Per una Catalunya cultural paritària

12.07.2012

L'escriptora Gemma Lienas és una de les signants de la carta.

200 intel·lectuals catalanes signen una carta que reclama al conseller de cultura, Ferran Mascarell, una Catalunya cultural paritària

El Grup de Cultura de Feministes de Catalunya ha impulsat aquesta iniciativa per evidenciar  que la dona està infrarepresentada en els diferents àmbits culturals de Catalunya i per reclamar un tracte paritari per part de les institucions públiques, alhora que convida “a posar en marxa noves polítiques destinades a aconseguir la igualtat en la cultura”, segons l’organització. El Grup de Cultura de Feministes de Catalunya facilitarà al Conseller de Cultura qualsevol dada que “pugui servir d’ajuda per aconseguir les eines de treball per caminar cap a la paritat”.

El document vol ser un primer pas en el necessari debat de la falta de paritat, per la qual es demana la redacció d’un informe que evidenciï les dades de la desigualtat en la vida cultural.

Formen part del Grup de Cultura de Feministes de Catalunya, entre d’altres, l’escriptora M. Àngels Cabré, la directora de cinema Laura Mañà, la productora de cinema Miriam Porté, les actrius Carme Sansa i Montse Alcoverro, l’escriptora i crítica literària Lluïsa Julià, la directora de la llibreria Pròleg Àngels Grases o la professora emèrita de la UAB Maria Lluïsa Fabra.

Una dotzena d’associacions ja han donat suport al manifest, com l’Associació de dones periodistes de Catalunya (ADPC), l’Associació d’artistes visuals de Catalunya (AAVC), el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona o el Grup de Recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. I entre les signatures recollides hi ha les de la poeta Josefa Contijoch, la cineasta Isabel Coixet, l’escriptora i periodista Ada Castells, la coreògrafa i ballarina Sol Picó, l’actriu Imma Colomer, l’actriu Carme Sansa, l’escriptora Isabel-Clara Simó, l’escriptora Najat El Hachmi, la productora de cine Isona Passola, l’escriptora Gemma Lienas, o la directora teatral Carme Portacelli, entre d’altres.

A continuació reproduïm la carta oberta al Conseller de Cultura, Ferran Mascarell:

CARTA OBERTA AL CONSELLER DE CULTURA DE LA GENERALITAT, FERRAN MASCARELL

Benvolgut,

Les sotasignades, dones que exercim professionalment en sectors com la literatura, les arts escèniques, la música, les arts plàstiques i visuals, els mitjans de comunicació, les ciències humanes i socials, la gestió cultural, la docència i la recerca, i que contribuïm amb tenacitat i entusiasme a fer del nostre un país capdavanter en la creació artística i cultural, ens adrecem a vostè per transmetre-li la nostra preocupació per la flagrant desigualtat de gènere que encara persisteix en la cultura catalana, en totes i cadascuna de les seves manifestacions.

N’hi ha prou en fer un cop d’ull als cicles culturals, festivals, programacions teatrals, sales cinematogràfiques, museus, suplements culturals, catàlegs editorials o aparadors de llibreries, per advertir un panorama clarament androcèntric en què la presència de les dones és testimonial, anecdòtica i, en ocasions, fins i tot inexistent. Ens hem molestat a analitzar les activitats dels més destacats centres públics que depenen de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments de Catalunya, així com l’atenció que rebem per part de les empreses privades que participen de la vida cultural, i la falta de paritat és tan notable que ni es correspon al nostre talent, demostrat amb escreix, ni a la tasca que desenvolupem, persistentment menyspreada.

La cultura d’un país com Catalunya no pot menystenir el cinquanta per cent de les seves agents ni considerar-les simples comparses d’una cultura feta per homes. Més enllà de simple mirall de la societat, la cultura n’és el seu motor i en projecta el futur. És per això que no ens podem permetre construir un imaginari col·lectiu en què la sensibilitat de les dones i el seu univers no trobin representació suficient, de la mateixa manera que no podem llegar a les generacions futures una cultura incompleta i esbiaixada com la que nosaltres hem heretat.

Així mateix no podem entendre que, lluny d’inquietar els poders públics, aquesta notòria discriminació sigui acceptada amb normalitat. Fins i tot l’”Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2011”, realitzat pel CoNCA, no fa en cap moment referència a la minsa participació de les dones en els diferents àmbits culturals ni reflexiona sobre la desigualtat notòria que pesa encara en la seva participació. Per contra, l’“Informe” posa en relleu que la cultura “contribueix a augmentar el capital social i simbòlic d’una col·lectivitat”. Davant aquest panorama construït sobre les perilloses bases de la segregació, ens preguntem quina classe de ciutadania estem construint si les manifestacions de la nostra cultura són majoritàriament masculines.

Tot i l’existència d’una llei que recull l’obligació per part de les institucions públiques de vetllar per la igualtat (Llei Orgànica 3/2007 aprovada al Parlament Espanyol el 22 de març), no veiem per enlloc cap preocupació ni interès per complir-la. Volem recordar-li que en el Títol II, Article 26, aquesta llei obliga a “promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública”, i que la llei també afirma estar destinada a aconseguir “la igualtat efectiva entre dones i homes en la creació i producció artística i intel·lectual”. Lamentablement la realitat, feta amb xifres i dades de fàcil verificació, està ben lluny d’aquest equilibri de gènere que la llei prescriu.

Considerem que l’incompliment d’aquesta llei és especialment greu en les institucions públiques o participades públicament, institucions que estimem i sentim nostres, i en el dia a dia de les quals aspirem a participar en igualtat de condicions. Volem insistir que la gestió cultural pública està al servei d’una ciutadania democràtica, per la qual cosa hem de poder exigir-li comportaments democràtics, aliens al periclitat model androcèntric.

Sens dubte, les institucions públiques de Catalunya tenen l’obligació de donar exemple de paritat als agents privats de la cultura. No podem exigir al teixit empresarial cultural (galeries d’art, editorials, diaris, revistes, productors de cinema, programadors de teatre i música…) cap canvi de mentalitat si les institucions públiques no són punta de llança d’una realitat nova, en què la desigualtat de gènere es vegi d’una vegada per totes eradicada.

Entenem que la infrarepresentació i la infraparticipació de dones en el complex poliedre cultural és fruit d’una inèrcia de segles, i tenim el convenciment que fan falta actuacions urgents per impedir que es perpetuïn. Per això de cap manera no podem justificar que, existint la jurisprudència que la condemna i l’esmena, no es faci res per exigir-ne l’aplicació immediata. No es pot ajornar govern rere govern. Precisament en un moment de crisi com la que ara vivim, especialment cruenta per a les dones, és quan cal posar fi a aquesta situació inacceptable.

Volem contribuir a la construcció d’una Catalunya cultural basada en valors de paritat i meritocràcia i no en discriminacions obsoletes que en ple segle XXI no sols no tenen cap justificació, sinó que parlen malament de les nostres institucions. I és amb aquest ànim que el convidem a revisar les directrius que regeixen les polítiques culturals públiques per no incórrer, com s’ha fet fins ara, en la desigualtat. Perquè volem que Catalunya sigui capdavantera en igualtat de gènere, exemple de paritat. I és per això que li demanem un esforç a l’hora de fer complir la Llei d’Igualtat, un esforç que passi per la conscienciació dels agents implicats, que permeti aplicar polítiques igualitàries reals, que facin que la ciutadania es senti orgullosa de les seves fonts d’aprenentatge i entreteniment.

Tenim la certesa que es mostrarà receptiu a les nostres inquietuds, i és, doncs, amb ànim de col·laboració que ens posem a la seva disposició per facilitar-li qualsevol aclariment que pugui precisar.

Grup de Cultura de Feministes de Catalunya

 

La cineasta Isabel Coixet ha sumat la seva signatura a la carta oberta a Ferran Mascarell que demana més paritat en el món cultural.

Trobareu les propostes que ha formulat el Grup de Cultura de Feministes de Catalunya, en aquest enllaç.

 

 

Etiquetes: