Per què podem construir frases?

14.10.2015

La Revista LSC – Llengua, Societat i Comunicació és una publicació en línia editada pel CUSC-UB, el centre de recerca de sociolingüística i comunicació de la Universitat de Barcelona. Va néixer amb l’objectiu de posar a l’abast de la societat el treball que es duu a terme en el món universitari, en la qual s’aborden temes d’interès social, com el model lingüístic de la Constitució espanyola, la comunicació a l’empresa o la política lingüística de la UE. En l’últim número de la revista, el 13, coordinada per David Bueno, professor de Genètica de la facultat de Biologia de la UB, es pretén “situar en el context actual la recerca en el camp de les bases ideològiques del llenguatge, i més específicament de la neurociència cognitiva i la neurolingüística”, escriu el coordinador del número.

Mono Saimiri | Foto: Wikipedia / Yumaesmanolito

Mono Saimiri | Foto: Wikipedia / Yumaesmanolito

La revista, dirigida per la professora de filologia Josefina Carrera-Sabaté, es publica de manera anual. Cada número està dedicat a un tema concret i també inclou articles apareguts als mitjans de comunicació relacionats així com una llista d’enllaços d’interès amb informació sobre els continguts que s’hi poden llegir. Precisament, en aquest monogràfic, coordinat per David Bueno, s’hi apleguen dotze articles sobre “les moltes dades que es tenen sobre l’origen, la producció i la gestió del llenguatge —i els llenguatges— dins el cervell”, escriu David Bueno a la presentació del número.

La comunicació és un “fenomen universal, com també ho és viure en societat”, escriu Bueno. Tots els animals tenen sistemes per comunicar-se entre ells: des dels bacteris fins als primats, els dofins i les orques. Els únics, però, que fan construccions lingüístiques amb les seves unitats de comunicació som els humans. “El nostre sistema de comunicació lingüística és exponencialment més potent que el de qualsevol altre ésser viu, i no només inclou significats concrets i instruccions precises sinó també emocions i sentiments, metàfores, frases amb significats ocults més enllà dels textuals, etc. Fins i tot som capaços de fer poesia amb aquest sistema tan elaborat de comunicació”, aclareix David Bueno.

“El que fa diferent el llenguatge humà de qualsevol altre sistema de comunicació és la capacitat de combinar els seus elements d’infinites maneres, amb frases curtes i llargues, amb subordinades i subordinades de subordinades, etc. I també, de transmetre informació més enllà del sentit literal de les paraules, i de poder-la descodificar i entendre”, explica. A diferència dels ximpanzés, els dofins i les orques, les nostres frases no són necessàriament instruccions precises i de significat inalterable, sinó que a mesura les enunciem les podem fer i refer per causar un impacte o un altre en el receptor: “Per això el llenguatge és la principal forma de cohesió social i de transmissió cultural —dit sigui de passada, la segona forma de cohesió social en importància és el sexe”, escriu Bueno.

La neurolingüística, punt central del número

Marx i Engels veien en el llenguatge la necessitat humana de comunicar-se i de relacionar-se amb altres humans. A partir d’aquesta observació, Bueno reivindica “aprofitar aquesta necessitat per incidir conscientment en la comunicació a través del llenguatge i els llenguatges, i paral·lelament a través d’aquests incrementar també el nostre nivell de consciència, actuant, com no pot ser d’altra manera, sobre l’òrgan que els reuneix, vincula i confereix màxim significat i utilitat, el cervell, a través d’un dels seus aliments més rics, la lectura i la reflexió”.

En aquest monogràfic s’hi troben articles estan escrits per diversos investigadors de prestigi internacional, com Constantina Theofanopoulou, Pedro Tiago Martins, Javier Ramierz, Elizabeth Zhang, Gonzalo Castillo, Edward Shi, Saleh Alamri, Anna Martinez Alvarez, Evelina Leivada, Joaquim Maria Fuster, Laura Bosch Galceran, Elisabet Serrat Sellabona, Francesc Sidera Caballero, Carles Rostan Sánchez, Anna Amadó Codony, Ferran Pons, Ferran Suay i Lerma, Anthyma Franco, Faustino Diéguez Vide, Xaro Sánchez, Diego Redolar-Ripoll, Oriol Busquets, Marta Burguet Arfelis.

Els primers cinc articles versen sobre l’origen fisiològic, neurològic i evolutiu del llenguatge, en els quals també s’inclouen els aspectes socials i grupals, l’adquisició durant la infantesa i la relació que té amb la cognició, el pensament conscient i la creativitat. La revista també dedica tres articles a parlar sobre aspectes diversos del bilingüisme i de l’efecte que exerceix en el cervell, així com tres articles més sobre altres formes de comunicació conscient “cent per cent humana que en part se sustenten sobre xarxes neurals similars a les del llenguatge parlat o hi interaccionen, com el llenguatge plàstic, el musical i el matemàtic”, tal com explica David Bueno. Finalment, també s’hi pot llegir un article sobre ell llenguatge intern com a precursor del llenguatge social.