Peter Stamm. De la nit al dia

4.11.2016

Peter Stamm va ser recentment a Barcelona presentar la novel·la Noche es el día (Acantilado). Jordi Nopca el va presentar en un acte públic a la Biblioteca Jaume Fuster.

Peter Stamm | © Ainhoa Gomà / Acantilado

Peter Stamm | © Ainhoa Gomà / Acantilado

En un acte a la Biblioteca Jaume Fuster, Jordi Nopca va conversar amb Peter Stamm sobre la seva trajectòria com a escriptor i especialment sobre la seva darrera novel·la publicada en castellà, Noche es el día.

La novel·la, que gira principalment entorn del tema de la identitat i la importància que donem a la imatge física i social, comença amb la protagonista –la Gillian– recuperant la consciència a l’hospital després d’un greu accident de cotxe, en què el seu marit mor i ella queda amb la cara totalment desfigurada. Aquest sotrac brutal fa que la Gillian, que fins aleshores havia estat una presentadora de televisió bonica, famosa i amb una bona posició socioeconòmica, s’hagi de replantejar per complet tot el que havia format el seu món i el que havia estat ella mateixa. Seguint el seu procés de curació interior i exterior –s’ha de sotmetre a un seguit de cirurgies de reconstrucció facial–, la novel·la incideix en què és el que fa realment que siguem nosaltres, en què es basa la nostra identitat, i en com sovint acabem atrapats en una vida que tot i ser-ne artífexs no té res a veure amb nosaltres mateixos.

La novel.la es divideix en dues parts. A la primera, la Gillian acaba de patir l’accident i reflexiona sobre la seva vida, la feina i sobretot el seu marit; s’hi utilitza sovint el flash-back, tècnica que Peter Stamm va comentar que fa servir més en els seus darrers llibres per a dinamitzar la narració. A la segona part, han transcorregut sis anys des de l’accident, la Gillian té una nova cara i una nova vida, i es retroba per casualitat amb en Hubert, un pintor per qui s’havia sentit atreta abans de patir l’accident i que es troba ara en hores baixes per una crisi creativa.

I és que com va assenyalar Nopca, a l’escriptor suís li agrada posar els personatges contra les cordes. Tot i que diu no tenir res contra les obres pensades exclusivament per a l’entreteniment, és del parer que la literatura ha de confrontar el lector amb situacions complexes que l’intranquil·litzin, l’incomodin i el duguin a reflexionar. Per això prefereix escriure sobre les que creu que són les tres grans preguntes dels nostre temps a Occident —l’amor, la mort i la malaltia— i busca apropar-se al màxim possible als seus personatges per accedir a la seva intimitat i els seus sentiments.

Sobre la seva manera d’escriure, Peter Stamm va explicar que alterna els llibres de relats i les novel·les, i que la forma de treballar en uns i altres és totalment diferent, tot i que no sabria dir què li resulta més difícil. Compara les novel·les amb gratacels, la construcció dels quals requereix una major planificació de l’estructura i una major resistència, i els relats amb cases més petites, que permeten una major llibertat en la seva elaboració. Escriu habitualment als matins i confessa que no és especialment ràpid; calcula que ha de fer unes dues pàgines al dia —cosa que diu haver après de Hemingway—, i això suposa, segons va dir, que escriu una paraula cada 30 minuts. Com a curiositat explica que abans triava trajectes de tren tranquils, d’unes dues hores, i escrivia mentre viatjava. Aquí, Nopca va intervenir per dir que treballar als trens catalans seria una mica més complicat i el públic va riure, tot i que Peter Stamm no va semblar entendre de què anava la cosa. Preguntat sobre què hi ha d’ell mateix a les seves històries, va dir que no fa autoficció. Creu, però, que hi ha més de l’escriptor mateix en els llibres que teòricament són ficció que a les autobiografies, perquè a la ficció l’autor pot mostrar amb més llibertat aspectes més foscos de si mateix, té menys limitacions perquè sempre pot dir que allò no té res a veure amb ell.

Finalment, Stamm va parlar molt breument de la seva darrera novel·la, publicada fa poc en alemany i encara no traduïda ni al català ni al castellà. Va avançar que es tracta de la història d’un home que sobtadament abandona la seva vida i la seva família sense dir res a ningú. Es tracta d’una història d’amor i, en una picada d’ullet als assistents a l’acte, l’escriptor va explicar que inclou una breu escena a Barcelona.