Charlie Hebdo no té por

8.10.2015

La revista francesa Charlie Hebdo ha rebut avui a Girona el premi Liberpress 2015 per tota la seva trajectòria. Tres membres de la redacció de la revista francesa han vingut a Girona a recollir el premi, envoltats de fortes mesures de seguretat. El premi, que otorga la Diputació de Girona, es va crear amb la idea de premiar pesonatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent democràtica i solidària.

Agathe André, Willem Holtrop i Marika Bret membres de la redacció de Charlie Hebdo

Agathe André, Willem Holtrop i Marika Bret membres de la redacció de Charlie Hebdo

Tres membres de la redacció de Charlie Hebdo han vingut fins a Girona per recollir el premi LiberPress. Una d’elles, Marika Bret era a la redacció el dia 7 de gener, quan terroristes islamistes van irrompre a la seu de la revista i van perpetrar una massacre. Marika ha vingut acompanyada d’Agatha André i el dibuixant veterà Willem, que enguany ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Internacional de l’Humor Gat Perich. Willem és holandès però viu a França des del 1968 i actualment resideix en una petita illa de la Bretanya. Aquell fatídic dia de gener, Willem viatjava en tren en direcció París justament per assistir a una reunió a la redacció del setmanari, però afortunadament per a ell hi va arribar massa tard, quan ja estava precintat per la policia.

Des de l’atemptat, la revista Charlie Hebdo ha multiplicat les seves vendes. Actualment compten amb 200.000 subscriptors i venen 100.000 exemplars als quioscos cada setmana. És Marika qui ens dóna aquestes xifres, però ens les dóna sense dissimular la ganyota de dolor que li produeix parlar d’aquestes xifres, o agrair els premis que han anat rebent arreu del món. Marika va anar a recollir el polèmic premi que els va donar el PEN CLUB a Nova York, que va dividir la comunitat d’escriptors en dos blocs enfrontats. “No eren quatre gats els que es van mostrar contraris a premiar Charlie Hebdo. Eren més de dos-cents”, em diu Marika, dolguda per la manca d’empatia dels molts autors que van considerar inoportú el premi i que indirectament van qüestionar la línia editorial de Charlie Hebdo. “Haurien pogut qúestionar el premi si ens l’haguessin donat abans del 7 de gener, però després del que va passar aquell dia, penso que haurien hagut de tenir molt clar a quina banda s’havien de posar”, diu Marika, que encara avui ha d’anar escortada cada dia per la policia quan surt de casa o de la feina. Els tres membres de Charlie hebdo han vingut a Girona amb protecció i un cop aquí han estat sota la vigilància dels Mossos d’Esquadra en tot moment. És en part per raons de seguretat que el seu premi no s’ha fet públic fins al mateix dia de la concessió del premi.

Els preguntem si Charlie Hebdo ha pogut recuperar una certa normalitat després de l’atac terrorista. I responen amb una certa circumspecció: “La redacció ha quedat molt tocada, hem perdut les figures més veteranes, els nostres millors dibuixants, i tot i que ara n’han arribat de nous, alguns són molt joves i necessiten el seu temps per madurar i fer-se grans”, ens diu Willem. “La normalitat és que un setmanari surti cada setmana al quiosc. De moment no podem demanar gaire cosa més, fa a penes nou mesos que van entrar a matar-nos a la redacció”, respon Marika.

Amic del ninotaire Jaume Capdevila ‘Kap’, i també de la colla d’humoristes que havien treballat a El víbora (Nazario, Mariscal, etc.), Willem també ha hagut de recórrer amunt i avall, recollint premis, distincions i altres mostres de solidaritat. Li pregunto si queda algun país des del qual no l’hagin sol·licitat. “Encara no ens han demanat que anem a Mongòlia”, em diu. I si el cridessin, potser hi aniria, perquè quan li preguntem si té por dels islamistes, ens diu rotundament que no.

Pere Vila, president de la Diputació de Girona, lliura el premi LiberPress 2015 als membres de Charlie Hebdo

Pere Vila, president de la Diputació de Girona, lliura el premi LiberPress 2015 als membres de Charlie Hebdo

 

Els altres guardonats

Els premis LiberPress, que reconeixen persones i entitats per donar a conèixer i promocionar la cultura de la solidaritat, han guardonat també l’escriptor Petros Márkaris, la Fundació Rosa Oriol que encapçala sor Lucía Caram, el teòric del cinema Javier de Lucas i l’agència de la ONU per als refugiats ACNUR. Els guardons també han reconegut l’artista Titouan Lamazou i l’activista Carlos Drews. El premi Memorial s’ha destinat a recordar dos fets històrics: els bombardeigs de Sarajevo i la matança de Srebenica.

La 17a edició dels premis LiberPress de Girona ha repartit reconeixements entre aquelles entitats i persones, tant de Catalunya com de països d’arreu del món, abocades a la tasca solidària. L’agència de la ONU per als refugiats ACNUR s’ha endut el premi LiberPress Catalunya per la seva feina humanitària i de suport a totes aquelles persones que han hagut d’abandonar els seus països. Els guardons també han reconegut la Fundació Rosa Oriol, liderada per sor Lucía Caram, amb el premi LiberPress Associació “per la seva lluita a favor de la integració”, tal com ha assenyalat el president de l’associació LiberPress, Carles McCragh, aquest dimarts en la presentació dels guanyadors.

En l’àmbit cultural, l’escriptor grec Petros Márkaris ha aconseguit el premi LiberPress Literatura. Segons McCragh, Márkaris “lluita contra els sistemes que provoquen la crisi actual a través de les seves novel·les policíaques”, des de les quals també denuncia les contradiccions econòmiques i culturals d’Europa. Pel que fa a la gran pantalla, el LiberPress de Cinema ha recaigut en Javier de Lucas, “un teòric especialitzat en l’estudi del cinema des de la perspectiva dels drets humans, la immigració i la xenofòbia”, ha dit McCragh. La cantant Martirio s’ha endut el premi LiberPress de Cançó per la seva implicació en la música popular des d’una vessant “autèntica, oberta i innovadora”.

L’associació LiberPress també ha guardonat l’artista francès Titouan Lamazou, que ha obtingut el premi Camins. McCragh ha destacat la “defensa per la igualtat de les dones” de Lamazou, que va ser nomenat artista de la UNESCO per la pau el 2003. En paral·lel, l’activista colombià Carlos Drews ha aconseguit el premi LiVerdPress per la seva lluita a favor del respecte i la conservació de la naturalesa i el medi ambient.

Foto de grup dels guardonats amb el premi LiberPress 2015 a l'Auditori de Girona

Foto de grup dels guardonats amb el premi LiberPress 2015 a l’Auditori de Girona

Aquest any, el premi Memorial ha recaigut en dos fets històrics. D’una banda, s’ha volgut retre homenatge als dos bombardeigs que va patir el mercat de Sarajevo el 1994 i el 1995, dos atacs que van deixar més d’un centenar de morts. D’altra banda, també s’ha volgut recordar el genocidi de Srebrenica i els assassinats en una fàbrica de camions de Potocari, on van morir entre 9.000 i 11.000 homes i adolescents el 1995. Per això, l’associació LiberPress ha col·locat dues plaques d’homenatge, una al museu de Sarajevo i l’altra a l’entrada de la fàbrica de Srebrenica.

El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha assegurat que “davant de situacions tristes i dures, és indispensable l’anàlisi crític des de la premsa per prendre’n consciència” i ha destacat que “els premis LiberPress reforcen valors que avui en dia estem perdent una mica”. Segons Vila, aquests reconeixements “s’han convertit en un referent a Girona i han aconseguit que la ciutat sigui un centre neuràlgic de treball solidari i humanitari”.

La gala LiberPress es va celebrar dijous 8 d’octubre a les vuit del vespre a l’Auditori de Girona amb la presència de tots els guardonats.Podeu descarregar-vos el dossier de premsa aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Solidaritat amb aquest setmanari, però podem lamentar que Charlie Hebdo té un menyspreu des de fa dècades en contra el bretó, el català i contra totes les llengües ” regionals” de l’Estat francès, tractant els seus locutors de retardats…..

  2. Sempre estaré a favor de que Charlie Hebdo pugui pareixer. Però, com occità, he de recordar que aquest setmanari sempre ha mespresat les llengues de França, llevat quan i escribia encara el cantant Renaud. Per aquesta gent, nosaltres som endarrerits, reaccionaris i “comunitaristes”: poc se’n manca qu’ens tractin de feixistes o de nazis. Al gener vaig manifestar per la llibertat d’expressiô, inclosa la de Ch H, però no vaig exhibir cap pancarta amb “Je suis Charlie”. Ho vaig fer també per manifestar el meu rebuig del crim comés però no pas per aprovar la seva llînia editorial.