho fa tot sol. Ve amb una idea del que la música o el so han de fer. I aleshores potser estima la meva música, o l’odia. Potser la troba poc emotiva, o, al contrari, molt emotiva. Això forma part del que és interessant: fer una música que està oberta i és transparent, i que la gent se’n faci la seva opinió, com vulguin. Estic simplement interessat en com la gent percep la música, i en allò que  percep.

Alguns es tapen les oïdes, o s’hi posen taps. N’hi ha un parell que mouen el cap rítmicament endavant i endarrere, com si resessin davant d’un mur invisible. Una noia que vesteix una faldilla pantaló amb estampat de trippy somriu beatíficament, com si escoltés el seu gurú de capçalera. Altres es concentren tancant els ulls. Hi ha qui aprofita per posar el seu Facebook al dia.

Niblock no es posa taps. Observa la pantalla de tant en tant, i toca el ratolí per corregir subtilment el rumb. Entre consulta i consulta fulleja un prospecte, mira el telèfon mòbil, observa el públic com qui guaita les onades de l’oceà.

O.S: La seva música està molt relacionada amb l’arquitectura. Per una banda, intenta crear un espai musical, i per l’altra, depèn molt de com l’espai físic interacciona i respon al so que vostè crea. Com s’ha sentit a la Fundació Tàpies? És un bon espai per a la seva música?

P.N: Tots els espais són bons per a la meva música, excepte aquells que estan molt morts, acústicament parlant. En general, els pitjors espais, per a mi, són les sales de cinema, que tenen parets molt absorbents, i on la idea és que el so vingui de la pantalla. Això no és bo per a mi. Els millors són aquells que reverberen molt. Les grans esglésies van molt bé.

Aquest espai és reverberant, però no horriblement, així que anirà molt bé. I m’agrada molt, l’aspecte que té.

O.S: Vostè ha treballat amb molta altra gent. Per exemple, amb Thurston Moore, o Sonic Youth. Reconeix alguna influència seva en el seus treballs?

P.N: Em sembla que això els ho hauries de preguntar a ells! Ells diuen que sí. Jo vaig començar a treballar abans que ells, així que podria ser…

O.S: L’arquitecte Adolf Loos, en el seu text Ornament i crim, afirmava que “alliberar-se de l’ornamentació era senyal de fortalesa espiritual”. Creu que la seva música participa d’aquesta idea, amb aquesta massa sense ornamentar, dins de la qual produeixen petits canvis gairebé imperceptibles? Què això és el que li dóna força?

P.N: El que passa a la música és que hi ha molta complexitat en el desenvolupament del so, que està constantment canviant, de manera que hi ha una gran riquesa. D’altra banda, hi ha gent que la percep tota l’estona com el mateix; per tant, tot depèn de com la perceps, com t’hi apropes, on l’escoltes i què està passant al centre de la música.

Niblock toca la pantalla, i el volum baixa fins a emmudir. Mira el públic i, bo i assegut, fa un parell de reverències, per indicar que la travessia s’ha acabat. La tripulació aplaudeix i abandona el seus llocs. Alguns baixen a port amb prestesa. Altres s’acosten a xerrar amb el capità Niblock, que els atén amb una simpatia amable. Aquest vendaval sonor no l’ha ni despentinat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació