Jaume Cabré i Perejaume, Premis de la Crítica

Jaume Cabré, amb la novel·la Jo confesso (Proa, 2011), i Perejaume, amb el volum Pagèsiques (Edicions 62, 2011), són els guanyadors dels Premis de la Crítica Catalana 2012

Els escriptors Jaume Cabré, amb la novel·la Jo confesso (Proa, 2011), i Perejaume, amb el volum Pagèsiques (Edicions 62, 2011), són els guanyadors dels Premis de la Crítica Catalana 2012 en les categories de narrativa i poesia respectivament.

En el marc de la Fira del Llibre de Sòria, s’han fet públics els autors guardonats en els Premis de la Crítica 2012. Aquests premis, instituïts l’any 1956 per l’Asociación de Críticos Literarios, s’atorguen a les millors obres de poesia i narrativa publicades l’any anterior en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol. Pel que fa a la categoria de llengua catalana, des de l’any 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) la que coordina els Premis de la Crítica Catalana per distingir-ne les millors obres de narrativa i poesia publicades en català durant l’any anterior. El jurat delsPremis de la Crítica Catalana 2012 ha estat format per Àlex Broch, Anna M. Gil, Joan-Josep Isern, Lluïsa Julià i Jordi Llavina, els quals han decidit:

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) comença a escriure quan cursava els estudis de filologia a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat, es dedica durant molts anys a l’ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa. Actualment és professor a la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

El 1974 publica el seu primer llibre, un recull de narracions que titula Faules del malestar. Des d’aleshores ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen La Teranyina (1984), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996), Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011). Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d’hivern (2000).

S’ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit tres sèries: La Granja (TV3, 1988-1991), Estació d’Enllaç (TV3, 1994-1998) i Crims (TV3, 1999). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat l’assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l’escriptura i el propi procés creador, i ha debutat en teatre amb l’obra Pluja seca (2001), representada al Teatre Nacional de Catalunya. Col·labora habitualment en mitjans de premsa escrita.

Ha rebut cinc vegades el premi Crítica Serra d’Or (1981, 1985, 1991, 1997, 2001), tres vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005); la Lletra d’Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells. L’any 2003 hom li concedí el premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària.

Pere Jaume Borrell i Guinart [Perejaume] (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957) és poeta, assagista i un dels artistes catalans amb més projecció dins el panorama contemporani internacional.

Estudia Història de l’Art i al mateix temps aprèn pintura i dibuix al Cercle artístic de Sant Lluc. Fa amistat amb Joan Brossa, J.V. Foix, i Josep Palau i Fabre, que l’influïren, com també Jacint Verdaguer, amb el qual comparteix la visió tel·lúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre.

És autor d’una obra poètica que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques. De difícil classificació, el seu treball, tant visual com escrit, se centra en la reflexió sobre els límits difusos entre la natura i l’art, entre el real i l’imaginari. En el seu vessant d’escriptor, ha publicat diversos llibres a cavall de la poesia, la prosa poètica i l’assaig filosòfic, com ara Ludwig-Jujol (1989), Oli damunt paper (1992), Oïsme (1998), Obreda (2003), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), L’obra i la por (2007) i Pagèsiques (2011), premi Ciutat de Barcelona del 2012.

El 1999 pinta els medallons del sostre de la sala del Gran Teatre del Liceu i el mateix any inaugura l’exposició Deixar de fer una exposició al MACBA, un recorregut per la seva trajectòria artística fins aquell moment. El 2005 exposa a la fira Art 36 Basel i acaba el projecte “Amagar-se”, a Sajazarra (La Rioja), on barreja vídeo, fotografia, textos i acció tot qüestionant-se sobre l’excés de presència de l’autor i com evitar-la en un món saturat d’imatges. L’any 2011, a La Pedrera de Barcelona, exposa la retrospectiva Ai, Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova.

El 2006 és guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i l’any següent amb el Premio Nacional de Artes Gráficas del ministeri de cultura.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació