Petit: fent dolçor de la tristesa

5.06.2012

Petit

Fa un any i escaig el mallorquí Joan Castells va decidir posar punt i final a Petit, el projecte musical al qual s’havia dedicat en cos i ànima des de l’any 2006. El perquè ara no ve a tomb. Algú, però, li va demanar que fes un últim concert a tall de comiat. Aquest concert es va fer un mes després, el 15 de maig del 2011, en un petit terrat del Raval. Hi assistiren vint persones que havien estat convidades a través del correu electrònic. El que havia de ser un adéu, però, va ser el començament d’un nou cicle creatiu en què va veure la llum The Blackbird Daisy, un EP amb quatre temes que ja anunciaven un abans i un després en la seva trajectòria artística. En aquest nou treball, tot i haver-hi les empremtes de Loveshines Firefly, el seu primer disc, hi havia molts secrets a descobrir. «Blackbird Daisy», la cançó que donava nom a l’EP, va ser una gran troballa per a un públic cada cop més fidel i menys reduït.

Des d’aquell concert al Raval ençà, Petit n’ha fet més de vuitanta, tant a Catalunya com a Mallorca, el País Valencià, Andorra o Madrid. Ha tocat a l’Apolo, a l’Heliogàbal i al Fantástico de Barcelona, al Siglo de Sant Cugat, al Deluxe de València, a l’Escenari d’Alcoi, al Teatre de Lloseta, a la Fada Ignorant d’Andorra, al Teatro Lara de Madrid… I, fins i tot, al Canadian Music Week, que va tenir lloc a Toronto el març passat. D’altra banda, també ha continuat fent concerts privats, en format acústic i íntim, als terrats d’uns quants edificis de Barcelona i de València.

 

Joan Castells, Petit

Ara Petit fa un pas endavant en la seva carrera musical i s’estrena en català. El seu nou EP, Seda índia, inclou tres temes de composició pròpia («Cançó de Bressol», «Oblidar-me de tu» i «Seda índia») més una versió del nord-americà Chris Bell («Jo sóc el cosmos»). Les cançons, mesclades per Magí Batalla (d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien), són el primer tast del disc íntegrament en català que editarà d’aquí a uns quants mesos. L’escena musical catalana és gran i creix. Amb tot, continua havent-hi buits que músics com Petit s’encarreguen d’omplir. A camí entre el rock i el folk, Petit cuida cada paraula i cada acord per fer cançons que naixen de ben endins i que fan rialles dels plors.

Seda índia representa un creixement personal i artístic que ha dut Joan Castells a arriscar més a la recerca d’un so en què senzillesa i bellesa es donen la mà. Les lletres, més madures, aconsegueixen remoure els ciments del que realment som quan ens despullem de les aparences darrere de les quals ens amaguem. «Les meves cançons són sagnants, com la vedella crua. No hi ha res edulcorat», afirma Joan Castells. Ell fa cançons perquè té la necessitat de fer-ne, però també per apaivagar els dolors i les tristeses, tant els seus com els de la gent que en un moment o altre ha passat per una vivència semblant: «Les cançons que faig parlen de mi, però també de moltes altres persones amb vides paral·leles. A través de la música calmo les meves penes i espero que qui les escolti pugui calmar les seves».

 

Petit actua dijous 7 de juny a l'Alfa Bar

Ara bé, en el repertori de Petit no només trobem cançons tristes. N’és un exemple «Seda índia», la cançó que dóna nom a l’EP. Aquesta cançó ens endinsa en l’estiu, en els dies en què desem les preocupacions al fons de les butxaques, en els moments de joia que no oblidarem mai malgrat els embats de la desmemòria. «Seda índia» ens transporta també a la Mallorca que tant enyora Joan Castells (de fet, confessa que des que viu a Barcelona la seva manera de fer cançons ha canviat) i ens convida a banyar-nos en l’aigua tèbia i clara de la platja des Trenc (abans que la destrossin amb hotels) i a gaudir del regal dels sentits.

Dues de les cançons de Seda índia ja es poden escoltar a través del bandcamp de Petit. La resta arribaran aviat. Si voleu descobrir-les en directe, que és on Petit fa esclatar tota l’emoció, podeu fer-ho aquest dijous a l’Alfa Bar de Barcelona. Una molt bona oportunitat, sens dubte, per gaudir d’un músic que fa «dolçor de la tristesa» i, de la sinceritat, cançons.

Carla González Collantes: @ambbicicleta